El camp català vota sota l'amenaça de la PPA i l'impacte de l'acord amb Mercosur

La convocatòria mobilitza a cinc organitzacions que aspiren a augmentar la participació respecte a 2021 i a redefinir la representativitat en la Taula Agrària en un context d'incertesa econòmica i sanitària.

La cita amb les urnes situa als professionals de l'agricultura i de la ramaderia davant un moment determinant per al futur immediat del territori, amb desafiaments que afecten tant la rendibilitat de les explotacions com a l'estructura social del món rural.

Unes eleccions en un context crític

La jornada electoral del divendres 27 de febrer permet que 21.374 persones amb dret a vot dipositin les seves paperetes en 430 meses distribuïdes per tot el territori. Els candidats i el Govern aspiren a superar la baixa participació registrada en 2021, quan el format exclusivament electrònic, condicionat per la pandèmia, va deixar la mobilització en el 35,82%.

La preocupació per l'expansió de la pesta porcina africana, que s'estén més enllà del radi inicial, afegeix tensió a un sector que ja observa amb inquietud l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur i que afronta, a més, una crisi estructural de relleu generacional.

En l'actualitat, la Taula Agrària, òrgan consultiu i de debat entre el sector i el Govern, compta amb sis representants d'Unió de Pagesos i quatre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, després d'uns comicis en els quals Va unir de Pagesos va obtenir el 55,04% dels vots, per davant de Jarc, Associació Agrària de Joves Agricultors i Unió de Petits Agricultors i Ramaders.

En aquesta ocasió destaca l'absència de Revolta Pagesa, que decideix no concórrer i demanar el vot nul, a més de reclamar un canvi en el sistema de representativitat per a obrir l'espai a més organitzacions.

UNIÓ de Pagesos: de les urnes al Parlament

La coordinadora nacional d'Unió de Pagesos, Raquel Serrat, situa com a eixos de la seva candidatura la defensa de preus justos i de costos assumibles, un control més gran de la fauna cinegètica i la denúncia de l'impacte que pot tenir l'acord entre la Unió Europea i Mercosur sobre la pagesia catalana.

Serrat sosté que la representativitat exigeix traslladar propostes legislatives al Parlament i anuncia que al març tornaran a presentar la llei de gestió de fauna cinegètica que va decaure en la passada legislatura. "Fa dècades que sofrim; redactem una llei sencera perquè no hi havia solucions del Govern sobre la taula", afirma.

Sobre la decisió de Revolta Pagesa, es mostra sorpresa i adverteix que el vot nul "no afavoreix al sector i va en contra de les mobilitzacions".

Jarc: “Catifa vermella” als joves

El president de Jarc, Joan Carles Massot, defensa un model centrat en l'"agricultura professional" i en la incorporació de noves generacions. Per a això, proposa mesures fiscals contundents. "Haurien de fer-li una catifa vermella a cada jove que s'incorpora. Proposem reduir a zero la seva fiscalitat i aplicar un model de lliure amortització inspirat al País Basc", planteja.

En matèria de comerç exterior, adverteix que les salvaguardes promeses en l'acord amb Mercosur ja es van esmentar en el pacte amb el Marroc i que "no es van complir". També alerta sobre els efectes de futurs acords amb l'Índia o Austràlia en un mercat global dominat per gegants com la Xina o els Estats Units.

Asaja: “Sense nosaltres no hi ha menjar”

El president de Asaja Catalunya, Pere Roqué, vincula aquestes eleccions amb les protestes agràries que fa dos anys van col·lapsar grans ciutats espanyoles. "El 6 de febrer de 2024 entrem amb tractors per a mostrar que sense nosaltres no hi ha menjar en la taula", recorda.

Roqué critica amb duresa el tractat amb Mercosur per l'asimetria normativa. Assenyala que al Brasil "encara es produeix amb hormones de creixement prohibides aquí fa 30 anys", la qual cosa, al seu judici, genera una competència deslleial.

A més, adverteix que la retallada del 20% en els fons europeus destinats a la política agrària comuna pot provocar el tancament de nombroses explotacions a Catalunya, en un moment en el qual Europa, segons afirma, "dóna l'esquena" als seus agricultors.

UPA: la defensa de l'arrelament territorial

El secretari general d'UPA Catalunya, Joan Montesó, centra el seu discurs en el "#ADN de l'agricultura familiar" i en el valor de l'arrelament territorial a través de productes de proximitat i de qualitat.

Sobre la sanitat animal, sosté que la pesta porcina africana té "contra les cordes" a la indústria porcina, després d'anys d'advertiments sobre la sobrepoblació de determinades espècies.

En relació amb l'acord entre la Unió Europea i Mercosur, reclama reciprocitat normativa. "L'acord obre oportunitats d'exportació, però hi ha sectors molt perjudicats. Si exigim els mateixos estàndards, molts productes no vindran perquè no podran complir-los", subratlla.

Assemblea Pagesa: un sistema “pervertit”

El portaveu d'Assemblea Pagesa, Ramon Minguet, denúncia que el sistema actual està "pervertit" perquè equipava a petits agricultors amb grans corporacions. Al seu judici, el relleu generacional resulta inviable en part per l'acaparament de terres, que perjudica les petites explotacions.

Defensa la pagesia com una "manera de viure" vinculada al mercat local i al respecte mediambiental. Si aconsegueixen representació en la Taula Agrària, adverteix que es reserven el dret a absentar com a protesta davant el que consideren una destrucció institucional del món agrari.

En l'àmbit comercial internacional, rebutja l'acord amb Mercosur en entendre que aquests tractats enfronten a petits productors de diferents regions per a beneficiar exclusivament a grans empreses.

La votació del 27 de febrer es converteix així en un termòmetre de l'estat del camp català, que busca reforçar la seva veu en un moment en el qual conflueixen l'amenaça sanitària, la pressió dels mercats globals i el desafiament del relleu generacional.