El programa "Leading in Complexity" de la Fundació CEDE reivindica un lideratge més reflexiu, ètic i responsable

La Fundació CEDE ha celebrat en CaixaForum Madrid una sessió vinculada al seu programa “Leading in Complexity”, impulsat per l'International Center for Leadership Development (ICLD), sota el títol “El lideratge davant la complexitat: criteri, ètica i responsabilitat”. La trobada va reunir a prop d'un centenar de directius amb capacitat de decisió en el desenvolupament del lideratge dins de les seves organitzacions, així com a experts, alumnis i representants empresarials, amb l'objectiu de compartir experiències reals i reflexionar sobre com liderar en un context marcat per la incertesa, la transformació i la necessitat de prendre decisions cada vegada més complexes.

La jornada va servir també per a valorar la trajectòria d'aquest programa de la Fundació CEDE, que suma ja 15 anys de recorregut i que, segons l'organització, aconsegueix la seva 25 edició, després d'haver format a més de 720 directius procedents de 70 de les empreses més importants del país. La proposta va néixer del seu president, Isidro Fainé, amb la idea d'oferir als directius un espai diferent del de la formació convencional: un entorn de reflexió compartida per a revisar marcs mentals, ampliar la mirada i evolucionar des de la gestió cap a un lideratge més conscient, més ètic i més responsable.

Un programa pensat per a ajudar a decidir millor en contextos incerts

En l'obertura institucional va intervenir Francisco Belil, vicepresident de la Fundació CEDE, qui va recordar que la iniciativa es va crear a partir d'una idea d'Isidro Fainé. Durant la seva intervenció, va subratllar que el tipus de decisions al qual s'enfronten avui els directius ha canviat profundament. “Conflueixen múltiples variables i, sovint, no existeix una resposta clarament correcta”, va assenyalar, per a afegir que l'objectiu no és formar a líders que creguin tenir totes les respostes, sinó a professionals capaços d'adoptar decisions “responsables i èticament correctes”.

Belil va incidir que el gran valor del programa resideix a ajudar a revisar els marcs de referència des dels quals s'interpreta la realitat, en un moment en què els directius, encara que molt preparats i amb gran experiència, han d'actuar en un entorn radicalment diferent del de fa a penes uns anys. També va defensar el caràcter holístic del programa, obert a disciplines i enfocaments molt diversos, com a part d'una metodologia orientada a ampliar la mirada i enriquir el criteri.

Directius i empreses comparteixen com es tradueix el programa en la pràctica real

Un dels eixos de la trobada va ser la taula rodona titulada “Decidir en contextos complexos: la mirada de l'empresa i l'experiència del directiu”, moderada per Jorge Calviño, vicepresident de l'Associació Espanyola de Directors de Recursos Humans (AEDRH). En ella van participar José Luis Ausín, responsable de la Universitat Corporativa de Naturgy; Gustavo Carvalho Domingos, director Customer Operation & Technology en Telefónica i alumni del programa; i Victoria Gismera, sòcia de PeopleMatters.

Durant la conversa, tots tres van coincidir a presentar el programa “Leading in Complexity” com una experiència transformadora, molt allunyada dels cursos executius tradicionals.

José Luis Ausín va destacar que el programa “aporta la serenitat que et dona la informació i et fa més precís en la presa de decisions”, i va posar en valor un format que va definir com a intensiu, però al mateix temps poc invasiu per a l'agenda directiva. Al seu judici, aquest equilibri és especialment valuós en perfils amb una alta càrrega de responsabilitat i poc marge per a formacions llargues.

Gustavo Carvalho Domingos va insistir en l'efecte que provoca el propi disseny del programa, capaç de treure al participant del “pilot automàtic” del dia a dia. “El format impacta molt, té molta intensitat i desconnectes del pilot automàtic del dia a dia. No és un curs tècnic, sinó que et convida a reflexionar”, va explicar. També va posar el focus en un dels aprenentatges que més va valorar: la necessitat de perdre la por a l'error en organitzacions on conviuen diverses generacions i on la confiança es torna un element central per a decidir bé. “L'important no és saber, sinó saber què preguntar”, va resumir.

Per part seva, Victoria Gismera va defensar la importància que el directiu “surti de la caixa” i visqui l'experiència de manera intensa i experiencial. Segons va assenyalar, el programa ajuda a prendre decisions més conscients i actua a més com una forma de reconeixement dins de les organitzacions. “És un reconeixement per als nostres equips, i els reforcem per a donar valor a la seva trajectòria”, va apuntar.

La taula va servir també per a recordar que darrere d'aquests testimoniatges hi ha una xarxa àmplia de companyies que han apostat pel programa al llarg d'aquests anys. Entre elles figuren CaixaBank, Telefónica, Naturgy, Veolia, Deloitte, KPMG, PeopleMatters, Mercer, HP, Cellnex, Inditex, Barceló, Fujitsu, Bankinter o la Fundació ”la Caixa”, entre altres.

Una experiència immersiva que deixa marca més enllà dels cinc dies de programa

Al llarg de les intervencions es va repetir una idea: el valor de “Leading in Complexity” no està només en els continguts, sinó en l'experiència immersiva que genera. Els participants van explicar que la convivència amb altres directius de sectors diferents, l'exposició a visions allunyades de l'entorn empresarial habitual i la intensitat metodològica del programa provoquen un canvi de mirada que continua present després d'haver acabat.

Els alumni que van intervenir al final de la taula van reforçar aquesta idea. Alguns van definir el programa com “un regal” de la seva empresa i van subratllar que no es tracta simplement d'una formació, sinó d'una experiència profunda que continua ressonant amb el pas del temps. El contacte amb altres directius, la relació de confiança que es crea en pocs dies i la possibilitat de compartir dubtes, pors i aprenentatges amb persones que ocupen posicions similars van ser presentats com alguns dels factors que expliquen l'impacte durador del programa.

També es va posar en relleu que l'experiència no ofereix un manual de respostes, sinó una cosa més valuosa: una nova forma si es fes preguntes, d'escoltar, d'interpretar millor l'entorn i de liderar des d'una posició més humana i més conscient.

Empara Moraleda i Ignacio Martínez Mendizábal posen el focus en el valor de les preguntes rellevants

La jornada va continuar amb un diàleg centrat en “El valor de formular les preguntes rellevants”, una conversa amb una dimensió més humanista del lideratge en la qual van participar Amparo Moraleda, patrona de la Fundació CEDE i impulsora del programa des dels seus inicis, i Ignacio Martínez Mendizábal, codirector del projecte de recerca dels jaciments d'Atapuerca i referent internacional en evolució humana.

La conversa va permetre creuar dos mons molt diferents, el de la gran empresa i el de la ciència, per a aprofundir en les bases del lideratge. Ignacio Martínez Mendizábal va defensar que, quan un vol aprendre d'alguna cosa, ha d'escoltar als qui “han fet coses” i no ha teòlogues amb Maquiavel que mai va fer gens real, i va plantejar una distinció entre dos tipus de lideratge: el paleolític, vinculat a la confiança entre persones que es coneixen directament, i el neolític o corporatiu, que és el que s'exerceix sobre persones les quals no sempre es coneix i que obliga a construir estructures, referències i formes de relació diferents.

Amparo Moraleda va recollir aquest plantejament per a desenvolupar una reflexió sobre el lideratge en grans organitzacions. Al seu judici, no existeix un únic estil de lideratge vàlid, ja que “diferents contextos requereixen diferents estils de lideratge”, i l'èxit depèn en bona part de la capacitat de manejar registres diferents segons l'entorn. En tot cas, va deixar clara la seva distància respecte a models de poder entesos com a arbitrarietat. “Jo no vull tenir poder, sinó influència, ser predictible i amb valors i principis, que és el que m'ha funcionat sempre en les empreses”, va afirmar.

Lideratge institucional, cultura i valors per a escalar organitzacions

Moraleda va defensar un model de lideratge menys personalista i més institucional, basat en valors, cultura compartida i transmissió de criteris. Des de la seva experiència en grans multinacionals, va explicar que l'important és construir organitzacions capaces de mantenir una manera d'actuar coherent més enllà de les persones concretes. Aquesta coherència, va dir, es recolza en l'exigència de resultats, la rendició de comptes i, sobretot, en la capacitat de desenvolupar equips i promoure als qui encarnen els valors i la cultura de l'organització.

En aquesta línia, una de les idees més destacades de la seva intervenció va ser que la responsabilitat directiva implica entendre cada mandat com una cosa temporal. “La responsabilitat en l'àmbit directiu demana assumir cada mandat com una cosa temporal i transitori, com una oportunitat, i després lliurar-ho al següent una mica millor del que t'ho vas trobar”, va assenyalar. Per a això, va insistir, el directiu ha de ser capaç d'aconseguir resultats a través de les persones, creant entorns on el talent pugui créixer i se senti valorat. “El talent és el que tria”, va resumir.

També va reivindicar la importància de la humilitat, l'escolta, la justícia i el feedback sincer com a elements indispensables perquè el lideratge no es converteixi en una posició de poder buida, sinó en una manera d'habilitar a uns altres i de fer créixer l'organització amb sentit.

Ciència, evolució humana i lideratge: una mirada complementària

Des de la perspectiva científica, Ignacio Martínez Mendizábal va posar l'accent en la importància dels valors i de la responsabilitat associada al lideratge. Segons va expressar, “són fonamentals per a fer una cosa gran”, i com més gran és la capacitat d'actuació o d'influència d'una persona, major ha de ser també el seu sentit de la responsabilitat.

La seva intervenció va ajudar a connectar l'experiència directiva amb qüestions de fons relacionades amb la condició humana, la confiança, la cooperació i la manera en què les persones organitzen la seva vida col·lectiva. En línia amb l'esperit del programa, la seva aportació va reforçar la idea que liderar en la complexitat no consisteix només a dominar eines de gestió, sinó a entendre millor a les persones, el context i les preguntes que realment importen.

Quinze anys de trajectòria per a impulsar un nou estil de lideratge

Durant la sessió es va insistir que “Leading in Complexity” representa una de les apostes més consolidades de la Fundació CEDE en l'àmbit del desenvolupament directiu. Segons la informació facilitada per l'organització, el programa ha acompanyat ja a més de 720 directius de les principals empreses del país i s'ha convertit en un referent per als qui aspiren a un lideratge diferent, més reflexiu i més preparat per a gestionar la incertesa.

Amparo Moraleda va resumir aquest esperit en assenyalar que el ICLD consisteix a “compartir coneixement” i a aprendre a comptar la mateixa experiència de manera que pugui ser útil a altres directius en el seu camí. Aquesta transferència d'experiència, juntament amb la conversa entre iguals i l'obertura a mirades molt diferents, explica bona part del valor que els participants atribueixen al programa.

Fundació CEDE, ICLD i Connexió Espanya

La Fundació CEDE, presidida per Isidro Fainé, integra a 40 associacions que representen actualment a més de 171.367 directius. El seu objectiu és col·laborar estretament amb el col·lectiu directiu per a intercanviar experiències i tècniques de gestió que contribueixin al progrés de les empreses i de l'economia del país. Segons les dades aportades, la fundació impulsa al costat de les seves entitats associades més de 4.143 activitats a l'any, entre desdejunis de treball, trobades de lideratge, esdeveniments per a joves i programes formatius.

Per part seva, l'International Center for Leadership Development (ICLD) es presenta com un centre de referència en la formació de líders empresarials i directius d'alt nivell, promovent programes dirigits als qui aspiren a desenvolupar un nou estil de lideratge.

Una conclusió compartida: no fan falta més respostes automàtiques, sinó millors preguntes

La sessió va concloure amb una idea de fons que va travessar totes les intervencions: en un entorn on la complexitat ja no és una excepció, sinó una condició permanent, el lideratge exigeix menys automatismes i més criteri, menys respostes prefabricades i més capacitat per a formular les preguntes rellevants. Aquesta és, precisament, la filosofia que la Fundació CEDE va voler reivindicar a Madrid amb una jornada en la qual directius, experts i alumni van coincidir a defensar un lideratge més humà, més conscient i més responsable.

Més informació: https://www.directivoscede.com/icld/