Portugal decideix la presidència en una segona volta electoral amb António José Seguro com a preferit

La jornada electoral es desenvolupa en un context excepcional en el qual la política institucional conviu amb una emergència climàtica que altera rutines, agendes i prioritats públiques. El procés adquireix així una dimensió que transcendeix el duel entre candidats.

Un preferit consolidat enfront d'una alternativa rupturista

El socialista António José Segur concorre aquest diumenge a la segona volta de les eleccions presidencials de Portugal com a clar favorit enfront del líder de Chega, André Ventura. Les enquestes li atribueixen al voltant del 67% dels suports, un avantatge ampli que reflecteix el tancament de files tant de sectors progressistes com de bona part de la dreta tradicional entorn de la seva candidatura.

Seguro es presenta des de la primera volta com un candidat de perfil independent, una imatge que reforça després de rebre el suport públic de figures rellevants del conservadorisme portuguès. La seva possible victòria suposa un retorn polític significatiu després d'abandonar la primera línia en 2014, quan perd les primàries socialistes enfront del llavors primer ministre António Costa, i s'interpreta també com una reivindicació del Partit Socialista després del dur revés sofert en les eleccions parlamentàries de 2024.

La campanya i el missatge institucional

Amb 64 anys, l'aspirant socialista centra bona part del seu discurs en la defensa de la sanitat pública, un sistema que travessa un dels seus moments més delicats. Un brot de grip ha col·lapsat hospitals ja afeblits per problemes estructurals i per una falta de personal que ha provocat tancaments parcials de serveis.

La seva candidatura es caracteritza per un to marcadament institucional enfront d'altres propostes que aposten per una presidència més intervencionista. En l'únic debat televisat d'aquesta segona fase de la campanya, Segur resumeix la distància amb el seu rival afirmant que entre tots dos existeix «un oceà de diferències».

Ventura i l'estratègia de l'enfrontament

El líder de Chega assumeix aquest contrast com a eix central de la seva campanya. André Ventura es presenta com l'única alternativa a un sistema que diu combatre i dirigeix atacs tant contra el seu adversari socialista com contra els dirigents conservadors que rebutgen donar-li suport.

El seu discurs insisteix en la confrontació amb les minories, especialment amb la comunitat gitana, en una crítica frontal a la immigració, a l'Estat i a les seves institucions, i en la denúncia d'un bipartidisme al qual acusa de conspirar contra ell. Els sondejos li atorguen al voltant del 32% de suport, una xifra que confirma el seu pes electoral pesi a la reculada soferta en les últimes eleccions locals.

Per a Ventura, aquesta cita funciona també com un aparador de cara al seu veritable objectiu polític, la prefectura del Govern, després d'un ascens ràpid des de l'advocacia i les tertúlies esportives fins al lideratge de la ultradreta portuguesa.

El temporal que marca la votació

Més enllà del pols polític, la segona volta queda profundament condicionada per l'impacte del temporal de pluges que assota especialment el sud del país. La borrasca Leonardo obliga a evacuar desenes de localitats que ja havien sofert els efectes de l'anterior tempesta Kristin i manté a 68 municipis sota estat d'emergència.

A Alcàsser do Sal, a la regió de l'Alentejo, les inundacions persistents des de mitjan setmana han portat les autoritats a posposar la votació, una decisió que podria estendre a altres municipis afectats.

Decisions institucionals i debat legal

El president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, ha assenyalat en una visita a les zones damnificades que la legislació electoral contempla l'ajornament de la votació en territoris greument afectats. Al mateix temps, ha rebutjat la petició de Chega de retardar el procés en tot el país i ha explicat personalment a Ventura que no és possible modificar la data a tan sols dos dies de la cita electoral.

La gestió de la crisi meteorològica situa al Govern sota una forta pressió política i social en plena jornada electoral.

Balanç humà i econòmic de la crisi

El temporal ha provocat almenys vuit víctimes mortals, milers de ferits i manté a unes 100.000 persones sense subministrament elèctric una setmana després. L'Executiu estima els danys en més de 4.000 milions d'euros, una xifra que alimenta les crítiques per la resposta institucional davant una emergència de gran magnitud.

En aquest escenari, Portugal elegeix president amb la mirada posada tant en el futur polític com en la reconstrucció immediata del país.