La Premi Nobel Narges Mohammadi, condemnada a set anys i mig de presó amb una salut molt delicada
Un tribunal iranià sentencia a l'activista Narges Mohammadi a set anys i mig de presó per conspiració i propaganda contra el sistema, mentre el seu estat de salut genera alarma internacional i ONG sol·liciten atenció mèdica urgent.
L'activista, detinguda el desembre passat durant un funeral, enfronta la seva desena condemna des de 2021 en un context de repressió generalitzada a l'Iran i limitacions severes de comunicació amb els seus familiars.
La sentència i les seves conseqüències
Un tribunal de l'Iran imposa aquest diumenge la condemna de Narges Mohammadi, de 53 anys, que inclou sis anys per càrrecs de congregació i col·lusió, un any i mig per activitat propagandística i dos anys addicionals de prohibició de sortida del país, segons el seu advocat Mostafa Nili. «Va ser condemnada a sis anys de presó pels càrrecs de congregació i col·lusió, a un any i mig de presó per activitat propagandística, i com a pena complementària, a dos anys de prohibició de sortida del país», explica Nili.
Primer contacte després de la detenció
Nili rep la primera comunicació de Mohammadi des del seu arrest fa 59 dies. L'activista informa que va ser traslladada a la sala primera del Tribunal Revolucionari de Mashad i que, després de l'audiència, es va dictar sentència en contra seva. També relata que fa tres dies va ser traslladada a un hospital pel seu delicat estat físic i que la crida es va tallar mentre descrivia les circumstàncies del seu arrest.
Vaga de fam i risc vital
Mohammadi inicia una vaga de fam dilluns passat en protesta pel seu empresonament. La Fundació Narges adverteix que la seva salut és extremadament preocupant a causa d'antecedents cardíacs, hipertensió i problemes greus de columna vertebral. «La detenció prolongada de Narges Mohammadi es produeix en un moment en què el seu estat de salut és extremadament preocupant», assenyala l'organització, que exigeix atenció mèdica especialitzada immediata.
Possibles passos legals i atenció mèdica
Segons Nili, la legislació iraniana estableix que Mohammadi ha de ser traslladada a presó després de la sentència, encara que el seu delicat estat podria justificar un alliberament temporal sota fiança per a rebre tractament. «En vista de les seves malalties, s'espera que s'ordeni el seu alliberament temporal sota fiança perquè pugui rebre tractament mèdic», indica l'advocat. L'activista manté comunicació limitada amb la seva família, restringida a una única crida des de desembre, mentre el seu entorn denuncia pressions constants del règim.
Antecedents de l'arrest i persecució
Mohammadi és detinguda de manera violenta l'11 de desembre durant la cerimònia fúnebre de l'advocat Khosrow Alikordi, trobat mort en Mashad. L'activista estava en llibertat condicional des de desembre de 2024 per motius de salut i denunciava que se li va prohibir sortir del país, impedint-li veure als seus fills després d'11 anys de separació.
Context de repressió i violència
El règim iranià reconeix 3.117 morts durant les protestes iniciades al desembre, mentre ONG documenten entre 4.000 i 6.500 morts, amb milers més en recerca que podrien elevar la xifra a entre 20.000 i 30.000 decessos. Mohammadi ha estat arrestada 13 vegades i condemnada en nou ocasions, però continua denunciant violacions de drets humans, inclosa la pena de mort i la violència contra dones que no usen el vel islàmic.
Reconeixement internacional i repercussió
El Comitè Nobel noruec concedeix a Mohammadi el premi en 2023 «per la seva lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran i per a promoure els drets humans i la llibertat per a tots». L'activista no pot acudir a la cerimònia a Oslo i el Govern iranià qualifica la concessió com un «acte polític» i una «mesura de pressió» d'Occident. La condemna es produeix dies després de la primera ronda de negociacions entre l'Iran i els Estats Units, després de desplegaments militars estatunidencs a la regió, sense avanços concrets anunciats.
Escriu el teu comentari