Pezeshkian confirma que almenys 85 nenes han mort en el bombardeig sobre una escola en Minab

La ciutat de Minab, a la província de Hormozgán, es converteix en l'epicentre d'una tragèdia que barreja violència militar, crisi humanitària i confrontacions diplomàtiques. El bombardeig sobre l'Escola Primària Sahayare Tayiba es registra en un context d'ofensives d'Israel i els Estats Units, que busquen pressionar al règim iranià mentre la població civil enfronta conseqüències directes i irreversibles.

La condemna de Masud Pezeshkian

Masud Pezeshkian, president de l'Iran, es pronuncia per primera vegada des de l'inici dels bombardejos, qualificant l'agressió com a “bàrbara, covarda i inhumana”.

En un comunicat oficial publicat en la pàgina web de la Presidència, Pezeshkian subratlla: “Aquest acte bàrbar és una pàgina negra més en l'historial dels incomptables crims perpetrats pels invasors d'aquesta terra que mai serà esborrat de la memòria històrica de la nostra nació”.

El president iranià denuncia que l'atac ha estat executat per “agressors nord-americans i sionistes” i emfatitza la necessitat de mobilitzar tots els recursos del país per a atendre els ferits i protegir als civils. El seu missatge també confirma que continua en funcions malgrat el risc que els bombardejos representen sobre els punts estratègics del país.

La magnitud de l'atac i la resposta immediata

Segons dades ofertes per la radiotelevisió pública iraniana IRIB, en el moment de l'atac hi havia 170 estudiants a l'escola, de les quals 85 han mort i 60 més han resultat ferides. Els equips de rescat treballen sense descans per a retirar els enderrocs i parar esment metgessa urgent.

Mohammad Radmehr, governador del comtat de Minab, declara: “Malgrat aquest atac, la situació a la ciutat està sota control i la calma es manté en altres punts del territori”. La prioritat de les autoritats és atendre les supervivents, garantir el funcionament de serveis essencials i coordinar assistència humanitària.

Context internacional i tensions regionals

L'atac es produeix en el marc d'una ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l'Iran, l'objectiu declarat de la qual és pressionar al règim per a forçar un canvi de política i limitar la seva capacitat militar. L'escalada provoca preocupació internacional sobre l'estabilitat d'Orient Mitjà i el risc d'un conflicte humanitari més ampli.

El Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran qualifica les accions com a “perfídies de l'enemic” i promet una “resposta aclaparadora” per part de les Forces Armades. Analistes adverteixen que la situació podria derivar en una confrontació més extensa, afectant civils i a la infraestructura educativa i social del país.

L'escola com a símbol de vulnerabilitat

L'Escola Primària Sahayare Tayiba representa un blanc devastador per la concentració de menors i la fragilitat de la població civil. L'atac evidencia les conseqüències de l'escalada militar sobre sectors no combatents i sobre institucions educatives en zones de conflicte.

Experts en drets humans recorden que “la protecció dels nens ha de ser absoluta, fins i tot enmig de conflictes armats”, subratllant que atacs sobre escoles constitueixen violacions greus del dret internacional humanitari.

Mobilització nacional i desafiaments humanitaris

Enfront de l'emergència, l'Iran ha activat hospitals, brigades de rescat i mecanismes d'assistència social per a atendre els ferits i a les famílies afectades. La tragèdia es converteix en un anomenat a la diplomàcia internacional i a la cerca de solucions que evitin noves pèrdues humanes.

Pezeshkian conclou el seu missatge amb un anomenat a la unitat nacional i la resistència: “Tots els recursos del país han de mobilitzar per a protegir als nostres ciutadans i garantir la dignitat de la nostra nació enfront dels qui busquen imposar la por i la violència”.

La situació continua sent crítica, i el món observa com l'Iran enfronta un dels episodis més dramàtics dels últims anys, on la tragèdia humanitària i la tensió geopolítica s'entrellacen amb força i urgència.