Trump proclama la mort de Jamenei després de l'ofensiva massiva dels EUA i Israel
L'anunci del mandatari estatunidenc confirma la defunció de l'aiatol·là iranià durant l'operació militar llançada al costat d'Israel contra el nucli del poder a Teheran i obre un escenari de màxima tensió a Pròxim Orient
La commoció internacional és immediata després de la declaració pública feta des de Washington en la qual es detalla la magnitud de l'acció armada i les seves conseqüències polítiques i estratègiques.
La declaració sacseja el tauler geopolític i situa a la regió en una fase crítica marcada per la incertesa, les amenaces de represàlia i la crida explícita a una transició interna en la República Islàmica.
L'anunci des de Washington
El president dels Estats Units, Donald Trump, afirma que el líder suprem de l'Iran, Alí Jamenei, ha mort en el marc dels atacs llançats aquest dissabte contra el centre del poder a Teheran, en una operació coordinada amb Israel i amb l'objectiu declarat de forçar un canvi de règim al país persa.
En un missatge difós en les xarxes socials, el dirigent estatunidenc sosté: "Jamenei, una de les persones més malvades de la història, ha mort. Això no sols és justícia per al poble de l'Iran, sinó també per a tots els grans estatunidencs i per a aquelles persones de molts països de tot el món que han estat assassinades o mutilades per Jamenei i la seva banda de pinxos sanguinaris". Amb aquestes paraules confirma l'eliminació de qui es troba en la cúspide de la República Islàmica des de 1989.
Segons el mateix Trump, l'aiatol·là "no va poder eludir els sofisticats sistemes d'intel·ligència i rastreig" emprats en col·laboració amb Israel. A més, recalca que "ni ell ni els altres líders que han estat assassinats amb ell van poder fer res", en referència a una acció que també aconsegueix altres figures de la cúpula iraniana.
Jamenei és el segon líder suprem de la República Islàmica després del fundador, l'aiatol·là Ruholá Jomeini, a qui substitueix en 1989 i sota el llegat del qual es consolida l'estructura política i religiosa del règim.
Una ofensiva amb objectiu declarat de canvi polític
L'operació militar, executada pels Estats Units i Israel, es desenvolupa mitjançant una ofensiva sorpresa amb centenars de bombardejos contra "ubicacions que suposaven una amenaça imminent", amb el sector militar i el programa nuclear en el focus. Des de Washington es declara que la finalitat és "desmantellar l'aparell de seguretat del règim", en una clara al·lusió a la voluntat de precipitar la caiguda dels aiatol·làs.
El mateix president estatunidenc subratlla que "aquesta és l'oportunitat més gran que té el poble iranià de recuperar el seu país". En una crida directa a les forces de seguretat i als integrants de la Guàrdia Revolucionària, assegura que poden obtenir "immunitat" si es rendeixen ara.
En aquesta mateixa línia insisteix: "Esperem que els Cossos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i la Policia s'uneixin pacíficament als patriotes iranians i treballin junts com una unitat per a retornar al país la grandesa que es mereix", i remarca que la transició "hauria de començar aviat".
Devastació i advertiment de més atacs
El mandatari afegeix que "no sols ha mort Jamenei, sinó que el país ha quedat, en només un dia, molt destruït i fins i tot arrasat". Lluny de donar per conclosa la intervenció, adverteix que la campanya continuarà amb "bombardejos intensos i precisos" durant "tota la setmana o durant el temps que sigui necessari per a aconseguir el nostre objectiu de pau en tot Pròxim Orient".
L'escalada es produeix mentre Teheran negocia amb Washington un acord sobre el seu programa nuclear. En aquest context diplomàtic en curs, l'ofensiva irromp per sorpresa amb el suport d'Israel i altera de manera dràstica qualsevol possibilitat immediata d'enteniment.
La resposta de Teheran i l'expansió regional
Les autoritats iranianes denuncien una "agressió militar criminal" que, al seu judici, vulnera els principis de la Carta de les Nacions Unides. En resposta, llancen atacs contra bases militars estatunidenques en diversos països del Golf, entre ells l'Aràbia Saudita, Bahrain, Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait i Qatar.
L'encreuament d'accions situa a Pròxim Orient davant un escenari de màxima volatilitat, amb l'amenaça d'una ampliació del conflicte més enllà de les davanteres iranianes i amb l'equilibri regional en dubte.
Escriu el teu comentari