El cas Milone pot dinamitar el Vaticà?

En el màxim òrgan de l’Església, el Vaticà —no com a edifici físic, sinó com a concepte del poder de la Santa Mare Església—, sembla que de Santa, massa sovint, en té poc. Les conspiracions, les lluites internes pel poder en tots els seus àmbits (especialment l’econòmic) han estat i continuen sent una constant. Us en recordeu del llibre (també portat al cinema) Rebel·lió a la granja, de l’escriptor George Orwell? Segur que moltes persones sí que en recorden algun dels dos formats.

Doncs bé, Libero Milone, el primer revisor general de la història de la Santa Seu, expert comptable, va ser acomiadat (el 2017) per la “vella guàrdia” del Vaticà a la qual molestava. Milone afirmava fa pocs dies que “el que va escriure Orwell és l’exemple perfecte per descriure què passa al Vaticà. Al llibre, els porcs representen el poder i l’avarícia que condueix a la corrupció. Al Vaticà, hi ha poder, avarícia i corrupció”, explicava Milone, que va ser contractat pel Papa Francesc el 2015 per posar ordre i salvar les “finances maltretes”. Va durar al càrrec només dos anys. El poder en l’ombra se’n va desfer per evitar que destapés les trames de la vella guàrdia que hi ha dins. El mateix li va passar al seu exadjunt Panicco, que va tenir menys sort.

Els dos van ser “dimits” i, a més, sense indemnització. Van estar reclamant que els abonessin els seus sous i no els van rebre. Ni tan sols van poder parlar amb el Papa Francesc; el tenien aïllat i allunyat del conflicte. Així que van decidir demandar els seus “caps” terrenals per acomiadament injustificat, pèrdua d’ingressos i danys reputacionals. Ja se sap, “amb l’Església hem topat”, que es diu. Aquí hi ha el mur dels poderosos que es creuen “divins”.

Milone continua amb la seva lluita, mentre que Panicco va morir de càncer fa dos anys, declarant en aquell moment que els funcionaris de la Ciutat del Vaticà havien confiscat i retingut els seus registres mèdics personals, retardant el seu tractament… Casualitat? Mentrestant, Milone va ser acusat pel cardenal Becciu d’espionar les finances privades d’alts funcionaris de la cúria —inclòs el propi Becciu—, però tenen finances particulars, amb la necessitat que tenen els pobres? Com que el cardenal Becciu no era net, en un cas apartat va ser condemnat per un tribunal de la Ciutat del Vaticà per corrupció i abús de poder, el mateix any que “va morir de càncer” Panicco.

A Milone i al seu adjunt els van acomiadar per una cosa tan senzilla com fer bé la seva feina i intentar deixar clares les actuacions de personatges com Becciu, que feia inversions qüestionables i pràctiques financeres il·legals. Segons declarava Milone el 2022 a una publicació, “el que va passar és que vaig descobrir que hi havia cardenals que es ficaven diners a la butxaca i feien coses rares”. El cas Milone és aquí, i no el deixarà fins a aconseguir el que sempre ha volgut: restablir la seva reputació i cobrar els sous que li deuen.

El Vaticà no ha estat exempt de conflictes econòmics (n’hi ha molts més), com el famós “escàndol del Banc Vaticà”, on es van descobrir casos de corrupció, vincles amb la màfia i moviments de diners a paradisos fiscals. Mentre que el banquer Roberto Calvi, conegut com el “banquer de Déu” per la seva estreta relació amb la cúria de la Santa Seu, era president del Banc Ambrosiano —vinculat al Vaticà, a un grup masònic i a la màfia—, quan es va destapar l’escàndol el van trobar penjat sota el pont de Blackfriars, a Londres, el 1982. La seva família sempre ha dit que no es va suïcidar, sinó que el van executar.

Ara, el cas Milone torna a estar als mitjans, després de la roda de premsa que va fer fa pocs dies. Els avisos són molt clars: o s’aclareix la seva situació, o la tardor pot ser molt complicada per a la Santa Seu i alguns dels seus alts “càrrecs” eclesiàstics, aquells que, aprofitant-se dels seus càrrecs, no apliquen la doctrina predicada per Jesús, sinó la seva pròpia: “la caritat comença per un mateix”. El nou Pontífex estarà disposat a rebre Libero Milone i que li expliqui les màfies que té al seu voltant? Si de debò vol netejar el Vaticà, ho farà; si no, mirarà cap a una altra banda, que és el més còmode per no tenir problemes. Déu proveirà?

Carmen P. Flores