Per què decideix suïcidar un polític?

Les persones que han decidit voluntàriament  dedicar-se  a la complicada, i en moltes ocasions lucrativa, professió de la política, es diu que ho fan per una voluntat de servei a la societat amb l'objectiu de millorar les vides. En molts casos és així; en uns altres, no ho és tant. La política com a servei públic és admirable; la política com a servei a un mateix i la seva família no ho és tant, és més, és detestable. Que els polítics “professionals” es dediquin a ella és evident, el mateix en el cas dels que ho  fan d'una manera admirable que  quan decideixen deixar-la, continuen amb el mateix patrimoni, els mateixos amics i no han canviat. Que s'equivoquen tots, és evident: no són perfectes, són humans. La diferència entre els professionals i els altruistes vocacionals consisteix en el fet que els segons reconeixen el seu error, dimiteixen i marxen. Els altres, o no marxen, o si ho fan és perquè són pressionats amb: “O marxes tu, o et cessem”.

A Espanya s'ha entrat en una espiral realment perillosa amb les acusacions constants entre els partits sobre qui d'ells compte amb més casos de corrupció en les seves files, qui fica més la pota o qui ho fa pitjor. Ara s'incorpora un altre motiu de conflicte: la titulació d'ells, els currículums inflats o, senzillament, títols que no són certs. S'ha iniciat una caça per a seguir amb el mantra “i tu més”. En aquesta batalla ja s'han produït víctimes, tant del PP com dels socialistes (ja arribaran altres casos de més partits). En alguns casos, víctimes que s'han sentit perseguides fins a límits extrems. És el cas del linxament a José María Ángel, fins fa pocs dies ex comissionat del Govern per a la reconstrucció de la Dana a la Comunitat Valenciana, responsable dels socialistes valencians, que es troba hospitalitzat després d'un intent de suïcidi, després de filtrar que no tenia els títols que figuraven en el seu currículum. Un fet que ens ha deixat impactats per la decisió d'Ángel. Diuen que la pressió ha estat tal que no ha pogut amb ella. És una bona persona, amb principis, i fins avui havia realitzat bé el seu treball. Cal tenir-ho en compte.

Amb les pressions i les acusacions cal tenir molta cura fins que la justícia no es pronunciï. Prejutjar és molt fàcil, i a vegades les persones que són acusades surten absoltes, encara que el mal en aquests casos ja està fet. Qui té dignitat se sol marxar, encara que no hagi estat jutjat; uns altres es queden aquí, sense anar més lluny, el president valencià, Mazón.

Cal recordar el cas que es va donar en la política espanyola amb el primer president de la Junta de Castella i Lleó, Demetrio Madrid, que va ocupar el càrrec de 1983 a 1986. Va ser acusat d'un delicte de malversació de cabals públics quan era president de la Diputació de Valladolid. Davant l'acusació va dimitir de la presidència de la Junta, i després l'acusació va ser arxivada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó per falta de proves. El resultat va ser que a Demetrio Madrid se li va acabar la seva carrera política, havent fet una molt bona gestió com a president de la Junta.

Crec que la deriva que està prenent la política no és bona ni per als partits, ni per als governs, ni per a la pròpia democràcia, que veiem diàriament la seva deterioració i està sent qüestionada pels qui han decidit carregar-la-hi del tot, principalment els racistes de Vox, que s'aprofiten de les institucions per a destruir-la. Cal anar amb compte amb el que està succeint, que no és un tema menor. Cada partit ha de cuidar internament de les persones que inclou en les seves llistes i en els càrrecs de responsabilitat. Com deia Goethe: “Si cadascun neta la seva vorera, el carrer estarà net”.

La decisió de José María Ángel hauria de fer reflexionar a tots. Continuaran els predicadors polítics pujant als seus faristols per a continuar assenyalant a l'adversari amb el “i tu més” i continuar amb la cacera?