Xile: la seva història recent, de cop en cop

El primer, el Cop d'estat cívic militar de l'11 de setembre de 1973 amb el qual s'instaura una dictadura militar cruenta, violadora dels DDHH, persecutòria de tot el que es denominés oposició política, corrupta i que en el seu esdevenir va comptar amb un important suport polític de la dreta, centredreta d'aquest llavors, dels grans grups econòmics nacionals, i dels EUA. L'objectiu central del Cop d'estat, era enderrocar al govern constitucional del president Salvador Allèn. Perquè aquest no pogués duu a terme el seu programa de transformacions socials, econòmiques, culturals i de distanciament i independència de les dues potències mundials, els EUA i l'URSS, rivals en plena guerra freda. En cas d'haver estat possible, la via xilena al socialisme a través d'eleccions democràtiques, sota l'Estat de Dret i la Constitució antítesi del castrisme de la revolució cubana i de l'estalinisme del model soviètic, aquesta hauria tingut un èxit polític no tan sols nacional, sinó a Amèrica Llatina, i en importants països europeus. D'aquesta manera, per als poders fàctics nacionals, amb el suport del govern nord-americà, Nixon-Kissinger, no podien permetre un èxit de tal magnitud del govern d'Allèn. De 1973-1990, Xile, es va convertir en l'econòmic i financer en el laboratori del que es va denominar, el model neoliberal ultra privatitzador, el qual posteriorment es va expandir per tot el món capitalista. 

El cop democràtic: un punt d'inflexió, o, seguim igual que abans? El retorn a la democràcia provocat, entre altres aspectes per la constant mobilització social, espacialment sindical, pel moviment de dones i les organitzacions de DDHH, i el lent reagrupament dels partits i organitzacions polítiques opositores a la dictadura, va permetre el triomf del Plebiscit de l'any 1988 i després el triomf de la Concertació de Partits per la Democràcia, en les presidencials de 1989. La dictadura cívic militar de Pinochet degué cedir el govern a la Concertació. No hi ha dubtes, que, en els 20 anys del Xile en la Concertació, els 4 anys de la Nova Majoria de la presidenta Bachelet, així com els 4 anys del govern que està acabant la seva gestió, el govern del president Boric, hi ha hagut notables canvis en comparació amb els anys de la dictadura de Pinochet. Això es tradueix, en matèria de defensa dels DDHH, en el combat a la pobresa, en l'obertura internacional per a les exportacions de productes xilens, entre moltes altres matèries més. No obstant això, les reformes estructurals, necessàries absolutament per a deixar enrere el llegat nefast del període dictatorial no van ser assumides, o per no tenir, una majoria en el parlament, o bé, perquè els sectors complaents de la Concertació i, els altres governs progressistes postconcertació, no les van considerar necessàries. I, aquí, Xile, es va quedar amb una constitució originada per Pinochet, un sistema polític electoral fràgil, i que per dècades va ser binominal, un codi laboral gairebé idèntic al període pinochetista, una privatització del sistema de pensions (AFP), que fins al dia d'avui és predominant, amb una salut pública desmillorada i, una privada enfortida, i una educació majoritàriament privatitzada, especialment la universitària.

Un últim escenari: el Cop Electoral, no n'hi ha dubte, que el día de balotaje electoral per a elegir al pròxim president (14 de desembre passat) per al període 2026-2030 va marcar una gran commoció política i social al país. La ultradreta o l'extrema dreta xilena arribava per primera vegada en la història del país al govern per la via electoral amb un 58,17% dels vots en contra de la candidata del progressisme i l'esquerra que aconseguia el 41,83% dels sufragis. Amb aquests resultats electorals, avui, la ultradreta i l'anomenada dreta liberal “republicana” no va necessitar el suport o intervenció militar, com en el passat, i elegia com a futur president a l'ultradretà José Antonio Kast (JAK). 

El president electe, que es farà càrrec del país a partir de l'11 de març del 2026, prové d'una família molt conservadora, el seu pare va ser tinent militar de l'exèrcit a l'Alemanya nazi. Va emigrar a Xile el desembre de 1950, i després van arribar la seva família i els dos primers fills. Alguns dels seus germans del president electe van ser membres destacats de la dictadura cívic militar de Pinochet. El mateix JAK, va ser un actiu partidari de Pinochet en la Universitat Catòlica i després en el seu esdevenir polític tant com diputat, com també com a president del Partit Republicà. És cert, que hi haurà incertesa econòmica, política, social, laboral, cultural, mig ambiental, en els avanços del moviment feminista, i en els moviments de la diversitat sexual (LGTB). Ja el president electe ha donat senyals respecte a restriccions en els més variats àmbits socioeconòmics i en el rol que ha d'assumir l'Estat sota el seu govern d'ultradreta. Veurem amb el pas dels mesos, anys que deriva assumirà el país sota la gestió d'un líder de l'extrema dreta, com és JAK. La victòria de Kast va ser àmpliament festejada pels governs més ultradretà de les Amèriques, començant per Trump, Bukele, Milei i molts altres presidents que se situen en el mateix espectre del president xilè. Amb Kast i els altres presidents esmentats hi ha un gir, no a la dreta liberal, si no hi ha un gir a la ultradreta, la qual lentament es fagocita a la dreta tradicional del continent.    

Corol·lari 

En el cas xilè, una mica de certesa té la frase de Karl Marx en el llibre El 18 de Brumario de Luis Bonaparte: “la història ocorre dues vegades: la primera com a tragèdia i la segona com a farsa”. Per cert, guardant les diferències i èpoques històriques de tots dos processos, la tragèdia xilena amb el cop d'estat cívic militar de Pinochet, i la “possible farsa” del pròxim govern de l'ultradretà de JAK estremeix l'escenari polític nacional.

Queda pendent l'anàlisi que ha de realitzar el progressisme i la centro esquerra xilena, especialment des del retorn a la democràcia al moment actual. Caldrà observar diligentment de com serà aquesta reflexió, que profunditat i amb quina noblesa es realitzarà, assumint els profunds deutes i responsabilitats polítiques d'aquest període tan transcendental per al país.