Cada dia un cop

Els nostres polítics tenen la malsana afició de donar burdes lliçons ètiques, amb més èmfasi i cinisme com més mancats estan de valors i principis. Desenvolupen una insuportable farsa que narcotitza i ens aparta del camí del progrés social. Així mateix, reivindiquen una memòria històrica bizca i parcial. Però la veritat és que molts joves ignoren qui va ser Franco o què va fer ETA. No en tenen ni idea. I entre els qui en saben alguna cosa, cal preguntar-se quants tenen una imatge que s’aproximi a la seva realitat objectiva, o a quants els importa tenir-la.

Parlem de José Antonio Primo de Rivera, qui va fundar la Falange Española en acabar octubre de 1933. El 14 de març de 1936 (dia en què van ser empresonats dos mil falangistes) va ser detingut i ja no va sortir de la presó. No havien passat ni dos mesos quan va ser traslladat de Madrid a Alacant, on seria afusellat el 20 de novembre de 1936 per "conspiració i rebel·lió militar" contra la República; un assassinat legal beneït per Juan García Oliver i Federica Montseny, però no per Buenaventura Durruti. Aquest, que va morir de manera confusa poques hores abans que Primo de Rivera, va considerar una insensatesa i un error capital aquella sentència de mort, "si arriba a consumar-se, morirà també tota esperança de reconciliar els espanyols abans de moltes dècades". No sé quants sabran que en els cinc anys que va durar la República es van produir més de 2.600 morts per violència política i hi va haver connivència dels poders públics. O que abans del cop d’Estat ja funcionava a Madrid una checa, al costat d’un asil infantil, on s’assassinava i torturava de manera particularment brutal.

Franco va ocultar als seus súbdits la mort de José Antonio i no la va comunicar fins nou mesos abans de la seva tràgica victòria. Es va apropiar de la seva imatge i la va manipular de manera vulgar i eficaç. Els retrats d’un i altre anaven sempre junts i ens martellejaven per tot arreu, no només a les escoles. Amb el seu Diario secreto de José Antonio (Espasa), José Antonio Martín Otín (Petón) aporta un document insòlit i inesperat sobre l’absent: ha obtingut una de les seves agendes personals (de la mida d’un paquet de cigarretes), on amb lletra minúscula Primo de Rivera va escriure unes notes el març de 1936 (a partir del dia anterior a la seva detenció). Diu Petón que fins ara aquesta agenda ha estat en mans de només dues o tres persones, una de les quals devia arrencar pàgines (les que van del 23 al 27 de març i potser altres posteriors); es tracta d’un document reproduït a les pàgines finals del llibre, en fotografia a color.

Home culte, apassionat, entusiasta i veraç, Petón té orígens joseantonianos i antifranquistes i va estar empresonat als anys finals de la dictadura. Entén que, a diferència de Ramiro Ledesma (i tants altres), José Antonio va deixar enrere el seu feixisme inspirador. No està de més recordar que Carlos Rojas va obtenir el 1977 el premi Ateneo de Sevilla amb un llibre on fantasejava amb l’evolució ideològica d’aquest personatge carismàtic.

Què aporta el document descobert per Petón? Humanitza el seu autor i el desmitifica. Per exemple, la dictadura franquista el va presentar com un tipus asexuat, quan en realitat va tenir diverses relacions; una d’elles, amb Elizabeth Asquith, filla d’un primer ministre britànic, casada amb l’ambaixador de Romania a Espanya i amiga de Manuel Azaña. D’altra banda, Petón recull la sinceritat amb què reconeixia les seves limitacions o descrivia alguns dels seus defectes.

Aquí queda evidenciat que no va organitzar el cop, sinó que s’hi va afegir a última hora, amb la idea que fos "ràpid, precís, just i en la mesura del possible garant del ordre republicà". Un problema impossible de gestionar, escriu Petón, és que "a l’altre costat els mataven; i és difícil afegir-hi un altre motiu, encara que no calgui cap més". Hi va haver serioses contradiccions ideològiques entre un sector revolucionari i un altre reaccionari d’un partit que no tenia tres anys: "Continuen pensant que això és una tropa de lloguer al servei de la dreta i dels generals", va escriure Primo de Rivera a la seva Agenda Juris. Va concloure amb aquest escarni: "una altra vegada hi ha al carrer la màscara de l’heroïcitat".

En els dos bàndols en guerra hi va haver tremendes crisis el 1937: els enfrontaments de maig entre antifeixistes es van saldar amb centenars de morts i mil ferits a Barcelona. Dues setmanes abans, Franco va decretar la fusió de falangistes i carlins i va posar sota les seves ordres un partit únic. Exterminada la cúpula falangista, els militants es van disparar entre ells. Manuel Hedilla, successor de José Antonio, va ser condemnat a mort per Franco i només a última hora se li va commutar la pena. Perico Durruti, germà menor de Buenaventura, considerat anarco-falangista, va ser afusellat sense contemplacions pels franquistes.

Petón ofereix una cara oculta de José Antonio, la de la seva intimitat al final dels seus dies. Però tot és poc per desfer entortolligaments interessats.