Alguna cosa fa mala olor a la Qatar del Mundial de Futbol

La celebració del Campionat Mundial de Futbol , amb seu a Qatar , que està a punt d'acabar en pocs dies, no ha deixat de ser notícia a tot el campionat, abans també. Bona part de la societat no ha arribat a entendre lelecció de la seu. Sempre s'ha sospitat de les ingerències, intervencions i interessos econòmics que estaven darrere de la decisió. S'intuïa, però en faltaven proves. El temps sol posar les coses al seu lloc -les que deixen que sigui així- i Qatar està sent notícia també aquests dies no per la part esportiva, sinó perquè la vicepresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili -expresentadora de la televisió grega- ha passat de ser l'estrella de la institució europea a la protagonista d'un escàndol de corrupció que n'ha deixat més d'un sorprès. Les autoritats belgues li imputen càrrecs de corrupció i blanqueig de capitals en una trama pagada pels petrodòlars de Qatar.

Tot i que són sis les persones detingudes, i la seva senyoria no ha facilitat les dades d'aquestes persones, sembla que entre elles hi ha la parella de Kali, l'exeurodiputat italià Pier-Antonio Panzeri; el president de la Confederació Internacional de Sindicats, Luva Visentini i un lobbista, les dades del qual no han transcendit. Un escàndol que esquitxa de ple el Parlament Europeu que immediatament ha destituït la seva vicepresidenta.

Els eurodiputats de tots els grups haurien d'indignar-se i, ho faran? No, perquè hi ha massa interessos. Però caldria “aprofitar” aquesta situació per posar en valor real el tema de la transparència de les institucions de la UE : els grups de pressió de tercers països també s'han d'incloure al registre de transparència, cosa que no passa, i Brussel·les és el paradís dels grups de pressió. Possiblement una reforma d'aquesta mena no hauria evitat un cas de suborn com el que aparentment s'ha descobert ara, i la malmesa reputació del Parlament tampoc no millorarà tan fàcilment.

A moltes persones no se'ns han oblidat les imatges vistes per televisió en què un presentador esportiu de la televisió “lliure” de Qatar i diversos comentaristes d'aquest programa van aprofitar que la selecció alemanya havia estat eliminada del campionat per dir-li adéu d'una manera molt desafortunada: tapant-se la boca amb una mà i fent el gest de comiat amb l'altra en una al·lusió directa a l'equip entrenat per Hansi Flick.

Crec sincerament que els “col·legues” periodistes qatarians amb el seu gest han demostrat que tapar-se la boca - per cert es tapaven també el nas- és una cosa habitual al seu país. No tenen llibertat per informar, es tapen el nas per no olorar tot el mal que fa olor el seu país en drets humans - la mort de 6.500 treballadors estranger-, la discriminació fragant de drets de les dones i del col·lectiu LGTB, que s'ha vist a aquest campionat; les restriccions que han patit els assistents als partits; les limitacions a la feina dels periodistes; la mort per infart d?un periodista nord-americà i per arrodonir-lo més, el cas de possible corrupció de la vicepresidenta del Parlament Europeu. Així que, els periodistes de Qatar no és que hagin fet un gest graciós durant uns minuts un dia concret, sinó que aquest gest, és habitual en el seu treball diari. Molt de petroli i gas, molt de luxe, moltes campanyes de rentat d'imatge, però la realitat és la que s'ha vist - n'hi ha més que no es coneixen- en tots aquests dies del Mundial, per molt que les autoritats esportives mundials, anomeni's Infantino i la seva cort celestial vengui un país de pel·lícula.