Quin alcalde del Baix Llobregat igualarà Franco governant?

Estem a quatre mesos que se celebrin les eleccions municipals que els partits polítics han pres com el termòmetre nacional per conèixer la predilecció dels votants, en una etapa complicada a nivell nacional: moltes mesures governamentals discutides que han posat la ciutadania en situació preventiva, per no utilitzar un altre vocable.

L'expectació en uns comicis no havia estat mai tanta com ara. Això fa que les formacions intentin posar aquells candidats/es que més vots puguin atraure. Se suposa que els que aspiren a mantenir o aconseguir l'alcaldia han de ser persones formades, competents, les millors que puguin proporcionar els partits. Aquesta és la teoria, la pràctica és ben diferent. No sé qui va dir que “la política és l'art d'exemplaritzar”. de debò que això es dóna? S'obliden que els ciutadans tenen dret a comptar amb els millors candidats possibles i el deure dels partits és proporcionar-los.

Alguns dictadors a Llatinoamèrica -altres països també- apliquen la consolidació total del seu règim mitjançant unes mal anomenades eleccions els resultats de les quals se saben per endavant. Entre elles destaquen: Veneçuela, Nicaragua i sense dissimulació electoral Cuba, amb el domini encara de la família Castro.

En alguns països veritablement democràtics estan limitats els mandats dels candidats, a Espanya no. Això converteix massa aspirants en “polítics professionals” que no coneixen una altra feina fora de la política i que s'eternitzen als governs: municipals, autonòmics o altres càrrecs a les diferents administracions.

Un cas palpable de persistència democràtica, sense relleu es dóna al municipi de Viladecans , Barcelona, on el seu actual alcalde, Carles Ruiz , serà de nou cap de llista després de 18 anys d'alcalde, 8 de regidor de cultura, joventut i esports i 10 de tinent d'alcalde d'ordenació Territorial, és a dir, urbanisme i disseny urbanístic de la ciutat. En total, fins al 28 de maig, la xifra en els diferents càrrecs municipals suma 36 anys i només en té 61. És a dir, va entrar amb 25 anys sent educador de carrer en un municipi veí. De la seva etapa anterior a aquest treball res no explica en el seu currículum.

Si torna a guanyar les eleccions del 28 de maig - sembla que sí segons les enquestes- al final del seu renovat mandat haurà estat a l'ajuntament de Viladecans 40 anys. Aquesta xifra iguala Franco, que va estar 40 anys al càrrec .Alguns diran que no és el mateix, és clar que no: Franco era un dictador i Carles Ruiz és elegit a les urnes. Però un demòcrata pot passar-se 40 anys vivint del càrrec? Pot ser, però no ho hauria de fer, per moltes raons. Una que ha de donar pas a gent preparada, noves idees. Segona, després de 36 anys la seva formació és la d'un graduat quan havia començat diverses carreres, sense acabar-ne cap. Té formació? No. Té una gran virtut, la capacitat de controlar-ho tot: partit i ajuntament, on ha col·locat la seva guàrdia pretoriana i ha posat en pràctica el clientelisme polític que tan bons resultats li ha donat fins ara. Això sí que és un mèrit, al qual cal afegir que l'oposició és molt fluixa, més ben dit, fluixíssima.

Carles Ruiz, ostenta múltiples càrrecs, amb aquesta capacitat de ser a tot arreu amb responsabilitats Arriba a tot? S'ho poden imaginar. Hi ha un refrany espanyol que diu: “ Qui molt abasta poc apreta ”, doncs això. On sí que arriba és en l'àmbit econòmic, sent l'alcalde de la comarca del Baix Llobregat que més cobra, i això que no és la ciutat amb més habitants. Cal aclarir que de l'Ajuntament no cobra sou, sinó altres conceptes, però sí que el cobra de la Diputació de Barcelona on és responsable de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns amb un sou important, més que el d'alcalde. Amb els 36 anys que porta a l'ajuntament -altres institucions també-, segons consta a la seva declaració de béns, no té cap habitatge en propietat, almenys al seu nom. Posseeix dos vehicles dels anys 2003 i 2007. Tot un exemple d'“austeritat” d'un polític que parla que amb el Projecte Roca, de transformació d'aquesta zona-nosaltres el qualifiquem com “el Pelotazo Roca”- seran el centre de la construcció sostenible . Una decisió que a més d'un li arrenca una gran riallada.

Viladecans s'ha convertit a la capital del totxo, com ho demostra la construcció dels edificis de Vilamarina. l'edifici de la vergonya. il?actual construcció d?un nou hotel que és un homenatge al disbarat urbanístic, l?equilibri i la sostenibilitat de què tant parla el candidat.

Viladecans també és “sostenible” amb el Cas INIPRO , encara sota secret de sumari que es prorroga - fins quant? - perquè el ministeri fiscal ha sol·licitat una pericial econòmica. Així que el jutge està esperant rebre-la per seguir la seva “tramitació”. Aquest cas ha fet més voltes de jutjats que una baldufa. Esperaran que passin les eleccions per aixecar el secret? Alguna vegada ho hauran de fer, no?

Quan Carles Ruiz acabi el seu mandat - si és que s'acaba- cap al 2027, es compliran dues coses: que tindrà els 65 anys, l'edat de jubilació, i que haurà igualat la trista xifra de 40 anys que fins ara ostentava Francisco Franco , i això sense ser militar. Tot un rècord a sumar.