“Estic farta de ser d'homes”

Només uns dies després de les festes de Setmana Santa, ia un mes i mig de les eleccions municipals i autonòmiques en algunes comunitats, la situació política segueix la ruta electoral: pujant el to dels líders polítics en proporció directa a la proximitat dels comicis. El to va pujant, els retrets idem de idem. La divisió a Unidas Podemos i el Govern ha passat de bipartit a tripartit per obra i gràcia de les discrepàncies entre “socis” de l'esquerra del PSOE: Unidas Podemos i el “partit” Sumar de Yolanda Díaz .

Els que alguns havien catalogat al principi com la baralla de dones: Montero, Belarra i Díaz per liderar -Podem o Sumar?- i ser cap de cartell en les properes eleccions generals, resulta que és més profund. Pablo Iglesias va deixar ”la política per una dona: va voler frenar Díaz Ayuso en la seva carrera per la presidència de la comunitat de Madrid, objectiu que no va aconseguir, cosa que va representar un veritable fracàs. Davant d'aquesta situació, no va tenir més remei que fer un pas - cap a on?- i dir que se n'anava de la política. Un gest que al principi - després de tot el que havia fet- l'honorava. La veritat és que jo mai no m'ho vaig creure coneixent el percal. Però es va anar anomenant Belarra, Montero i Verstrynge tres dones -camuflat de congrés i elecció de l'executiva-: Iglesias volia representar la novetat que les dones manaven al partit. Tot va ser un muntatge, - ell seguia manejant els fils i el més greu és que elles es deixaven-. Primer de manera més discreta, després ja no es tallava un pèl.

El control del partit per part de Pablo Iglesias va ser tan gran que fins i tot va triar Yolanda Díaz com la dona que seria el cap de llista a les generals. Vaja, la seva substituta. La designació la va fer directament com li agrada a ell, sense tenir en compte les bases que en teoria -la pràctica ha demostrat una altra cosa- havien de triar el candidat/a. Com que la seva “designada” ha demostrat tenir criteri propi i passa de demanar consells al mascle alfa, les coses van començar a torçar-se. Aquí van començar els problemes, agreujats a més pels “cels” de Belarra i Montero davant el protagonisme de Díaz al Govern i als mitjans de comunicació.

Pablo Iglesias ha pressionat bé a través del duo Belarra/Montero per posar traves a la “candidata” que ja havia formalitzat la seva plataforma - o partit?- Sumar. Ja la careta ha caigut, les formes han desaparegut i la guerra és evident, no hi ha marxa enrere fins a conèixer els resultats de les eleccions del 28 de maig. Potser aquí es pot produir el “miracle”. Fins aleshores, els enfrontaments seguiran. Iglesias està utilitzant els mitjans de comunicació a què acudeix com a tertulià en una actitud de predicador. La gallega no s'ha deixat acovardir, bona és ella. És més, en una entrevista ha declarat: "Estic farta de ser d'homes, tinc vida pròpia" i per si hi havia dubtes ha apuntat que "estava farta que els homes d'esquerres es creguessin que no eren masclistes". Una claríssima al·lusió a Pablo Iglesias. Molt feminista el noi tal com s'està comprovant.

Això de Pablo Iglesias i les dones és un tema a estudiar . Li agrada presumir que en el seu partit manen les dones - mentida-, presumeix de feminista, un feminisme molt especial: perquè les dones que manen, el trio Belarra, Montero i Verstrynge estan teledirigides per ell. No són les dones més preparades per ser ministres. Va triar com la seva successora a encapçalar la llista Díaz i de nou va fracassar. La gallega té criteri, experiència i sap com fer el salt i canviar de bàndol, no es deixa tutelar per gairebé ningú. És que aquests anys de democràcia, els rols haurien d'haver-se posat al dia i els homes que es dediquen a la política han de pensar que ells no donen l'oportunitat a les dones, són iguals, amb els mateixos drets.

Iglesias hauria d'acudir a un professional perquè l'orienti una mica en el seu fracàs –no en l'aspecte personal, que té èxit– amb les dones que vol seguir manejant. Un cop va dir Madonna que: “Em nego a actuar de la manera que els homes volen que actuï” Doncs ja ho saps Pablo Iglesias, les tuteles s'han acabat ja fa uns quants anys.