La llei del sí és sí, la ruptura del bloc d'investidura i l'enquesta del CIS

Les coincidències diuen que en molts casos solen estar planificades. Gairebé res no està deixat a l'atzar. En política solen produir-se poques casualitats. I aquest matí se n'han produït dos: l'aprovació de la reforma de la Llei del “només si és si” i la publicació del baròmetre del CIS , amb uns resultats interessants, segons qui en faci la interpretació.

La reforma de la Llei aprovada fa tan sols 6 mesos s'ha produït perquè en aquest temps, l'aplicació d'aquesta, ha suposat més de 1.000 rebaixes de condemna i 100 excarceracions a agressors sexuals . El que ha produït una gran alarma social, amb especial enuig en les dones, i provocat la divisió del feminisme -ja estava força dividit- i la indignació de molts partits polítics. El panorama havia esdevingut molt complicat. Davant d'aquesta situació, la part socialista del Govern i el seu partit, amb Pedro Sánchez al capdavant, van decidir que això no podia continuar- potser també perquè li anaven al “llom votacional”.

Com la Llei significa la gran obra de Montero, defensora a ultrança d'ella, ja que ha estat l'excusa perfecta per començar, més ben dit, continuar les discrepàncies entre els dos socis de Govern. Unides Podem es negava a modificar-la, per a ells és correcta, i busquen culpables: els jutges que, en interpretar-la, rebaixar les penes o deixar en llibertat uns quants agressors sexuals, ho feien “per fer-li la punyeta”. Segons Montero, els jutges també són masclistes –resulta que la majoria són dones– i es vinguin del seu partit.

Diuen que el PSOE, amb ajuda d?algun polític més d?una altra òrbita, van intentar negociar fins a límits inaguantables. Al final els socialistes van agafar la directa, van pactar amb el PP i amb altres formacions polítiques, i han tret la reforma de la llei que ha tirat endavant aquest dijous al Congrés per 233 vots a favor, 59 en contra i 4 diputats s'han abstingut . Els partits que hi han votat a favor són: PSOE, PP, CS, PNB, PDeCat, Coalició Canària, Fòrum Astúries, ExNavarra i el Partit Regionalista de Cantàbria. En contra, ERC, EH BILDU, Més País, Compromís, la CUP i el BNG. Les quatre abstencions han estat dels diputats de JuntsxCat. Per cert, els representants de VOX no han volgut votar.

Què ha significat la votació? Que ha tirat endavant la llei, que el Govern s'ha dividit més, que Yolanda Díaz que no assistiria al ple -havia votat telemàticament- algú de “a dalt” li ha aconsellat que assistís en directe a donar suport a les seves “companyes”. A més, s'ha visualitzat el trencament amb el bloc d'investidura. Una situació que complica més les coses al president Pedro Sánchez, que fins que s'acaba la legislatura i amb la presidència de la UE, no ho tindrà gens fàcil. Corre perill l'executiu? Crec que no. Unides Podem no trencarà, gairebé segur. Així que els hauran d'aguantar tot aquest temps, amb més sortides de to per marcar més perfil propi. Les coses és evident que no seran les mateixes després d'avui.

L'escenificació de la vestimenta de les dues ministres d'Unides Podem han estat ben estudiades: totes dues han utilitzat el color violeta espígol –el vestit de Montero semblava més un vestit de festa- per demostrar el seu “feminisme”.

El mateix dia que s'aprovava la modificació de llei, “casualment el cuiner major del CIS, Tezanos, donava a conèixer els resultats de la seva gestió a la “cuina” en què explicava que el PSOE tornaria a guanyar les eleccions amb un 30, 4%, seguit del PP amb 26,1%, VOX, amb l'11,1% i la “sorpresa” col·loca SUMAR en quart lloc amb un 10,6%, per sobre de Podem, que arriba al 6,7% . Uns resultats que haurien de fer pensar les d'Unides/unidos Podemos.

Els comicis del maig, sense la presència de SUMAR, serviran com a baròmetre del que pensen i sobretot del que voten els ciutadans. Potser a partir d'aquí, les negociacions entre Pablo Iglesias i Yolanda Díaz tornin a tornar a proliferar. Al final, diuen que “Déu els cria i els interessos els ajunten”.