Les eleccions del 23-J, un camí d'espines per als socialistes

Al mateix minut en què el president del govern, Pedro Sánchez , compareixia per anunciar l'avançament electoral per al 23 de juliol, va donar el tret de sortida de la campanya que es presenta molt dura. Una cosa així com un camí d'espines. El que es juguen els dos grans partits, el PSOE i el PP és molt: un perdre el govern d'Espanya; un altre, guanyar-ho. No escatimaran estratègies amb acusacions, desqualificacions i tot el que faci falta per desprestigiar l'enemic. Els ànims al socialisme espanyol no estan com per a moltes bromes. Sortiran a totes. També els populars, amb l'eufòria del triomf no deixaran escapar les oportunitats que se'ls presentin per ficar-se amb Sánchez, que és la peça a batre Sense oblidar-se dels líders de VOX, que això de la incontinència verbal no la coneixen i com més grassa la diguin, més tranquils es queden. La provocació n'és el gran argument.

Aquest matí de dimecres el líder del PSOE, Pedro Sánchez, reunia a les dependències del Congrés diputats i senadors del seu partit. Era una reunió per explicar-los el motiu de l'avançament electoral. El discurs del líder ha estat en clau interna per motivar l'ànim dels presents que han sentit en silenci, sense preguntes posteriors, el discurs del president del Govern.

Pels socialistes s'ha acabat el duel de la derrota del 28-M, i ara els toca arremangar-se. Tenen assumit que “intentaran crispar fins a límits insospitats perquè no s'escoltin els arguments”, va manifestar Sánchez en la seva intervenció. Crec que s'ha equivocat quan en el discurs s'ha ficat amb els mitjans de comunicació que considera mers terminals dels partits de la dreta. No ha parlat de mitjans concrets, ni ha donat noms de periodistes, com sol fer Pablo Iglesias, el polític-comunicador-predicador que dispara sempre a la línia dels periodistes que no són de la seva corda: per a ell tots són fatxes, manipuladors.

Pedro Sánchez no hauria d'entrar en aquesta dinàmica més pròpia de Podem que del partit socialista, que sempre ha intentat no discriminar els mitjans, per crítics que siguin amb el govern o el seu partit. Està mal assessorat, hauria de canviar el secretari d'estat de comunicació i el seu equip –no parlo de Ferraz– que tan rematadament malament ho estan fent. No han aconseguit generar empaties, la prepotència els ha portat a deixar els mitjans de la “perifèria” exclosos i també més d'un de la capital. Es tornen a equivocar. Ell també protegeix “als seus mitjans”, que no cal nomenar. Penso que una altra estratègia de comunicació és possible, imprescindible per aplanar el camí i restablir les malparades relacions amb els mitjans. Mai no és tard i rectificar és de persones intel·ligents, no de lampistes.

La campanya ja està en marxa, els resultats del 23-M són els que són, i queda visualitzar com establiran els pactes el PP i el Vox per governar. Feijóo ja ha declarat que intentaran governar sense el partit d'Abascal, però sap que això és una estratègia per no sortir tocat de cara a les eleccions del 23-J. Mentre que Abascal ja ha manifestat públicament que no regalaran res al PP, es cobrarà en càrrecs el seu suport, una situació que pot afectar els populars. D'altra banda, el PSOE intentarà que els que no han anat a votar ho facin al juliol. Sigui com sigui, les coses es compliquen i la campanya no serà un camí de roses, especialment per als socialistes. Ningú no s'ha de confiar perquè al final, els vots no són dels partits, sinó dels ciutadans que voten a cada moment el que consideren oportú. Falta de valors ideològics de l'electorat? Que els ho preguntin als partits…