Errejón i Mouliaá, cara a cara als jutjats després de mesos de tensió i acusacions explosives

L’exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, i l’actriu Elisa Mouliaá estan citats aquest divendres als jutjats de Plaza de Castilla, a Madrid, per declarar per la querella presentada per l’expolític contra ella per presumptes calúmnies.

Aplaçaments que allarguen el conflicte
La compareixença, prevista inicialment per al febrer, ha estat ajornada en dues ocasions. La darrera suspensió es va produir el passat 27 de març, quan la defensa de l’actriu va presentar un justificant mèdic al·legant que havia de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica.

En un intent anterior d’ajornar la cita, Mouliaá també va al·legar problemes de salut, però el jutge Arturo Zamarriego va rebutjar la sol·licitud en considerar que no s’havia aportat documentació mèdica suficient que acredités la seva situació.

Per evitar nous retards, el magistrat va donar un termini a ambdues parts per confirmar la seva disponibilitat i va fixar finalment el 24 d’abril com a data definitiva per a la declaració.

Acusacions de calúmnies i tensió judicial
L’origen del conflicte es remunta a unes publicacions a les xarxes socials en què, segons la querella, l’actriu hauria difós afirmacions falses sobre Errejón. En concret, se li atribuïa haver pressionat testimonis perquè declaressin a favor seu en una altra causa judicial.

Abans d’acudir als tribunals, la defensa de l’exdiputat va proposar un acte de conciliació, sol·licitant una rectificació pública o una indemnització de 10.000 euros. Tanmateix, l’actriu va rebutjar aquesta via, fet que va obrir la porta a la querella.

Missatges a les xarxes i defensa pública
Entre els missatges assenyalats hi ha un en què Mouliaá assegurava que Errejón es va negar a entregar el seu telèfon mòbil perquè, segons ella, havia extorsionat testimonis. Aquestes declaracions són el nucli de la demanda per presumptes calúmnies.

Per la seva banda, Errejón ja va avançar en una compareixença anterior que la seva intenció no és “defensar-se”, sinó marcar un límit davant del que considera difamacions. Segons va afirmar, serà als tribunals on s’haurà d’esclarir la veritat dels fets.