El Senat perd el seu focus territorial: el 75 % de les preguntes se centra en la política nacional
Un informe acadèmic evidencia que la Cambra Alta dedica la major part de la seva activitat al debat polític nacional, relegant els assumptes autonòmics a un segon pla. Només una quarta part de les preguntes de 2024 va abordar temes regionals.
El Senat, concebut com a garant de la representació territorial, veu com el seu paper històric es dilueix davant la pressió dels debats nacionals. L'Informe de les Comunitats Autònomes 2024, elaborat per l'Observatori de Dret Públic IDP Barcelona, alerta sobre l'escassa atenció que la Cambra Alta presta a les demandes i problemàtiques autonòmiques, prioritzant la confrontació entre partits. Aquest estudi convida a reflexionar sobre la funció real de la institució en un sistema descentralitzat.
Un Parlament centrat en el nacional
L'informe revela que l'activitat general del Senat en 2024 va estar “molt desvinculada de les dinàmiques polítiques i institucionals autonòmiques”, amb un seguiment gairebé exclusiu del debat nacional. De les 418 preguntes tramitades, només 111 es van relacionar amb qüestions autonòmiques, “fins i tot en una interpretació molt àmplia d'aquesta connexió”.
Els acadèmics responsables de l'estudi, Javier García Roca, Ana Carmona i Eduard Roig, coordinats per Juan Carlos Covilla Martínez, subratllen que la Cambra Alta ha actuat “com una cambra d'oposició”, focalitzada en l'enfrontament amb el Congrés i la majoria parlamentària, més que a garantir la representació territorial.
La Comissió General de Comunitats Autònomes, un respir territorial
Malgrat la tendència general, l'informe destaca la labor de la Comissió General de Comunitats Autònomes, que va celebrar 10 sessions en 2024. Segons el document, aquest espai va permetre “la participació institucional de les comunitats, dels seus governs, en el debat parlamentari nacional” i va emprar “un to i dinàmica menys vinculat amb l'enfrontament entre partits”.
No obstant això, l'informe adverteix que “fins avui no s'ha articulat una relació efectiva entre les iniciatives aprovades i els Executius autonòmics”, la qual cosa limita l'impacte real de les seves mocions i propostes en la governança territorial.
El provincial guanya terreny sobre l'autonòmic
La recerca subratlla que la majoria de les preguntes i mocions es van centrar en aspectes provincials o locals, i només en comptades ocasions van tractar temes autonòmics. Entre els assumptes regionals més freqüents es van trobar inversions en infraestructures de transport i gestió de serveis públics estatals com la seguretat.
En xifres, 13 de 52 interpel·lacions es van relacionar amb l'Estat autonòmic, mentre que només 33 de 131 mocions van abordar qüestions de rellevància territorial, mostrant un clar predomini de l'agenda nacional.
Impacte sobre la representativitat i el sistema autonòmic
L'informe conclou que l'orientació prioritària cap al nacional afebleix la funció del Senat com a cambra territorial. La limitada atenció als governs autonòmics redueix l'eficàcia de les seves mocions i compromet la cohesió del sistema descentralitzat espanyol.
“El Senat funciona com una cambra d'oposició, i la vinculació territorial es limita en gran manera a la circumscripció electoral de cada senador”, adverteixen els experts, alertant sobre la necessitat de recuperar l'equilibri entre representació territorial i política nacional.
Escriu el teu comentari