Junts es dessagna a Sabadell: una crisi interna exposa la feblesa del partit

La continuidad de Junts en el gobierno municipal del PSC en Sabadell ha dejado al descubierto una profunda división interna en la formación, que se arrastra desde hace años pero que se intensificó con la llegada de Francesc Baró a la presidencia de la ejecutiva local en 2024. Desde entonces, existe un claro enfrentamiento entre el sector liderado por Baró, partidario de romper con los socialistas, y el grupo municipal encabezado por Lluís Matas.

Desde 2019, Matas ha mostrado una actitud cercana al gobierno socialista de Marta Farrés. Aunque Farrés logró la mayoría absoluta en 2023, Junts entró en el ejecutivo con dos regidores, lo que provocó una crisis interna, ya que gran parte de la militancia se oponía a pactar con los socialistas.

La tensión ha ido en aumento hasta que la ejecutiva local, presidida por Baró, promovió una votación para salir del gobierno, que ganó con el 80% de los votos. Ahora dan un plazo de tres meses al PSC para cambiar la política municipal, o forzarán a los regidores de Junts a abandonar el ejecutivo.

Matas, en minoría clara, acusó irregularidades tras llamar al boicot, y la participación fue baja, con sólo 45 de los 100 militantes convocados. A pesar de ello, sigue defendiendo su gestión y la necesidad de continuar en el gobierno.

Este conflicto supera la política municipal, pues la ejecutiva local sigue la estrategia territorial de Junts, dirigida por Jordi Turull, con la intención de marcar perfil propio frente al PSC, rival principal a nivel autonómico. Las municipales de 2027 serán clave como antesala de las catalanas de 2028, donde Puigdemont competirá con Illa.

Junts está en plena crisis territorial por la errática estrategia municipal dictada desde Waterloo. La política de pactos tras las elecciones de 2023 fue un desastre que dejó al partido casi sin poder territorial, agravado por el auge de Aliança Catalana y el hundimiento del espacio procesista.

Además, los problemas se extienden a otros municipios como Ripoll, Tarragona y Vilassar de Mar, donde las órdenes de Waterloo han provocado conflictos y bloqueos a pactos, reflejando un Junts dividido y debilitado justo cuando se acercan elecciones clave.

Mientras tanto, Puigdemont sigue sin candidato para la alcaldía de Barcelona, y la formación muestra una debilidad manifiesta con crisis y divisiones internas en sus estructuras locales.

Versió en català

Titular:
Crisi oberta a Junts Sabadell: el 80% de l’executiva vol trencar amb el PSC i amenaça de sortir del govern

Subtítol:
La pugna interna entre Francesc Baró i Lluís Matas esquartera el partit mentre la direcció nacional de Turull pressiona per marcar perfil propi de cara a les municipals del 2027.

Notícia:
La continuïtat de Junts al govern municipal del PSC a Sabadell ha deixat al descobert una profunda divisió interna a la formació, que ve de lluny però que es va intensificar amb l’arribada de Francesc Baró a la presidència de l’executiva local el 2024. Des de llavors, hi ha un clar enfrontament entre el sector liderat per Baró, partidari de trencar amb els socialistes, i el grup municipal encapçalat per Lluís Matas.

Des del 2019, Matas ha mantingut una actitud propera al govern socialista de Marta Farrés. Tot i que Farrés va aconseguir la majoria absoluta el 2023, Junts va entrar a l’executiu amb dos regidors, fet que va provocar una crisi interna, ja que gran part de la militància es mostrava contrària a pactar amb els socialistes.

La tensió ha anat en augment fins que l’executiva local, presidida per Baró, va impulsar una votació per sortir del govern, que va guanyar amb el 80% dels vots. Ara donen un termini de tres mesos al PSC per canviar la política municipal o forçaran els regidors de Junts a abandonar l’executiu.

Matas, en clara minoria, va acusar irregularitats després de convocar un boicot, i la participació va ser baixa, amb només 45 dels 100 militants convocats. Tot i això, segueix defensant la seva gestió i la necessitat de continuar al govern.

Una estratègia munnicipal confusa

Aquest conflicte transcendeix la política municipal, ja que l’executiva local segueix l’estratègia territorial de Junts, dirigida per Jordi Turull, amb la intenció de marcar perfil propi davant el PSC, rival principal a nivell autonòmic. Les municipals del 2027 seran clau com a abansala de les catalanes del 2028, on Puigdemont competirà amb Illa.

Junts es troba en plena crisi territorial per l’erràtica estratègia municipal dictada des de Waterloo. La política de pactes després de les eleccions del 2023 va ser un desastre que va deixar el partit gairebé sense poder territorial, agreujat per l’auge d’Aliança Catalana i l’enfonsament de l’espai processista.

A més, els problemes s’estenen a altres municipis com Ripoll, Tarragona i Vilassar de Mar, on les ordres de Waterloo han provocat conflictes i bloquejos a pactes, reflectint un Junts dividit i debilitat just quan s’acosten eleccions clau.

Mentrestant, Puigdemont segueix sense candidat per a l’alcaldia de Barcelona, i la formació mostra una debilitat manifesta amb crisis i divisions internes a les seves estructures locals.