Adeu a un referent silenciós de la política espanyola: mor José Enrique Serrano

La política espanyola perd a un dels seus rostres més discrets però influents. José Enrique Serrano, qui fos cap de gabinet dels expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, va morir aquest dimarts als 75 anys. La seva trajectòria, allunyada del focus mediàtic, però decisiva en els moments clau de la història recent d'Espanya, ha estat reconeguda unànimement per líders de tot l'espectre polític.

Nascut a Madrid en 1949, Serrano era llicenciat en Dret del Treball per la Universitat Complutense de Madrid, on també va exercir com a secretari general i professor universitari. Des dels seus primers passos en l'administració, va demostrar un compromís indestructible amb el servei públic, convertir en una figura imprescindible en l'engranatge institucional de l'Estat.

Una carrera al servei de l'Estat

Serrano va desenvolupar gran part de la seva carrera en llocs d'alta responsabilitat institucional, sempre en un segon pla però amb una influència fonamental. Va exercir funcions com a director general de Personal del Ministeri de Defensa, secretari general de la Vicepresidència del Govern i subdirector del Gabinet de la Presidència.

No obstant això, la seva etapa més reconeguda va ser com a cap de gabinet de la Presidència del Govern, càrrec que va ocupar amb Felipe González en els anys 90 i que va tornar a assumir durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. El seu paper va ser essencial en la coordinació política, la negociació de pactes i la gestió de situacions complexes, sempre des de la serenitat i amb una enorme capacitat d'anàlisi.

A més, va ser una persona molt pròxima a l'exministre Alfredo Pérez Rubalcaba, amb qui va compartir nombroses tasques estratègiques dins del Partit Socialista.

Legislador i negociador clau en el Congrés

José Enrique Serrano també va deixar la seva petjada en el Congrés dels Diputats, on va exercir com a diputat per Madrid durant la X Legislatura. En aquesta etapa, va ser president de la Comissió de Pressupostos, vicepresident de la Comissió de Defensa i membre actiu de la Diputació Permanent. Va participar com a ponent en l'elaboració de diverses lleis rellevants dins del grup parlamentari del PSOE.

Després de les eleccions generals de 2016, va formar part de l'equip negociador socialista per a la investidura —llavors fallida— de l'actual president del Govern, Pedro Sánchez. Una mostra més de la seva rellevància en els moments clau del socialisme espanyol.

Un reconeixement merescut i un llegat inesborrable

En 2024, el Govern li va concedir la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional, reconeixent el seu compromís amb els valors democràtics i amb la Constitució. Va ser un homenatge a tota una vida dedicada a l'interès general, sempre des de l'ombra i sense buscar protagonisme.

Les mostres d'afecte no han trigat a arribar. Pedro Sánchez ho va definir com una figura "irrepetible", destacant la seva discreció com a ofici i la seva eficàcia com a actitud, i subratllant la seva lleialtat i compromís com a escola per a tota una generació.

Des del PSOE el van descriure com “un servidor d'Espanya” i “un socialista compromès amb els valors més profunds del partit”. Per part seva, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ho va qualificar com “un home savi i generós que va dedicar la seva vida a fer d'Espanya un país més just”.

El ministre de Transformació Digital, Óscar López, el va recordar com “un protagonista discret dels grans moments de la democràcia espanyola”. També es van sumar al reconeixement figures com Francina Armengol, Patxi López i Cristina Narbona, els qui van coincidir a destacar la seva saviesa, bondat i vocació de servei públic.

Un mestre de la política silenciosa

En una època marcada per la sobreexposició mediàtica, José Enrique Serrano representa un altre model: el del polític que treballa des de la discreció, amb rigor i vocació de país. La seva partida deixa un buit en la política espanyola, però també un exemple del que significa servir a l'Estat amb integritat, intel·ligència i humilitat.

“Un senyor i un mestre, en la política i en la vida”, va escriure Rafael Simancas. I és potser aquesta frase la que millor resumeix qui va ser i què va significar José Enrique Serrano per a Espanya.