Vuitanta anys després, Catalunya recorda la seva històrica apel·lació a l’ONU per l’autodeterminació

Aquest 24 d’octubre, coincidint amb el Dia de les Nacions Unides, Catalunya va girar la mirada cap a un episodi clau de la seva història contemporània: la sol·licitud del dret a l’autodeterminació presentada per catalans en l’exili davant l’ONU l’any 1945. El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques (Ciemen) i Memorial 1714 van organitzar una conferència per recuperar i posar en valor aquella iniciativa, evidenciant com la memòria històrica i la projecció internacional han estat sempre pilars de l’independentisme català. La jornada també va servir per reflexionar sobre la persistència del debat sobre autodeterminació i sobre el paper de Catalunya en l’escena global.

Un esdeveniment de reconeixement històric

La conferència va comptar amb la participació de David Minoves, president del Ciemen; Jordi Miravet, economista i expresident de Memorial 1714; i Andreu Marfull, arquitecte, urbanista i doctor en geografia. Segons el comunicat del Ciemen, l’objectiu principal va ser analitzar i difondre “la demanda catalana d’autodeterminació” davant les Nacions Unides, subratllant-ne tant la rellevància històrica com la política.

Minoves va recordar que, vuitanta anys després de l’històrica apel·lació dels catalans exiliats, “el independentismo continúa apostando por una república catalana en un sistema multilateral”. Aquest missatge posa de relleu la persistència de la reivindicació i la voluntat de projectar-la internacionalment.

Context històric de la demanda

L’any 1945, després de la Guerra Civil espanyola i durant els primers anys de la dictadura franquista, un grup de catalans establerts a Nova York, membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional Català de Londres, van promoure una sol·licitud formal davant les Nacions Unides. L’objectiu era obtenir reconeixement internacional del dret del poble català a l’autodeterminació, un gest pioner en la història diplomàtica de Catalunya.

Aquest episodi reflecteix com l’exili català va intentar intervenir en l’àmbit global, buscant suports i visibilitat per a les seves reclamacions, encara en un context internacional dominat per les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

Reivindicar objectius màxims i preservar la memòria

Andreu Marfull va defensar la necessitat d’aspirar a objectius ambiciosos, destacant que Catalunya té ple dret a definir-se com a poble i a reclamar reconeixement internacional. “Catalunya tiene todo el derecho a proclamarse como pueblo”, va afirmar, subratllant que la memòria històrica no és només un registre del passat, sinó una eina d’identitat i legitimitat política.

Per la seva banda, Jordi Miravet va destacar que “continúa teniendo sentido esta apelación” i va assenyalar que, perquè Catalunya pugui ser considerada un estat, ha de poder actuar i influir en tots els àmbits de la vida política, econòmica i social. Les seves paraules emfatitzen la necessitat de combinar sobirania interna amb projecció externa.

‘Cas de Catalunya’: recuperació documental

Marfull i Miravet són responsables de la nova edició de ‘Cas de Catalunya’, que documenta detalladament aquest episodi. El llibre recopila documents i testimonis que mostren com els catalans de Nova York van gestionar la petició davant l’ONU, demostrant la capacitat del Consell Nacional Català de Londres per actuar en l’àmbit internacional.

L’obra contextualitza la rellevància política i diplomàtica de la iniciativa, evidenciant com la memòria històrica i la reivindicació del dret a l’autodeterminació han estat presents en les accions de l’exili català, i com aquesta experiència ha marcat l’estratègia independentista posterior.

Impacte i vigència del reclam internacional

L’acte de commemoració va subratllar que la petició de 1945 continua sent un símbol de la lluita per l’autodeterminació i de la capacitat de Catalunya de projectar-se a nivell global. La conferència va posar de relleu que la memòria històrica i el reconeixement internacional no són merament símbols, sinó eines fonamentals per construir i mantenir la identitat política i cultural del país.

Segons els organitzadors, recuperar aquests episodis és clau per reforçar el compromís de l’independentisme amb la construcció d’una república catalana dins d’un sistema multilateral, i per demostrar que els drets nacionals poden i han de defensar-se també en fòrums internacionals.

Projecció futura del debat sobre autodeterminació

El record d’aquell episodi històric i les reflexions derivades reforcen la importància de continuar debatent sobre el dret a decidir i la política internacional de Catalunya. Experts i historiadors van coincidir que aquest tipus d’iniciatives són essencials per entendre l’evolució de l’independentisme i per mantenir viva la memòria de les accions diplomàtiques que han projectat la causa catalana més enllà de les fronteres.

L’acte va concloure amb un missatge clar: la història no és només passat, sinó guia per a les accions futures, i Catalunya continua treballant per consolidar la seva veu en els àmbits internacionals.