Prop de 1.000 persones es mobilitzen a Barcelona i exigeixen respecte electoral a Veneçuela

La protesta reuneix membres de partits i organitzacions de la diàspora veneçolana, els qui combinen el seu suport a la captura de Maduro amb l'exigència de llibertat per als presos polítics i l'enfortiment institucional del país.

Mobilització i convocants

Gairebé 1.000 persones es congreguen aquest diumenge a la tarda a Barcelona, enfront de l'Arc de Triomf, convocades per VENTE VENEZUELA, Voluntat Popular, Primer Justícia i l'ONG Un Món Sense Mordassa.

En un comunicat, els organitzadors subratllen que donen suport a la captura de Nicolás Maduro i la seva esposa perquè “obre la porta a la restitució de l'ordre democràtic i a la fi de la repressió”. A més, insisteixen en la necessitat de respectar “ple respecte” a les eleccions en les quals el poble va triar a Edmundo González Urrutia com a president amb 7.443.584 vots, equivalents al 67% del total.

Els convocants també reclamen l'alliberament de “tots els presos polítics (863) civils i militars” i sol·liciten que la transició política es realitzi de manera pacífica, institucional i respectuosa dels drets humans.

Veus de la coordinació local

Luisa Trujillo, coordinadora a Barcelona de VENTE VENEZUELA, moviment polític liderat per l'opositora María Corina Machado, explica als periodistes a l'inici de la concentració la raó de la seva mobilització: “Festejar la primera fase de la llibertat per la qual hem lluitat 26 anys”.

Trujillo afegeix que encara existeix incertesa sobre el poder real del chavisme: “Ara esperem la segona fase del procés de transició. L'estructura del chavisme encara segueix en peus”.

En aquest sentit, subratlla que l'estabilització civil és fonamental per a enfortir la legitimitat dels comicis que, segons els convocants, van ser guanyats per María Corina Machado i Edmundo González el 28 de juliol de 2024.

Objectius i demandes dels manifestants

La concentració combina la celebració de la detenció de Maduro amb missatges polítics clars. Els participants reclamen la instauració d'un ordre democràtic sòlid, el respecte als resultats electorals i la fi de qualsevol forma de repressió.

Així mateix, es destaca la necessitat d'un procés de transició inclusiu que integri a la societat civil, garanteixi drets humans i asseguri la supervisió dels mecanismes institucionals per a evitar abusos durant el canvi de poder.

Context de la diàspora i la política veneçolana

La protesta reflecteix la implicació activa de la diàspora veneçolana a Europa, que ha mantingut durant dècades el seguiment de la política interna del país. La coordinació entre partits opositors i organitzacions civils a Barcelona evidencia un esforç sostingut per influir en la percepció internacional de la situació política a Veneçuela.

Els líders de la mobilització emfatitzen que l'esdeveniment no és només un acte simbòlic, sinó una forma de pressió política que busca visibilitzar l'exigència de justícia, el respecte electoral i la consolidació d'institucions democràtiques.

Mirada cap al futur

Els convocants projecten que la transició veneçolana es desenvoluparà en diverses fases, començant amb l'alliberament de presos polítics i culminant amb l'enfortiment de l'autoritat civil sobre les institucions del país. La comunitat reunida a Barcelona observa amb atenció l'evolució del procés, esperant que els canvis siguin estables i sostenibles.

La concentració en la capital catalana es converteix així en un reflex de l'activisme polític dels veneçolans en l'exterior, mostrant la combinació de reivindicació democràtica, memòria històrica i aspiració a un futur institucional transparent i pacífic.