El jutge de l’Audiència Nacional (AN) José Luis Calama ha arxivat la investigació oberta arran de l’apagada elèctrica ocorreguda a Espanya i Portugal el passat 28 d’abril en no existir “ni el més mínim indici” que es tractés d’un “sabotatge terrorista”.
En una interlocutòria, recollida per Europa Press, el magistrat adopta aquesta decisió un cop rebuts tots els informes tècnics sol·licitats amb motiu de l’apagada, en els quals es descarta “de manera absoluta l’existència d’indicis que permetin inferir que l’origen dels fets investigats es trobi en una acció de terrorisme informàtic”.
La resolució detalla que l’informe encarregat al Centre Criptològic Nacional concloïa que “no ha aportat cap dada o element que faci variar les conclusions assolides en l’informe” en el qual “es posava en coneixement la no identificació d’accions cibernètiques nocives o evidències relacionades amb un ciberatac, així com que no es troben indicis que apuntin a un ciberatac d’un grup de cibercrim, actors estat o grups terroristes”.
La resolució també esmenta l’informe del Comandament Conjunt del Ciberespai (MCCE), en què es posa de manifest que, després de la visita a cinc centres de control de les estacions de generació del sistema elèctric, amb l’objectiu d’analitzar la informació registrada als sistemes i identificar l’existència d’indicis que poguessin apuntar a una acció potencialment nociva de caràcter cibernètic, es conclou que no s’observa cap ciberatac de grups de cibercrim, actors estat o grups terroristes contra les infraestructures objecte d’anàlisi.
Sense rastre d’accions nocives de tipus cibernètic
Per la seva banda, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) va emetre, indica la interlocutòria, vuit informes que concloïen la “no detecció de cap tipus d’acció potencialment nociva de caràcter cibernètic” que pogués afectar els centres de control auditats.
El magistrat també fa referència a l’informe elaborat per l’Oficina de Coordinació de Ciberseguretat (OCC), en què s’exposa que s’han dut a terme 12 visites als centres que es relacionen, sense que s’hagin obtingut indicis de cap tipus de ciberatac relacionat amb l’incident del 28 d’abril.
El jutge Calama també al·ludeix a l’informe emès per la Comissaria General d’Informació després d’analitzar les 8.028 gravacions i 1.296 correus proporcionats per Red Eléctrica, relatiu a les converses i l’intercanvi d’informació que van tenir lloc des dels centres de control en el període comprès entre les 00.00 hores del dia 18 d’abril i les 00.00 hores del dia 30. En aquest s’hi conclou que en cap d’aquests àudios i correus electrònics es fa al·lusió a un ciberatac.
Finalment, la resolució de l’instructor recull l’informe del comitè per a l’anàlisi de les circumstàncies de la crisi elèctrica del 28 d’abril, en el qual s’analitza com el zero elèctric va tenir un origen multifactorial, en què van confluir tres elements.
Control de tensió insuficient
En primer lloc, que el sistema mostrava una capacitat de control de tensió insuficient a causa, d’una banda, que el dia anterior a l’incident l’operador del sistema va programar l’activitat de 10 centrals síncrones amb capacitat per regular tensió el dia 28 d’acord amb la seva consigna, sent el nombre final de centrals acoblades el més baix des de l’inici d’any.
I, d’altra banda, que diverses de les centrals capaces de regular la tensió no van respondre adequadament a les consignes de l’Operador del Sistema per reduir-la, i fins i tot alguna va produir energia reactiva, contribuint així a incrementar el problema.
En segon lloc, assenyalava que “es van produir oscil·lacions” i, en tercer lloc, que es van desconnectar centrals de generació, algunes de manera aparentment indeguda.
“D’aquesta manera conclou que van faltar recursos de control de tensió, bé perquè no estaven programats en suficiència, bé perquè els que estaven programats no la proporcionaven adequadament, o bé per una combinació d’ambdós, però no perquè faltessin al país, ja que hi havia un parc de generació més que suficient per respondre”, assenyala.
Per tant, conclou el magistrat, després de la pràctica de les nombroses diligències d’investigació no s’ha pogut acreditar ni mínimament l’existència d’un fet amb rellevància penal.
Finalment, Calama apunta que arran de les diligències d’instrucció practicades s’infereix un conflicte de naturalesa eminentment administrativa o civil relacionat amb els diferents operadors que intervenen en la generació de l’energia elèctrica, si bé aquests fets, aclareix, davant l’absència de qualsevol indici delictiu, han de quedar fora de la via penal, “màxime quan existeixen altres mecanismes de solució”.
Escriu el teu comentari