La futura normativa catalana redefineix l'ocupació pública i obre una nova etapa professional en l'administració

Un canvi de gran importància es perfila en el funcionament intern del sector públic a Catalunya, on el Govern situa la gestió del talent, l'eficiència institucional i l'adaptació generacional com a eixos d'una reforma llargament sol·licitada.

El Consell Executiu valida aquest dimarts una iniciativa legal que estableix un marc renovat per a la selecció, la provisió de llocs i la progressió professional dins de les administracions catalanes, amb efectes directes sobre unes 400.000 persones emprades en organismes autonòmics, locals i universitaris.

Un marc comú per a tota l'administració

La nova llei de l'ocupació pública de Catalunya defineix un sistema homogeni que s'aplica a la Generalitat, als 947 ajuntaments, a les diputacions, als consells comarcals i a les set universitats públiques. El text busca facilitar la mobilitat entre institucions i corregir la fragmentació normativa existent fins ara.

Des de l'Executiu se subratlla que la reforma respon a la rigidesa i a l'obsolescència del marc vigent, així com a la necessitat d'afrontar el relleu generacional derivat de l'envelliment de les plantilles i de les jubilacions previstes en els pròxims anys.

Consens previ i tramitació parlamentària

El Govern destaca el treball previ de diàleg amb sindicats, entitats municipalistes, universitats públiques i forces parlamentàries, a més de les aportacions incorporades durant la fase d'exposició pública. La previsió oficial és que la norma obtingui un ampli suport en el Parlament i pugui aprovar dins d'enguany, en tractar d'una proposta tècnica i àmpliament consensuada.

La secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral, defensa l'abast del projecte i assegura que “és imprescindible disposar de noves eines per a aquesta nova administració del futur amb l'objectiu de retenir el talent intern i reclutar talent extern per a tenir una administració molt més eficaç”.

Accés menys memorístic i més professional

Un dels pilars de la reforma és la modificació dels processos selectius i de provisió de llocs. L'objectiu és agilitar els procediments i atreure nous perfils professionals, una tasca en la qual l'Escola d’Administració Pública de Catalunya assumeix un paper central.

El model abandona la lògica purament memorística, considerada poc eficaç per a determinats llocs i poc atractiva en un territori amb escassa tradició opositora. El Govern planteja fórmules alternatives, com a cursos selectius i altres tècniques que es desenvolupen reglamentàriament, i resumeix el canvi amb una idea clara: “no té sentit per a segons quins llocs preguntar un article concret d'una llei concreta”.

La norma també permet processos unitaris de selecció per a diverses administracions i habilita concursos generals oberts i permanents per a posats base, evitant que els empleats hagin d'esperar a convocatòries específiques.

Igualtat, inclusió i integritat institucional

El text incorpora un nou model d'accés per a persones amb discapacitat, reforça les polítiques d'igualtat de gènere i estableix protocols contra l'assetjament. Així mateix, introdueix mesures d'integritat pública i de transparència com a elements estructurals del funcionament administratiu.

La carrera horitzontal com a eix del desenvolupament

Un altre dels canvis més rellevants és el reconeixement de la carrera professional horitzontal. La llei permet que un empleat progressi sense necessitat d'ascensos jeràrquics ni canvis de lloc o d'àrea, mitjançant un sistema de quatre trams: inicial, consolidat, expert i referent.

Cada nivell comporta complements retributius i reconeixement professional, vinculats no sols al pas del temps, sinó també a avaluacions favorables, compliment d'objectius, adquisició de coneixements, participació en formacions o ponències i altres mèrits objectius pendents de desenvolupament normatiu.

Corral explica que aquest esquema “permet que en el mateix lloc de treball puguis desenvolupar-te sense necessitat de moure't pels diferents llocs de l'administració”, en un plantejament que recorda a l'evolució de perfils júnior a sènior en el sector privat.

Avaluació i objectius comuns

En paral·lel, la llei introdueix el principi general d'avaluació de l'acompliment. En totes les administracions, els superiors jeràrquics fixen objectius anuals avaluables, amb la finalitat d'homogeneïtzar criteris i reforçar la cultura de resultats dins del sector públic.

Mobilitat i llocs compartits

La reforma impulsa la mobilitat interadministrativa voluntària mitjançant convenis i amb autorització de l'EAPC, perquè qualsevol empleat públic català pugui optar a processos en altres institucions sense perdre drets. El sistema busca evitar fugides de talent en àmbits sensibles.

També s'habiliten llocs interadministratius i fórmules de treball a temps parcial entre administracions, una eina pensada especialment per a ajuntaments petits o per a organismes amb dificultats de captació i retenció de personal.

Un portal únic d'ocupació pública

Com a tancament del nou model, la llei preveu la creació d'una plataforma única que agrupa totes les ofertes de treball públic a Catalunya. El portal integra convocatòries de la Generalitat, dels consells comarcals, dels ajuntaments i de les universitats, i elimina la dispersió actual de desenes de pàgines diferents.