Els estralls del secret

El secret és un dels millors aliats per portar a efecte la violació dels drets humans. Els governs s'escuden en molt diverses formes per exercir l'opacitat i no donar explicacions de moltes decisions, despeses, acords, o violacions dels drets. El vel del secretisme s'ha utilitzat tant en sistemes democràtics com a dictatorials, i ha aconseguit que les democràcies s'allunyin dels seus principis i que les dictadures s'assentin en les seves atrocitats.

Des dels orígens de la democràcia el virus del secret es va enquistar com un organisme nociu que afeblia el control i exercia com a força per augmentar el poder. La informació es dividia, o es disfressava, perquè l'opinió pública no pogués entrar en joc. Hi ha tants casos en la nostra història passada i present que no fa falta posar un exemple. La major ironia la va posar en evidència la Guerra Freda a causa de que aquestes pràctiques l'única cosa que van produir no va ser protegir la seguretat nacional, sinó soscavar els processos democràtics. Es va practicar tal secretisme que va envair tota l'Administració Pública, contaminant finalment més al sistema democràtic que el que pretenia defensar.

Stiglitz ens recorda que la informació obtinguda en l'exercici de la funció pública amb diners públics és propietat de la cosa pública, i posa com a exemple els mobles, els edificis i altres béns físics que utilitza el govern. Utilitza aquesta "intel·ligència pública" en exclusivitat sense control d'institucions independents és tan greu com qualsevol altra apropiació dels béns públics.

Aquestes pràctiques, salvant molt especifiques circumstàncies, al no conèixer el que indueixen és a encobrir tots els errors que es cometen en el sector públic.

Així, quan els resultats no són els esperats, o són adversos per al govern de torn, en aquest context de confabulació secreta s'amaguen o es transformen, per això els secretismes tendeixen a alimentar l'opacitat en les decisions públiques, fins que s'aconsegueix trencar aquest cercle viciós.

INTERESSOS

D'altra banda, és la porta d'entrada dels interessos particulars com el camí per arribar amb facilitat als favors del poder a canvi de finançar campanyes electorals o activitats polítiques, com estem comprovant en la majoria de les democràcies; i denunciada per Transparència Internacional com un dels primers símptomes dels sistemes corruptes.

La nova llei de Contractació Pública en el seu article 137 exigeix que se sol·liciti als consells de Transparència un informe preceptiu per quan es utilicencláusulas de confidencialitat o s'exigeixi la no publicació (secreta) d'alguna clàusula o condició del contracte públic amb l'objecte contractat amb una empresa. Sóc conscient que no és un terreny pacífic per les connotacions que té amb els drets de la protecció de dades, però s'ha de valorar cada situació i examinar on prima més el dret a saber de la ciutadania per qüestions que afecten les despeses públiques i les decisions públiques i el dret a protegir l'activitat privada de l'economia. Casos com les qüestions comercials i patents tenen la seva via especial, però hi ha moltes altres qüestions que hi ha conflicte entre el públic i el privat. Exemples els tenim en el medi ambient, construccions públiques, comunicacions, sanitat, i tants d'altres.

El secretisme també és un element perniciós en l'economia privada, perquè quan és practicat pels Consells d'Administració o la Gerència per gestionar a favor seu informació que per múltiples raons potencia la seva posició dins de la companyia, i en algunes ocasions per als seus propis interessos , és nefast per als interessos dels que no participen. El secretisme en l'activitat privada sempre comporta un augment en els costos i impedeix la presa de decisions amb integritat i independència. No podem oblidar en aquestes consideracionesa les decisions económicasni a les financeres, perquè en el que afecta el sistema financer i al sistema monetari internacional és essencial impedir que certes mesures no coneguin la llum i després haver de assumir les conseqüències de l'opacitat en les seves decisions. La crisi econòmica i la seva gestió ens ha deixat una amarga experiència, i en aquest sentit els Bancs Centrals, ens diu Stiglitz, no han escudar-se en una protecció d'informació, que precisament el que exigeix és molta transparència, perquè la transparència mai pot ser una opció, sinó una obligació.

Estem en un moment emocionant, on el paper del secretisme s'ha convertit en un punt essencial.

El nostre món, si visiónpúblicay privada, viu unvertiginoso canvi de gestió per les noves tecnologies, i no pot ser governat sense participar la ciutadania, per això l'electorat ha d'estar més informat que en qualsevol altre moment de la història. No coneixem la major part de les coses que ens van a passar, perquè és impossible descobrir el futur que ens inquieta, per això el més intel·ligent és que no s'amagui el present que vivim, i defensem que la informació és de tots els ciutadans, i viurem més segurs. Tu decideixes!

José Molina