Waterloo és de Puigdemont i no d'Abba

Els presidents Josep Tarradellas i Adolfo Suárez

Els aires de grandesa de Carles Puigdemont caminen ara més pujats que mai en lloc de estabilitzar-se. L'expresident aspira a assolir l'èxit que en el seu dia aconseguís el grup suec Abba, amb la seva cançó de Waterloo.

Puigdemont ha triat aquesta ciutat belga com a seu de la Casa de la seva República. Ha estat aquí, on l'esperaven els seus fidels seguidors: càrrecs electes, consellers, càrrecs de confiança, escortes, protocol, premsa etc. Diuen que rondaven les dues-centes persones inclòs, el president Torra que ha actuat com a mestre de cerimònies. ¿President? No, súbdit de Puigdemont. Per descomptat, TV3 ha fet, com sempre, una ostentació de mitjans per "informar" a tots els catalans, i al món mundial de la seva arribada a Brussel·les. Qui paga els viatges de membres del govern, diputats, etc ...? Algú hauria de explicar-ho. Potser, com sempre, surt de les butxaques de tots ...

Les imatges que s'han vist per televisió són realment esperpèntiques. I el que és més gros és que el mateix Torra li segueixi el joc com a agraïment a qui li deu el seu càrrec. El fugit vol ser el president a l'exili, com Josep Tarradellas. Això sí, en millors condicions: sense passar necessitats, viatjant pel món a despeses pagades i amb una economia familiar sanejada. És obvi que la seva semblança amb Tarradellas resideix en el blanc dels seus ulls. Deu tenir en el pensament que també ell està a l'exili, però per causes ben diferents: Tarradellas es va exiliar per la guerra, Puigdemont es va escapar per no anar a la presó pel que havia fet, va deixar penjats als seus companys d'aventures i se'n va anar a Brussel·les per "passar" desapercebut.

Puigdemont, com ell mateix ha anunciat, es va a recórrer Europa. Qui es farà càrrec de les despeses de la seva tournée circense? Potser el seu desig sigui convertir-se en Catafilo, el jueu errant. Davant la impossibilitat de tornar a Catalunya, on seria arrestat i conduït a la presó, Puigdemont vol muntar "el seu particular" govern a l'exili. Tot el contrari del que el vell president va manifestar en el seu dia: "Jo mai vaig voler constituir un Govern a l'exili durant els anys que vaig residir a França, el poder és per exercir-lo, Tot menys fer el ridícul".

Tarradellas afirmava en més d'una ocasió que "l'art de governar consisteix a governar, no en cridar coses que després no podran complir-se. Els catalans perdem sempre perquè no tenim rigor i creiem que les nostres il·lusions són realitats".

A la seva arribada a Waterloo, li ha dit a Pedro Sánchez, president del govern d'Espanya, que el seu període de gràcia ha acabat i que ha de fer els deures que té pendents. El fugit amenaça com el cobrador del frac. I és que els vots, com els favors, mai solen sortir gratis.

Mentre Torra i companyia es trobaven de viatge, fent de comitè de benvinguda a Puigdemont, les urgències dels principals hospitals de Catalunya pateixen un col·lapse per falta de mitjans humans i materials a causa de les retallades. Per què no es passa el president per aquests centres sanitaris i veu el que realment necessita Catalunya? El turisme no es fa als hospitals, ha de pensar, el turisme es fa a Brussel·les, Alemanya i els països on hi ha els fugits.

Waterloo, ja no serà d'Abba, sinó d'Puigdemont, amb la seva Casa de la seva República.