Confirmen l'existència de gel a La Lluna

La Lluna és un astre fred i sense atmosfera, amb unes temperatures extremes és l'astre més fred del sistema solar la temperatura més baixa pot arribar als -240ºC i la més alta als 104ºC. És un lloc terrorífic, però malgrat això s'ha confirmat la presència de gel en el nostre satèl·lit en els pols sud i nord de la Lluna, concretament a l'interior de cràters on mai arriba la llum del Sol. Es tracta de gel molt antic de milions d'anys d'antiguitat.

La presència d'aigua a la Lluna és important per a possibles missions al nostre satèl·lit, ja que a part d'extreure aigua es podria obtenir hidrogen i oxigen, vitals per a futures bases a la Lluna.

Imatge del gel descobert a la Lluna. Es pot veure la distribució del gel de la superfície en el pol sud (esquerra) i el pol nord (dreta), detectat per l'instrument Moon Mineralogy Mapper de la NASA. El blau representa les ubicacions de gel, l'escala de grisos correspon a la temperatura de la superfície (el més fosc representa les àrees més fredes i les ombres més clares indiquen les zones més càlides). El gel es concentra en les ubicacions més fosques i més fredes, en les ombres dels cràters. Crèdits: NASA

Això ja confirma el que ja se sabia fa uns anys, quan es va fer impactar contra la Lluna un coet per saber si en el seu interior hi havia aigua, això ho va fer el coet LCROSS el 2009. Estudiant la columna de material expulsat per l'impacte es va determinar que hi havia aigua a l'interior de la Lluna.

La lluna, el nostre únic satèl·lit, es diu segons la mitologia grega: Selena, que prové del nom 'Selene', deessa grega associada a la Lluna. També el nom 'Lluna' prové del llatí que vol dir (la que il·lumina).

Té un diàmetre equatorial de 3474 km i és el cinquè satèl·lit més gran del Sistema Solar.

Comparació entre la grandària de la Terra i el de la Lluna

La distància mitjana entre la Terra i la Lluna és de 384.400 km, encara que realment la distància varia al llarg de l'òrbita de la Lluna.

Distància a escala entre la Terra i la Lluna

Gràcies al nostre satèl·lit l'eix de rotació de la Terra aquesta estabilitzat i fins i tot el moviment de les marees que provoca la Lluna va ajudar també a l'aparició de la vida a la nostre planeta. També ens serveix d'escut per a alguns asteroides que puguin impactar contra la Terra. Ens deixa imatges increïbles en totes les seves diverses fases lunars, així com quan gràcies a ella ocorren els eclipsis de Sol, a causa de que la grandària aparent en el cel de la Lluna i el Sol és pràcticament el mateix (0.5º) es poden produir eclipsis totals de Sol en passar just per davant de l'astre rei nostre satèl·lit.

Des de la Terra només podem veure una cara de la Lluna, ja que té un moviment de rotació sincronitzat amb el moviment de rotació de la Terra i per tant veiem sempre la mateixa cara.

Però en el següent vídeo podeu veure la rotació completa de la Lluna, que per cert és un vídeo meravellós:

És el primer món extraterrestre visitat per humans. La NASA va publicar el 2013 més de 17.000 imatges preses durant el programa Apol·lo dut a terme en els anys 60 i que va culminar amb l'allunatge d'astronautes nord-americans el 21 de juliol de 1969. Totes estan disponibles a l'enllaç adjunt, que correspon a la pàgina web de Lunar and Planetary Institute de la NASA.

Com vídeo curiós, de les activitats dels astronautes a l'espai, us deixo aquest en què un astronauta de l'Apol·lo 15 (alunizaron en 1971) demostra que en absència d'atmosfera dos objectes de diferent forma i pes cauen a la mateixa velocitat en els camps gravitatoris, teoria que ja Galileu va dir en el seu moment, i que com a homenatge als astronautes la proven a la Lluna:

La Lluna és un objecte preciós i que ens il·lumina en moltes nits de l'any i la observació no deixa indiferent a cap observador. Segurament en la dècada de 2020 l'ésser humà encara la veurà molt millor, ja que tornarà a la Lluna, segons el nou projecte de la NASA ho vol aconseguir per a primers d'aquesta dècada, per després des d'allà fer el pas cap al planeta Mart.