Els experts assenyalen com evidència científica fixar l'horari d'hivern per a tot l'any

 

La Societat Espanyola de Somni (SES) ha aconsellat, "sobre la base de l'evidència científica existent", que aquest dissabte es produeixi l'últim canvi horari per retardar una hora els rellotges, i que, a partir d'aquest, es mantingui de forma permanent l'horari d'hivern (GMT + 1).

A la matinada d'aquest dissabte a diumenge tindrà lloc el canvi d'hora habitual de la tardor. Aquesta nit els rellotges hauran d'endarrerir una hora, el que implicarà que es farà de dia i anochecerá més aviat a partir d'aquest dia. Així, a les tres seran les dues.

Encara que al llarg d'aquests últims mesos s'ha parlat molt de la situació i de possibles canvis en el futur, ha arribat un any més el dia en què tots els espanyols han de canviar les agulles del rellotge i adaptar a l'horari hivernal durant sies mesos .

És possible, en qualsevol cas, que aquest sigui un dels canvis d'hora, ja que la Comissió Europea ha proposat que el 2019 es deixi de banda aquest hàbit amb l'objectiu de pal·liar els efectes negatius que té per a la salut, que han estat alertats per diversos estudis. En eliminar el canvi d'hora, caldria triar entre tenir tot l'any l'horari d'hivern o el d'estiu.

L'HORARI D'HIVERN I EL RITME BIOLÒGIC

En aquest debat, la SES ho té clar: "L'horari d'hivern promou un ritme biològic més estable que el de l'estiu, cosa que contribueix a millorar el rendiment intel·lectual i ajuda a disminuir l'aparició de diverses malalties com les cardiovasculars, obesitat, insomni i depressió ".

I és que aquest canvi, encara que aparentment es tracta només d'ajustar el rellotge 60 minuts, pot influir negativament en el benestar de les persones, alerten des de la SES. Per tant, l'horari d'hivern seria el "més beneficiós per a la població, especialment per als grups més sensibles als canvis d'horari ia patir trastorns del son i de la salut, com són els nens i les persones d'edat avançada".

Segons estudis recents elaborats a la Universitat de Múrcia, l'horari d'hivern a Espanya és el que permet una major sincronia entre la sortida del sol i l'inici de la jornada laboral i escolar; i el que propicia tenir una major exposició a la llum solar durant aquesta jornada. Així, facilita tenir més hores de son i un despertar més natural, que coincideix amb l'alba.

L'HORARI D'ESTIU REDUEIX EL RENDIMENT

En contraposició, si l'horari establert de forma permanent fos el d'estiu (GMT + 2), expliquen en el posicionament, en algunes ciutats espanyoles l'alba no es produiria abans de les 9.30 hores durant l'hivern, mentre que a l'estiu al vespre no arribaria fins a les 22.00 hores.

Segons la SES, aquesta desincronització entre la llum i l'hora, que ja es produeix en els mesos d'estiu, fa que les persones tinguin tendència a anar a dormir més tard a la nit ja despertar-se més tard al matí. "Un desajust que provoca que es tendeixi a dormir menys temps els dies feiners ia dormir més els festius, en una situació que pot afavorir un baix rendiment laboral i escolar i, de forma crònica, facilitar l'aparició de malalties associades a la manca ia la mala qualitat del son ", asseguren.

DORMIR POC, AFECTA

Tal com es recorda en el posicionament, el control de la son va a càrrec d'un rellotge intern situat en el cervell que depèn de factors externs com la temperatura i la llum. Segons la SES, encara que el canvi només sigui d'una hora, altera el temps d'exposició al sol durant el dia i desequilibra al rellotge intern, que triga diversos dies a reajustar.

"Això provoca que no sigui infreqüent que durant els primers dies després del canvi d'hora algunes persones refereixin irritabilitat, falta de concentració, baix rendiment laboral i insomni", recorden. Per tot això, advoquen perquè aquest sigui l'últim canvi horari i perquè es promogui una major exposició a la llum natural quan la majoria de les persones estan treballant o aprenent a l'escola. És a dir, el que passa durant l'horari d'hivern.

Finalment, la SES recorda que dormir adequadament les hores necessàries i mantenir un ritme regular del cicle son-vigília és "un dels pilars fonamentals de la salut". "No en va, un somni insuficient, desorganitzat i de mala qualitat afavoreix l'aparició de malalties tan freqüents, greus i amb tan alt impacte social i econòmic com càncer, Alzheimer, hipertensió arterial, obesitat, diabetis, infart de cor, ictus, la depressió i ansietat ", adverteixen.

LLUM I SALUT

El nombre d'hores de llum es reduirà amb aquest canvi horari. Això, com recorden els experts, té conseqüències directes sobre la salut i, especialment, sobre la salut de les persones grans. Segons Conchita García, metge de la Direcció Assistencial de Sanitas Majors, "la reducció d'exposició a les hores de llum pot afectar el ritme de la son, provocar ansietat i comportar quadres depressius".

Els grups d'edat més afectats per aquests efectes són els nens i la gent gran, perquè són els que solen tenir una rutina més marcada. "El descens de les temperatures i, sobretot, la reducció de les hores de llum, són responsables de la sensació de tristesa d'algunes persones, més encara si viuen soles, cosa que passa amb més freqüència en la tercera edat. Hi ha qui resulta més sensible a aquests canvis i pateix símptomes depressius, tristesa, astènia, irritabilitat i una major necessitat de consumir dolços ", explica la doctora.

Per a García, la manca de vitamina D és un altre dels trastorns de la reducció d'hores de sol; de fet, el de la gent gran és un dels grups poblacionals que més absència d'aquesta vitamina presenta. "Com menys hores de llum, menor serà la nostra exposició solar, el que pot traduir-se en lesions o en osteomalàcia en adults i persones de la tercera edat", afirma.

En aquest sentit, un estudi del Grup de Recerca en Radiació Solar de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha analitzat el temps necessari d'exposició per obtenir les dosis recomanades de vitamina D sense que això perjudiqui la salut. Es va comprovar que, cap al migdia al gener, amb un 10 per cent d'exposició corporal, es necessiten aproximadament 130 minuts per obtenir la dosi diària recomanada de vitamina D. En canvi, a l'abril i juliol, amb un 25 per cent d'exposició corporal, serien suficients uns 10 minuts per adquirir la vitamina. I a l'octubre es necessitarien uns 30 minuts.

HORARIS REGULARS I EVITAR MÒBILS ABANS DE DORMIR

Per facilitar l'adaptació al nou horari, l'Associació per a l'Autocura de la Salut (ANEFP) recomana establir una rutina de son, mantenint uns horaris regulars. Això implica anar a dormir i despertar-te al voltant de la mateixa hora, de manera que cal evitar les migdiades fins que l'organisme ja s'hagi habituat al nou horari.

Pel que fa a la nutrició durant aquests dies d'adaptació al nou panorama solar, aconsellen evitar els sopars pesades i disminuir el consum de cafeïna i altres excitants. "No són bons aliats per adaptar-te al nou horari", postil·len. Igualment, consideren que és perjudicial l'exercici físic fins i tot "diverses hores" abans de dormir, així com les llums brillants de mòbils o portàtils en els moments anteriors a entrar al llit.