diumenge, 24 de març de 2019

Maduro encara el seu segon mandat en un aïllament gairebé total

|

Nicolas maduro venezuela ep


Nicolás Maduro prendrà possessió aquest dijous per a un segon mandat com a president de Veneçuela, tot i que la majoria dels seus veïns regionals, inclòs els Estats Units, han avisat que emprendran una ofensiva diplomàtica contra la cúpula 'chavista' per forçar la celebració d'unes eleccions democràtiques.


El 10 de gener és el dia fixat en la Constitució veneçolana per donar inici al període presidencial. Normalment, l'ascens al Palau de Miraflores s'escenifica amb una cerimònia celebrada a l'Assemblea Nacional davant d'una nodrida representació internacional. Aquesta vegada, serà molt diferent.


El 'quid' de la qüestió són les eleccions presidencials del passat 20 de maig. Segons resultats oficials, Maduro va guanyar amb un 67 per cent --més de sis milions de vots--, la pitjor dada del PSUV des de l'arribada al poder d'Hugo Chávez, ara fa dues dècades, tenint en compte el creixement del cens electoral a Veneçuela.


Maduro va concórrer pràcticament en solitari. Només va rivalitzar amb Henri Falcón, que ha estat 'chavista' i opositor per èpoques, i amb el pastor evangèlic Javier Bertucci, amb un 20 i un 10 per cent dels vots, respectivament. La Taula d'Unitat Democràtica (MUD), coalició dissident, no va presentar candidat perquè els seus principals partits i líders van ser inhabilitats o estaven empresonats.


La falta d'una veritable competència electoral va fer que gran part de la comunitat internacional --el Grup de Lima, Estats Units o la Unió Europea-- no reconegués aquests comicis que el Govern veneçolà, en canvi, defensa com el punt de partida per resoldre la crisi política que Veneçuela arrossega des de la mort de Chávez, fa gairebé cinc anys.


CRISI INSTITUCIONAL


L'Assemblea Nacional, en mans de l'oposició des de la seva imponent victòria en les eleccions parlamentàries del 2015, s'ha negat a acollir la presa de possessió de Maduro --que tindrà lloc en el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ)--, a causa de la crisi institucional que va esclatar després dels comicis d'aquest any.


L'oposició va aconseguir una 'súper majoria' que li permetia renovar institucions clau i interpellar el president i els ministres. La TUD va perdre tres diputats per suposades irregularitats en la seva elecció, però finalment va decidir incorporar-los a l'hemicicle davant la tardança de les autoritats electorals a resoldre el cas.


Des de llavors, l'Assemblea Nacional està en "desacatament" per ordre del TSJ, al qual el Parlament considera illegítim perquè segueix integrat pels magistrats 'chavistes' que els diputats veneçolans van substituir per uns altres fent ús, precisament, dels seus nous poders.


Maduro va convocar eleccions a una Assemblea Constituent el 2017, segons va argumentar, per recuperar la normalitat en la vida política veneçolana, si bé l'oposició --recolzada per la comunitat internacional-- va optar per no participar per considerar que el procés era un "frau".


El resultat va ser una Assemblea Constituent netament 'chavista' que, encara que havia de situar-se al capdavant de l'Estat per elaborar una nova Carta Magna, funciona com un Parlament parallel que dóna lliure albir a Maduro i el TSJ oficialista, mentre que l'Assemblea Nacional roman anullada i els magistrats designats per aquesta estan a l'exili.


BOICOT INTERNACIONAL


A més, no hi haurà gaire presència de mandataris estrangers. De moment, en l'àmbit regional, només han confirmat assistència els presidents de Nicaragua, Daniel Ortega; Cuba, Miguel Díaz-Canel; Bolívia, Evo Morales; i El Salvador, Salvador Sánchez Cerén, l'eix bolivarià, que s'ha desintegrat pel canvi de signe polític d'Amèrica Llatina.


Tretze dels catorze països que formen el Grup de Lima, creat 'ex profeso' per buscar una solució a la crisi de Veneçuela, ja han anunciat que no hi assistiran. Es tracta d'Argentina, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Guyana, Hondures, Panamà, Paraguai, Perú i Saint Lucia.


Mèxic, l'altre integrant del Grup de Lima, enviarà l'encarregat de negocis de la seva ambaixada a Caracas, marcant distàncies, encara que sense trencar llaços, amb Nicolás Maduro, que sí que va ser a la presa de possessió d'Andrés Manuel López Obrador, celebrada l'1 de desembre a Ciutat de Mèxic, on va ser rebut a crits de "dictador".


Els Estats Units i el Canadà, alineats amb el Grup de Lima, tampoc hi seran, mentre que la UE encara no ho ha decidit. Brusselles va anunciar en un primer moment que, si la presa de possessió era a l'Assemblea Constituent, no hi enviaria ningú, però atès que la cerimònia ha canviat d'escenari, al TSJ, el bloc comunitari i els seus estats membres "segueixen en consultes", segons han confirmat fonts europees.


"Tots els pronunciaments internacionals van en funció d'un mateix objectiu: el desconeixement i la qualificació de Nicolás Maduro com a usurpador del càrrec", ha valorat el dirigent opositor Lester Toledo. "Els veneçolans no estan sols, aquest és el missatge", ha emfatitzat el diputat a l'exili.


MADURO, CADA VEGADA MÉS TANCAT


El Grup de Lima ha advertit que, si Maduro insisteix a prendre possessió, emprendrà una sèrie d'accions diplomàtiques que inclouen mesures punitives contra la cúpula dirigent i la seva xarxa empresarial i financera. Estats Units ha ampliat aquesta mateixa setmana la seva 'llista negra' de sancions contra el Govern de Veneçuela.


Mèxic ha estat l'únic membre que no ha signat l'última declaració del Grup de Lima. "Nosaltres no ens immiscuïm en assumptes interns d'altres països perquè no volem que altres governs, altres països, s'immiscueixin en assumptes que només corresponen als mexicans", ha justificat López Obrador.


El secretari general de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Luis Almagro, una de les veus més crítiques amb Maduro, ha demanat activar la Carta Democràtica contra Veneçuela, la qual cosa podria derivar en la suspensió del país com a Estat membre.


UNA OLLA DE PRESSIÓ


En aquest context, l'oposició i els seus aliats internacionals han proposat a Maduro que cedeixi el poder a un Govern de transició que guiï el país cap a unes eleccions "creïbles". Amb això, aspiren no només a resoldre la crisi política, sinó a alleujar la situació humanitària dels veneçolans.


Més de tres milions de veneçolans han fugit en els últims anys per una escassetat econòmica que ha buidat de menjar els supermercats i de medicaments els hospitals i per una inseguretat que ha fet de Veneçuela el país més perillós del món el 2018, amb 23.047 morts violentes, d'acord amb l'Observatori Veneçolà de Violència.


La previsió de Nacions Unides és que, si la crisi continua, el 2019 l'èxode veneçolà arribarà als cinc milions. Maduro culpa del malestar intern al suposat complot internacional per teure'l de Miraflores. Segons ha denunciat, fins i tot haurien intentat acabar amb la seva vida en un atemptat el 4 d'agost a Caracas.


El pols entre Maduro i els seus detractors amenaça amb escalar fins a una lluita titànica a partir del 10 de gener. L'oposició ha demanat "al poble veneçolà estar alerta per recolzar l'única institució legítima, l'Assemblea Nacional", i el president ha instat la milícia 'chavista' a "defensar la pàtria amb les armes a la mà".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH