Denuncien l'"augment trampa" del salari mínim als centres especials de treball

 

Des del passat 1 de gener, el salari mínim interprofessional (conegut de forma abreujada com SMI) és de 900 euros bruts mensuals. Una de les primeres mesures que l'Executiu de Pedro Sánchez va prometre va ser una pujada del SMI, que durant els darrers anys havia augmentat lleugerament però no en la magnitud proposada per Sánchez (165 euros més que el darrer SMI, un 22%).

Tanmateix, aquesta pujada salarial no sempre es tradueix en millores reals de la capacitat adquisitiva dels treballadors. És el que han denunciat els sindicats UGT i CC.OO. en el cas dels treballadors dels centres especials de treball.

En un comunicat conjunt, ambdues organitzacions sindicals manifesten que "s’està transformant en un veritable malson i en una regressió dels drets laborals i socials de les persones treballadores amb discapacitat".

SALARI MÍNIM A CANVI D'INCOMPLIMENTS DEL CONVENI

Gran part d'aquesta involució es deu a que els centres que formen i empleen a persones amb discapacitat no estan disposades a afrontar un augment del salari base dels seus treballadors. Segons denuncien els sindicats, o bé opten per amenaçar amb acomiadaments individuals o EROs, o bé obliguen els treballadors a treballar més hores per cobrar els 900 euros bruts mensuals mínims fixats pel Govern espanyol.

Aquesta actitud "emmascara modificacions substancials de les condicions laborals" dels treballadors, que molts centres esgrimeixen com a única forma de salvar els llocs de treball.

Moltes d'aquestes empreses --que els sindicats recorden que s'autodenominen com "socials"--, obliguen a compensar l'augment de salari amb mesures que van en contra dels convenis col·lectius, com restriccions de les vacances, permisos o periodes de descansos.

MANCA DE FONS PÚBLICS

UGT i CC.OO. demanen als poders públics que s'impliquin en el control de les condicions de treball d'aquests centres especials de treball, molts d'ells finançats o subvencionats amb fons públics.

"Ningú ha pensat en millorar el control i la gestió d’aquest tipus d’empreses? S’exigeix productivitat i hores extres camuflades a qui, per Llei, li està prohibit i es pensa dependre només de subvencions?", es pregunten els sindicats.

A més, les organitzacions sindicals demanen no tan sols que l'administració tingui cura que es compleixen els convenis, sinó també que s'impliqui en sufragar amb aportacions econòmiques part d'aquest augment del SMI.

UGT i CC.OO. admeten que quan es van adjudicar alguns contractes de serveis a centres de treball, no es previa un augment tan significatiu del salari mínim. La pròpia Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya va sol·licitar a principis de gener que la meitat del SMI fos aportat pel Govern central.

Així mateix, des del sector també es reclama a la Generalitat que es tingui en compte aquest esforç addicional d'augment dels salaris en les quantitats generals que reben de fons públics.