​Barcelona necessita més lavabos públics i la senyalització dels ja existents

La manca de lavabos públics d'accés gratuït a la ciutadania i visitants és un debat que fa molts anys que està present a Barcelona. La necessitat d'haver d'anar al servei en un moment donat del dia és quelcom universal i afecta persones de qualsevol edat, sexe i nacionalitat. No disposar ni conèixer on hi ha un lavabo públic provoca que sovint s'acabin utilitzant els establiments comercials, si es disposa de diners, o, en cas contrari, de forma furtiva.

L'article 42 de l'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona diu que està prohibit fer necessitats fisiològiques, com ara orinar, defecar o escopir, en qualsevol dels espais públics de la ciutat, llevat de les instal·lacions destinades a aquestes necessitats. La urgència de disposar de més lavabos públics és evident. A la ciutat proliferen espais reservats perquè els animals de companyia puguin resoldre les seves necessitats, però, en canvi, les persones segueixen sense saber on tenen un lavabo públic.

Indicar la ubicació de biblioteques, centres cívics, casals de joves, casals d'avis, museus, mercats, seus de districtes, oficines d'atenció al ciutadà i altres establiments municipals d'atenció al públic permetria compensar el greuge que moltes persones consideren que pateixen. Aquesta seria una primera actuació que permetria oferir a la població un missatge d'interès per resoldre el problema existent. Paral·lelament caldria estudiar, sense demora, la implantació del model emprat al Districte de Ciutat Vella als altres districtes de la ciutat. D'aquesta manera, els residents dels diversos barris tindran l'oportunitat de disposar de serveis públics les 24 hores del dia i reduir els índexs de comportaments incívics. També cal fer incís i deixar la porta oberta a una possible instal·lació de lavabos públics a les estacions de metro.

Revisant les diferents solucions que han cercat els diferents equips de Govern de l’Ajuntament de Barcelona per erradicar aquest problema trobem que l'any 2010 l'equip de govern d'aquella legislatura va anunciar la reforma que va generar molta polèmica i que finalment no va reeixir: tots els establiments amb terrassa havien d'obrir els serveis al públic en general.

L'any 2012, amb l'augment significatiu de sancions per orinar a la via pública, el consistori torna a instal·lar urinaris públics als carrers, actuació que des d’aleshores només succeeix quan se celebren revetlles, festes majors o activitats en què s’espera gran afluència de públic.

A principis de l'any 2014, la Comissió de l'Hàbitat Urbà i Medi Ambient proposa que es garanteixi l'accés i senyalització a la via pública de tots els lavabos públics de la ciutat. En aquell moment l'oferta de serveis públics és de 104 en parcs i jardins, 117 a les platges (temporals) i 1.000 repartits en equipaments. Aquesta proposta garantia l’accés als lavabos les hores d’obertura al públic però continuava deixant al descobert el problema, encara més greu, de l'horari nocturn. La major part de la ciutadania desconeixia llavors, i ho fa també ara, la seva ubicació i que poden fer-ne ús. No estan degudament indicats. La Comissió va concloure la necessitat urgent d'implantar un sistema de senyalització que permetés conèixer en un radi pròxim la disponibilitat de serveis públics, però aquesta mesura no va arribar a aplicar-se. Tampoc va prosperar que l'ús dels serveis de l'estació de Sants tornessin a ser gratuïts i que se n'obrissin a l'estació de Plaça Catalunya.

A finals de l'any 2015, el nou consistori que governa la ciutat fa una valoració positiva de la prova pilot iniciada durant els mesos d'estiu al Districte de Ciutat Vella amb la instal·lació de 6 urinaris públics, malgrat les crítiques rebudes per la ubicació d'algun dels serveis. Aquests urinaris s'han mantingut fixos des d'aleshores i s'hi han instal·lat cinc cabines autorentables, també al mateix districte.

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomanem estudiar la instal·lació de més lavabos portàtils als diferents barris de la ciutat, la creació d'una senyalització dels serveis públics ubicats en els equipaments municipals de tots els districtes, i la viabilitat d'instal·lar serveis públics a tots els vestíbuls de les estacions de metro.