El fiscal Jaime Moreno atribueix als acusats tots els ferits de l'1-O

El fiscal Jaime Moreno ha incidit aquest dimarts 4 de juny durant tota la seva intervenció davant el tribunal que jutja el 'procés' que els acusats "es van servir de la violència" per aconseguir els seus fins, és a dir, la independència de Catalunya, i per això "encoratjar a la població" a tractar d'impedir que la Policia i la Guàrdia Civil complissin l'ordre judicial d'impedir el referèndum.

D'aquesta manera, considera que són ells, i no les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, els responsables de "tots" els ferits l'1 d'octubre de 2017, tant agents com civils.

"No només no van desconvocar el referèndum, sinó que van encoratjar a la població a acudir i exercir aquest enfrontament amb els policies. Qui crea els riscos és a qui és imputable l'enfrontament produït", ha afirmat Moreno en el seu intent per desacreditar l'estratègia de les defenses quan van demanar el visionat dels vídeos dels xocs entre agents i votants.

El fiscal ha remarcat que "no pot negar-se" que a Catalunya "hi va haver violència" els mesos de setembre i octubre de 2017 i per exemplificar-ha enumerat diferents episodis d ' "intimidació" que, al seu parer, "van encoratjar" els acusats amb els seus successius crides a la població perquè tractessin d'impedir el compliment de les ordres judicials.

DEIXAR-HO ANAR

I és que els acusats, en el seu objectiu de "derogar la Constitució a Catalunya" i declarar la independència, "ostentaven el poder en una comunitat autònoma" que gaudeix d'una "autonomia enorme amb capacitat de despesa, recursos propis i la seva pròpia policia".

No necessitaven prendre centres de poder, ha afegit, perquè ja ho ostentaven ells: "No es tractava d'un petit vaixell que necessita assaltar un vaixell, sinó d'un petit vaixell que volia deixar-ho anar", ha dit a manera de metàfora.

El que s'ha preguntat el fiscal en la seva al·locució de més d'una hora és si els acusats sabien que es podien produir els enfrontaments que finalment van ocórrer.

Per contestar aquesta pregunta, ha acudit primer a les reunions "clau" que els dies previs al referèndum van mantenir l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn amb els comandaments dels Mossos d'Esquadra, però també amb els responsables de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya.

D'aquesta manera, la Fiscalia ha cregut paraula per paraula el declarat en el judici pels que eren caps dels Mossos a la tardor de 2017, és a dir, Josep Lluís Trapero, Ferran López, Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Manel Castellví, que van advertir als exdirigents catalans que la convocatòria de referèndum podia comportar enfrontaments, un escenari que, com es va veure després, "es va voler transitar".

Vistes aquestes reunions, Moreno ha descartat que la resta del Govern no conegués aquestes advertències que es van transmetre a Puigdemont, Junqueras i Forn.

Però encara que els seus companys no els haguessin informat d'això, tots els consellers tenien l ' "experiència i coneixement del que ha passat" el dia 20 de setembre, amb la protesta davant de la Conselleria d'Economia.

"És possible no plantejar-se que en aquest clima i aquest escenari que hi hauria enfrontaments entre ciutadans i les forces de seguretat? La resposta lògica i racional és que és absolutament impossible", ha apuntat.

Al fil del 20-S, el fiscal ha subratllat el paper que van jugar aquell dia els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament: "Van veure que els detinguts no van poder entrar per presenciar el registre, es van pujar a els cotxes danyats, van veure que la comissió judicial no va poder sortir en cap moment", ha enumerat el fiscal, després de la qual cosa ha portat a col·lació el testimoni del cap del cos antiavalots dels Mossos, qui en el judici va assegurar que Sànchez li va dir que tragués als seus agents d'allà i que anava a trucar al president i al conseller Forn.

DOLO DIRECTE

Per al Ministeri Públic, "tots" els acusats eren "conscients que" era segur que hi hauria enfrontaments"." No estem davant d'un dol eventual. És un dol directe, és molt més", ha ressaltat Moreno, si bé ha diferenciat molt clarament entre els acusats que es troben en presó preventiva, tots ells acusats de rebel·lió, i els tres exconsellers als quals els fiscals acusen de malversació: Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.

En aquest sentit, l'última pregunta que s'ha fet el fiscal és si a Catalunya "es va instrumentalitzar la violència", és a dir, si els acusats "es van servir d'ella com a eina" per aconseguir els seus fins. D'aquesta manera, ha passat a enumerar tot un seguit de declaracions i comentaris de Twitter que van publicar tots excepte Vila, Borràs i Mundó.

En tots aquests missatges i declaracions, ha explicat Moreno, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa i Josep Rull van cridar a la participació en el referèndum de l'1 d'octubre, a "exaltar i defensar els col·legis", mantenint així la convocatòria "tot i saber que hauria xocs" amb les forces de seguretat.

Per tot això, la Fiscalia considera provat que des del 19 de setembre fins a finals d'octubre "hi va haver violència" a Catalunya i que "sense ella no hagués estat possible transitar els camins necessaris" que van portar fins a la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).