dimecres, 18 de setembre de 2019

​La dificultat per accedir a un habitatge és l’origen de molts altres problemes

Maria Assumpció Vilà i Planas
Síndica de Greuges de Barcelona

Malgrat ser un objectiu prioritari de l'acció del Govern municipal, l'accés a l'habitatge a la ciutat es troba entre els problemes que més preocupen a la ciutadania, que veuen com aquest accés, sigui de compra o de lloguer, s'ha convertit en una missió impossible, no únicament a la ciutat de Barcelona sinó també a bona part dels municipis del voltant. Crec de vital importància planificar i prioritzar pressupostàriament, a través del Consorci de l'Habitatge amb la Generalitat, l'adopció de mesures destinades a polítiques socials d'habitatge que permetin assolir l'objectiu de solidaritat urbana del 15% d'habitatges principals a Barcelona abans de l'any 2027.


CensodepersonassinhogardeArrels


Els problemes més destacats de la ciutadania que s'ha adreçat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant l’any 2018 els troben les persones a l'espera d'assignació d'un habitatge d'emergència. Som conscients de la bona tasca que es realitza per donar resposta a les situacions de pèrdua de l'habitatge. Les queixes rebudes són de persones que tenen aprovada una sol·licitud d'habitatge d'emergència però es troben a l'espera d'assignació donat que no és disposen de suficients habitatges en el Fons de lloguer social. Segons les dades que facilita el Consorci d'Habitatge de Barcelona, a finals de l'any 2018 hi ha 442 expedients valorats positivament a l'espera d'assignació d'habitatge. Nodrir suficientment el fons de lloguer social que ha de donar resposta a les situacions d'emergència i a situacions de vulnerabilitat social i econòmica és una recomanació reiterativa d'aquesta Sindicatura.


Novament s'han adreçat a nosaltres persones afectades per la compra executada pels fons inversors de l'edifici on resideixen. Veuen com el canvi de propietari posa en risc llur continuïtat com a residents en l'immoble o els deixa en una situació de desprotecció. Recordem la necessitat d'una actuació municipal ferma per fer complir als propietaris els seus deures de conservació, que es recullen en la normativa d'urbanisme i habitatge. L'augment del preu de lloguer dels pisos és una tendència generalitzada a Barcelona, i per aquest motiu cal promoure la reforma necessària de la legislació d'arrendaments urbans per tal de controlar i limitar el preu del lloguer.


També vam detectar incidències en l'adjudicació d'habitatges de protecció oficial. La notificació a la persona beneficiària de l'adjudicació per acudir a la cita concertada es produeix a través d'un operador postal que teòricament deixa un avís d'arribada a la bústia del destinatari, però els actes d'aquest operador no disposen de la presumpció de veracitat. Posteriorment es realitza una publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que no és un mitjà de consulta habitual dels ciutadans i en alguns casos hi ha algun intent aïllat de trucada telefònica, accions que titllem d'insuficients i poc fefaents. Entenem que cal reforçar aquesta comunicació amb mesures complementàries i altres mitjans, amb l'objectiu d'assegurar que les persones han tingut coneixement real d'aquesta adjudicació provisional, ja que la manca de coneixement real d'aquest fet pot significar un perjudici irreparable del dret bàsic d'accés a l'habitatge.


La dificultat d'accedir a un habitatge a Barcelona genera desigualtats socials a la ciutat, que poden ser determinants en la vida de les persones. L'exclusió residencial manifesta el seu vessant més dur quan les persones en aquesta situació es veuen abocades a malviure al carrer. El nombre de persones en aquesta situació a la ciutat (al voltant de 3.000 entre els que fan ús d'algun servei de la Xarxa d'atenció a Persones Sensellar i els que dormen a l'espai públic) no es redueix sinó que tendeix, almenys en els dos darrers anys, a estancar-se. Actualment, els perfils d'aquestes persones són molt diversos, fet que ha suposat també la visualització creixent d'aquest col•lectiu. Estem ultimant una actuació d'ofici per tal de valorar l'eficàcia del model municipal d'atenció a les persones sensellar.


Els problemes per tenir un sostre a Barcelona també han contribuït a l'existència d'assentaments a la ciutat. La presència d'assentaments és un fet que, malgrat els canvis socioeconòmics i demogràfics, persisteix en el temps, modificant-se les causes que els originen, així com els col·lectius que en resulten afectats. Vam dur a terme diferents visites als assentaments. Les condicions de l'habitatge i de la vida que s'hi desenvolupaven constituïen una greu vulneració dels drets més bàsics, fet que no s'hauria de donar en una ciutat compromesa amb els drets humans com Barcelona. Cal seguir treballant en la línia de reforçar les polítiques socials d'allotjament i inserció laboral de les persones empadronades a la ciutat que no poden gaudir dels recursos dels residents per dignificar la vida de la ciutadania sense cap discriminació. En aquest sentit, és important, com ja s'està fent, que el consistori insti altres administracions a involucrar-se en aquest problema i en la recerca conjunta de garanties de drets per a totes les persones.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH