Catalunya en Comú, obligada a una reconversió pels estralls dels seus aliats

 

És temps de mudança en l'espai de l'esquerra alternativa a Catalunya. La quasi fallida en què es troba ICV --que ha acceptat declarar el concurs voluntari de la seva formació--, sumada al despenjament d'altres formacions com EUiA i Procés Constituent, obliga els 'comuns' de Colau a prendre seriosament el model de organització que volen adoptar per afrontar el nou cicle electoral.

La desvinculació o desaparició de les sigles que estaven agrupades sota el paraigua dels 'comuns' obligarà la formació a convertir-se en un partit monocolor, amb l'única excepció de Podem que vol seguir conservant el seu pedigrí polític a Catalunya.

De fet, les relacions més tirants en el si de la formació sempre han estat entre els partidaris de Podem i els partidaris dels 'comuns', el enfrontament sempre ha basculat al voltant de si era més convenient mantenir una línia d'acció d'obediència catalana o una altra compartida amb la resta de formacions germanes de la resta d'Espanya.

DIMISSIONS I FRACTURES

Catalunya a Comú ha patit diverses crisis en un període de temps relativament curt. La sortida com a secretari general de la formació de Xavier Domènech, sumat al transfuguisme d'Elisenda Alamany, que va recalar en les files d'ERC setmanes abans de les generals i municipals, han deixat tocat al projecte.

A tot això cal sumar la precària situació dels ecosocialistes, que han vist a Catalunya en Comú el refugi en el qual protegir-se ara que ICV està en barrina. Però aquesta actitud ha generat picabaralles en el partit, que veu una operació de entrisme dels verds en la formació esquerrana.

Per totes aquestes raons, Catalunya en Comú necessita replantejar-se a fons quin serà el model de partit que volen adoptar. La debilitat dels seus aliats, els mals resultats electorals --en les municipals van retrocedir diverses posicions en l'àrea metropolitana-- i la pèrdua de frescor obliguen els 'comuns' a renovar-se... o renovar-se.