Un mes de setembre molt calent

Després d'unes "tranquil·les" vacances, els polítics vénen amb les piles carregades. Així ho espera la ciutadania. A Madrid, s'esgoten els últims dies fins a la data límit, 23 de setembre, per la desitjada investidura de Pedro Sánchez, encara que tal i com estan les coses no sembla probable, el que significaria la convocatòria d'eleccions per al novembre. Tots els partits estan preparant ja els seus equips de campanya per treballar a fons la setmana que marca la llei.

Casado, amb la seva aposta d'Espanya Suma que Rivera no vol ni en pintura. Mentrestant, a Podem, amb molts fronts oberts internament, no volen ni sentir parlar de comicis. El pati no està per a moltes alegries. Iglesias i Montero podrien tenir seriosos problemes amb les diferents fraccions dels que ja no els volen al capdavant del partit/mas.

A Catalunya, estem a les portes de l'11 de setembre amb la incertesa del nombre d'assistents a la manifestació de la Diada que els seus organitzadors pretenen que sigui majoritària per "mostrar" múscul de cara a la sentència dels polítics presos que es donarà a conèixer a finals de mes o a principis d'octubre. Els ànims estan exaltats.

L'ANC, que s'ha apropiat de la festa de tots els catalans, s'ha convertit en la plataforma de contrapoder d'aquells partits que en el seu dia la van impulsar. La divisió entre les formacions independentistes, més evidents aquests últims temps amb la pressió del delegat de Puigdemont, a Catalunya, Quim Torra, al president del Parlament perquè reiniciï les decisions unilaterals que es contradiuen amb la legalitat vigent, pot portar a una ruptura entre els dos partits que ara ocupen al Palau de la Generalitat.

La proposta de Torra de fer un govern de concentració que donaria entrada a la CUP i els Comuns de Colau -està per veure si ella accepta- ha posat els pèls de punta als republicans i als ex convergents més moderats. Puigdemont i Torra pretenen dinamitar l'ERC de Junqueras utilitzant a Marta Rovira, que s'avorreix molt a Suïssa, i necessita estar de nou en el primer pla mediàtic encara que sigui en contra de l'opinió del seu cap i amic Junqueras. El que tracta el fugit és dinamitar ERC, que segons totes les enquestes podria guanyar les pròximes eleccions catalanes, si finalment Torra les convoca, encara que no està molt per la labor.

Puigdemont, que té tot el temps de món per pensar, fer àpats, atendre els mitjans amics, moure amb una certa llibertat que no tenen els polítics presos, li permet seguir pontificant i animant a la desobediència. Fins quan? Després de la Diada ve la traca final que representa la sentència dels polítics presos, que pot descol·locar molts. Serà contundent? Hi ha opinions de juristes per a tots els gustos. En tot cas, com apunten altres, sempre queda l'últim recurs, que és l'amnistia per a tots ells.

Amb aquest panorama, el que és segur és que aquest mes de setembre serà molt calent tot i que les pluges facin acte de presència.