Tot semblava anar bé a la primera classe pràctica de Max Sylvester, futur pilot que està començant el seu entrenament. No obstant això, la situació que es va produir dissabte passat va resultar ser tot menys normal.
L'instructor de Max va perdre el coneixement durant el vol, aproximadament una hora després de l'enlairament. L'estudiant, sense haver fet mai tal cosa, es va veure obligat a aterrar ell sol l'avió, un Cessna biplaça. Mentre tot això passava, la seva esposa i els seus tres fills l'esperaven a l'aeroport de Jandakot, a Austràlia.
Després d'adonar-se que el seu instructor de vol s'havia desmaiat, Max, de 29 anys, es va posar en contacte amb el controlador de trànsit aeri per esbrinar què havia de fer. Va començar explicant que l'instructor estava recolzat a la seva espatlla i que no podia mantenir-se dret.
L'aprenent va estar parlant amb el controlador durant 62 minuts, escoltant instruccions per aterrar l'aeronau de forma segura, i de tant en tant, fins i tot escoltava paraules d'alè: "Estàs fent una gran feina. Sé que això és molt estressant, però vas a fer un gran treball i anem a ajudar-te a aterrar".
En calmar-se la situació, el controlador de trànsit aeri va aprofitar l'oportunitat per preguntar sobre l'estat de salut de l'instructor, que encara estava inconscient. "La teva feina ara és mantenir-te concentrat en l'avió", li van recordar.
Al final, Max Sylvester va aconseguir aterrar l'avió de forma segura, encara que va haver de fer diversos intents. L'aterratge d'emergència es va realitzar amb diversos espectadors reunits a l'aeroport. L'instructor va ser derivat immediatament a un hospital local, en un estat greu després d'haver patit una convulsió, però ara està estable. Chuck McElwee, propietari de l'escola d'aviació, comenta a 'Independent' que mai havia vist un cas així durant els seus 28 anys de carrera en aviació.
Max Sylvester comenta a 'ABC News' que una pujada d'adrenalina es va apoderar d'ell en aquests moments i afegeix que era "només un pilot que feia el que estava entrenat per fer". "Els meus estudis em van mantenir viu. Això definitivament em va salvar".
El temor que alguna cosa similar torni a succeir, subratlla, existeix, però "és una d'aquelles coses de què no es torna a sentir parlar".
Escriu el teu comentari