Coliseum: estrena del musical 'La tienda de los horrores'

 

Qui ha dit que a Barcelona no agraden els musicals? Potser va poder ser cert fa anys, però ara no ho és ara. Perquè al llarg d'aquesta temporada tindrem l'oportunitat de gaudir de diversos espectacles d'aquest tipus. Un d'ells, 'La tienda de los horrores', la preestrena va poder veure al Grec i que s'instal·la ara al Teatre Coliseum, recuperada, sembla que definitivament, la seva estructura tradicional amb files de butaques. Un espai escènic molt adequat, per la seva gegantina boca, per acollir muntatges espectaculars, com el que dirigeixen conjuntament Àngel Llàcer i Manu Guix, aquest últim en el musical. Llàcer va dirigir i va protagonitzar en la passada temporada 'La jaula de las locas', que va obtenir una excel·lent acollida i que ara marxa a Madrid, raó per la qual el conegut actor no pot interpretar aquest nou espectacle, encara que potser tampoc per l'edat, tenint en compte que el personatge principal, Seymour Krelborn, és un noi jove i Llàcer està ja a meitat de la quarantena, per la qual cosa li ha encarregat fer-ho a Marc Pociello.

Tal com passa molt sovint en el món de l'espectacle, una idea original passa d'una forma d'expressió a l'altra. En aquest cas, del cinema al teatre i viceversa, ja que la peça original va ser un film titulat 'Little shop of horrors' amb direcció de Charles Griffith, tot i que hi va haver una segona versió cinematogràfica el 1986 dirigida per Frank Oz i, entre ambdues, una comèdia musical de Broadway original d'Alan Menken i Howard Ashman, que és la que veritablement va aconseguir ressò popular (a Londres va estar en cartell fins al passat any). És la que ara arriba a Barcelona en versió castellana, el que li permetrà, d'assolir l'èxit que suposem, una llarga singladura per la resta d'Espanya, sempre que hi hagi teatres capaços d'acollir-la.

Perquè un dels elements essencials de tot musical és una escenografia espectacular i aparatosa, que en aquest cas inclou un monstre antropòfag capaç d'engolir persones humanes del cap als peus (i en aquest ordre). Potser, tot s'ha de dir, menys versàtil que la de 'La jaula de las locas', que disposava d'elements movibles i facilitava tota mena transformacions. En aquesta obra l'única que hi ha és la que permet el desplaçament de la façana de la botiga de flors on es desenvolupa la trama per permetre veure el que passa al seu interior.

Pociello té la seva rèplica en el personatge femení, Audrey, encarnat per Diana Roig i amb ells una companyia amb total d'onze components, acompanyats d'orquestra en viu. Tots els intèrprets es mouen amb soltesa, canten amb tota propietat i fins i tot ballen, tot i que l'element coreogràfic sigui en en aquest cas fonamental. Però si ens pregunten què ens va agradar més, afirmaríem sense cap dubte que el trio vocal The Sey Sixter, format per les tres germanes Ronette, Chiffon i Crystal, senzillament extraordinàries, que van provocar aplaudiments reiterats i entusiastes del públic.

Com tot estrena ha de ser celebrat, el de la de 'La tienda de los horrores' va comptar amb la presència d'alguns personatges famosos a escala local, com ara Àngels Gonyalons, Lloll Beltran i Ivan Labanda entre d'altres.

Per acabar, què és 'La tienda de los horrores'? Doncs bé, un excel·lent espectacle musical en què no hi ha cap nota discordant i al que poden venir, per tant, les famílies al complet amb la seguretat que tots s'ho passaran bé.