Trump, el patriota que busca aliats per carregar-se el "globalisme"

"El futur no pertany als globalistes, sinó als patriotes". Amb aquestes paraules, el president dels EUA, Donald Trump, pontificava en l'Assemblea General de l'ONU, on la seva intervenció de poc més de mitja hora no deixa ningú indiferent. Mai se sap per on pot sortir el 45 president d'una nació que sempre ha volgut marcar la política i l'economia mundial. En la seva intervenció, explicava als assistents: "Tinc l'immens privilegi de dirigir-me a vostès avui com el líder electe d'una nació que valora la llibertat, la independència i l'autogovern per sobre de tot".

El president Trump segueix utilitzant el seu nacionalisme ranci i excloent que ataca el globalisme -el utilitza sempre que pot- en la seva intenció de confondre amb la globalització. Ja en el seu discurs de l'anterior Assemblea va dir rebutjar el que diu "ideologia del globalisme" que, des del seu punt de vista, s'oposa al seu lema d''Estats Units primer'. És el seu eslògan favorit, que tants vots li ha donat, i en plena campanya segueix parlant de la seva doctrina del patriotisme que ja ha encunyat com a pròpia.

Però què és el globalisme? Per al lingüista belga Jan Blommaert, el terme és "vague, i això forma part d'una estratègia del discurs polític".

Alguns analistes parlen que el terme s'ha transformat en un "eslògan polític" o en una caricatura i representa, en l'abordatge dels debats recents, idees oposades al nacionalisme i al patriotisme. Segons Blommaert, globalisme no és sinònim de globalització, el que confon a la gent i li fa pensar que sap del que està parlant. També, insisteix el lingüista, globalisme és la "munició ideal" per al segle XXI, és perfecte per a les xarxes socials.

El terme "ha estat utilitzat per nacionalistes populistes per condemnar les elits involucrades en negocis globals, com ara comerç i institucions internacionals", assenyala Joseph Nye, professor de Relacions Internacionals a Harvard.

Fa uns dos anys, la investigadora Or Rosemboim, del departament de Política i Estudis Internacionals de la Universitat de Cambridge, va publicar una obra: 'L'aparició del globalisme: visions de l'ordre mundial a Gran Bretanya i Estats Units, 1939-1950'. En ella, explica que durant i després de la Segona Guerra Mundial, els intel·lectuals públics a Gran Bretanya i els Estats Units van bregar amb les preocupacions sobre el futur de la democràcia, les perspectives de llibertat i el declivi del sistema imperial. Sense utilitzar el terme 'globalització', van identificar un canvi, necessari, cap a la interconnexió tecnològica, econòmica, cultural i política i van desenvolupar una ideologia 'globalista' per a reflectir aquesta nova realitat de postguerra. Un llibre imprescindible per comprendre el que està succeint ara.

El discurs de Trump ha posat de manifest la seva estratègia de "desmuntar" la globalització, de la que s'aprofita i que vol desmuntar en benefici propi, amb l'ajuda d'altres populistes de dreta com és el cas del Brasil, amb el seu president Jair Bolsonaro al capdavant, gran amic del president nord-americà, i ara amb la incorporació del primer ministre del Regne Unit Boris Johnson, que comparteix ideologia amb ell. Dos mandataris rossos, un de pot i l'altre natural, que s'han trobat per col·laborar en la seva estratègia del populisme patriota que tant ven en aquesta època convulsa i vulnerable. Dos rossos molt i molt perillosos. Això sí, l'anglès ja ha obtingut la seva primera derrota amb la justícia britànica, i el segon -i el tercer-, tres quarts del mateix. Sortiran tocats els dos? Almenys, públicament, sí.