divendres, 22 de novembre de 2019

El Govern espanyol envia un esborrany de pressupostos "prudent" per passar l'examen de Brussel·les

|

El Govern en funcions enviarà aquest dimarts a la Comissió Europea el pla pressupostari de l'any 2020, en termini, al costat del nou quadre macroeconòmic que previsiblement recollirà una rebaixa de les previsions de creixement de l'economia espanyola.


D'aquesta manera, l'Executiu remetrà dimarts el pla pressupostari de l'any que, acompanyat del nou quadre macroeconòmic, que estarà marcat per la "prudència", i serà remès a Brussel·les en termini, ja que la data límit està fixada per al 15 de octubre.


Tot i que el Govern espanyol va anunciar a l'estiu la seva intenció de revisar a l'alça les seves previsions, aquesta mateixa setmana Calviño ha admès la "possibilitat" de rebaixar-les a tenor dels últims indicadors econòmics i de la revisió de la comptabilitat nacional realitzada per l'INE sobre els últims 23 anys.


El president del Govern en funcions i candidat del PSOE a la reelecció, Pedro Sánchez, intervé des de la tribuna del Congrés dels Diputats


Les previsions del Govern central fins ara auguraven una alça del 2,2% aquest any, del 1,9% el 2020 i del 1,8% el 2021, alhora que estimava que l'ocupació a temps complet creixerà un 2,1% aquest any, i es moderés l'1,8%, l'1,7% i l'1,6% els tres següents exercicis, de manera que la taxa d'atur tancaria aquest any en el 13,8%, per a disminuir progressivament al 12, 3%, l'11% i al 9,9% en els tres exercicis següents.


En les últimes setmanes diferents organismes han rebaixat les seves previsions macroeconòmiques per a Espanya, com el Banc d'Espanya, que ha rebaixat en quatre dècimes la seva estimació de creixement del PIB el 2019, fins al 2%, en dues dècimes la de 2020, fins a l'1 , 7%, i en una la de 2021, fins a l'1,6%.


La rebaixa de la previsió de creixement del Banc d'Espanya es deu en bona mesura a la revisió realitzada per l'INE, que va reduir el creixement del PIB del 2018, des del 2,6% al 2,4%, així com el del primer trimestre d'aquest any, del 0,7% al 0,5%, mentre que va mantenir el 0,5% calculat per al segon trimestre.


A més, Funcas s'ha sumat a la revisió a la baixa a l'estimar que el PIB creixerà un 1,9%, tres dècimes menys del previst anteriorment, i en 2020 un 1,5%, cinc dècimes menys, així com BBVA Research, que ha reduït en quatre i tres dècimes el seu pronòstic de PIB per a aquest any (1,9%) i per al proper (1,6%), a causa de la revisió de l'INE, la tendència descendent d'alguns elements de la demanda i la desacceleració exterior, per les tensions comercials, el Brexit o el poc creixement de la zona euro.


PRINCIPALS DIRECTRIUS


Respecte a l'estratègia fiscal, el Govern espanyol va pronosticar una progressiva reducció del dèficit des del 2,5% registrat el 2018 fins al 2% el 2019, l'1,1% el 2020, el 0,4% el 2021 i una situació d'equilibri el 2022, i augurava que la ràtio de deute públic sobre PIB baixaria al 95,8% aquest exercici, i els tres següents exercicis al 94%, el 91,4% i el 88,7%.


No obstant això, tant la ministra d'Economia com d'Hisenda han assegurat en els últims dies que la meta de dèficit (2%) i de ràtio de deute públic (95,8%) fixades per a aquest any es mantindran.


Segons recull Pla d'Estabilitat d'abril, l'Executiu planeja un augment de la pressió fiscal, de manera que s'elevarà del 35,7% d'aquest any al 36,5% el 2020, per continuar pujant al 36,9% el 2021 i tancar el període en el 37,3% l'any 2022. Això suposa una alça de prop de 26.000 milions en el període. Les projeccions de l'Executiu apunten que els ingressos públics augmentaran i la despesa pública es reduirà lleugerament fins al 39%, i el 41% del PIB, respectivament.


Donada l'escassa activitat legislativa dels últims mesos, la impossibilitat d'aprovar el sostre de despesa i els pressupostos de 2019 (i per ara de 2020), és previsible que el pla pressupostari seguiu les principals directrius recollides ja en el Pla d'Estabilitat del mes d'abril.


En matèria fiscal, des del Govern en funcions han avançat en les últimes setmanes la seva intenció de revaloritzar al desembre les pensions d'acord amb l'IPC, així com de tornar a pujar el Salari Mínim, fins a situar al final de la legislatura en el 60% del salari mitjà (uns 1.200 euros anuals), i aprovar mesures d'ingressos ja previstes com la 'taxa Google', la 'taxa Tobin', l'alça de l'IRPF a les rendes més altes o el tipus efectiu mínim del 15% en Societats.


Altres mesures avançades pel PSOE passen per derogar els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012, millorar les prestacions per fill a càrrec per a les llars en situació de pobresa i el desenvolupament d'un mecanisme de garantia d'ingressos per llars altament vulnerables, així com l'equiparació de drets dels autònoms amb els treballadors per compte aliè, amb una cotització d'acord amb les seves ingrés reals i millorant la protecció social.


Igualment, els socialistes es comprometen a impulsar una oferta de lloguer a "preus assequibles" ia frenar les pujades abusives de preus, a crear l'Autoritat de Protecció del Client Financer, a liderar la implantació de la tecnologia mòbil 5G o impulsar el vehicle elèctric, entre altres mesures.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH