Dels carrers de Fraga als dels "elegits"

Des de fa uns dies els estudiants, que ja anaven realitzant talls de carrers, accions per impedir entrar a les aules als companys que volien assistir a classes, han decidit per l'article 25 que havien acampar a la Plaça Universitat i zona de la Gran Via , en ple centre de Barcelona, amb l'únic objectiu de fastiguejar als ciutadans que cada dia ho tenen més difícil per accedir als seus llocs de treball, comprar o realitzar qualsevol tipus d'activitat per aquesta zona.

Tot això succeeix davant la passivitat de la Generalitat de Catalunya i el mateix Ajuntament de Barcelona, que es van retreura mútuament qui té les competències per treure a aquests "ocupes" de la via pública. Apel·len també a les garanties i drets a manifestar-se dels ungits que tenen tots els drets i cap obligació. Caldria recordar-los a Colau i Torra la frase que pronunciés l'impecable Clint Eastwood: "Si vols una garantia, compra una torradora".

Els acampats han demanat queviures per "subsistir" del mal tràngol que els suposa tal sacrifici per la pàtria, la seva. Per comportar millor la penitència i sacrifici, han sol·licitat que en els lots "alimentaris" incorporin també caixes de condons per a realitzar activitat física després de dies asseguts a terra en posició indi.

Mentre el centre de la capital catalana segueix sense reposar els contenidors cremats i els veïns dipositen les bosses a terra, als acampats els han posat alguns contenidors petits i això que ells no paguen els impostos en aquesta zona. Vaja, que els incívics disposen de tot el necessari per fer més còmoda la seva estada a la via pública mentre Torra va autoinculpar del Procés i Colau continua demanant que indultin als polítics presos, dos exemples claríssims que aquests dos veïns de la plaça de Sant Jaume estan per a tot, menys per al que han estat elegits.

Reflexionava en el seu dia Mariano José de Larra sobre les persones i el seu afany per aparentar el que no són. "El públic sent en massa i reunit d'una manera molt diferent que cadascun dels seus individus en particular". No li faltava raó al periodista, escriptor i polític espanyol, un dels grans del romanticisme espanyol i màxim exponent del costumisme crític.

Com fins a les eleccions -i segur que seguiran, ara amb més intensitat-, aquests il·luminats continuaran apropiant-se de la frase de Fraga, "el carrer és la nostra", algú estarà disposat, sense por al càstig a les urnes, a tornar-los els drets que se li estan robant a la majoria de la ciutadania? Si això no passa, qualsevol dia veurem com de la paraula es passarà a les mans dels que ja estan fins més amunt de la gorra.

"¿On veu el poble espanyol el seu principal perill, el més imminent? En el poder deixat per una tolerància mal entesa", solia afirmar Mariano José de Larra, allà pel segle XIX. Hi ha situacions que mai canvien per molts anys que passin.