diumenge, 8 de desembre de 2019

L'escola i els límits de l'educació

Román Pérez Burin des Roziers

L'escola és el nucli del món social de nens i nenes. En aquest context tenen lloc els aprenentatges dels aspectes curriculars, centrats en continguts i en procediments. També s'inclouen aspectes socials com la convivència, els vincles, les actituds i els comportaments en general. És en aquests aspectes més socials i psicològics de la funció educativa en què alguns alumnes manifesten i expressen la seva conflictiva personal i familiar. Són nens i nenes que tenen un patiment psíquic i una problemàtica que fa efectes en els vincles amb els seus iguals i/o amb els adults, en la convivència i en el comportament. Més que "portar-se malament" -que és un concepte educatiu- són nens i nenes que "ho passen malament". Sovint això es tradueix també en "tractar malament" als altres i en comportaments disruptius que afecten la convivència dins i fora de l'aula.


És una problemàtica subjectiva que s'expressa a l'escola però que no és del'escola. No és l'escola la que la genera, sinó que és allà on aflora. L'escola ha de acollir-lo i posar en marxa recursos i instruments per a abordar la situació de l'infant, i per contenir els efectes que produeix en els iguals i en els mestres. L'origen de la conflictiva psíquica i del sofriment remet a l'àmbit familiar, sigui per circumstàncies conjunturals (separació dels pares, canvi de localitat, malalties) o estructurals (vincle amb els pares, problemàtica personal). La manifestació de la problemàtica en el context escolar fa que aquesta transcendeixi l'àmbit familiar, crida l'atenció de la institució escolar. Aquesta crida d'atenció té una dimensió de demanda d'ajuda per part de l'infant, de demanda d'intervenció de l'àmbit social.


autisme classe


Aquest tipus de problemàtiques solen requerir una valoració psicodiagnòstica, i eventualment un tractament psicoterapèutic. Aquesta valoració no la fan els mestres sinó els psicòlegs de l'Equip d'Assessorament Pedagògic (EAP), amb el coneixement i el consentiment parental. En els casos en què és necessària una psicoteràpia, els pares són derivats als serveis públics, i -si ho sol·liciten- a serveis privats. Són serveis externs a l'escola però que han d'estar en comunicació i en participació amb l'equip de l'escola.


Mestres i mestres solen reclamar un suport per al seguiment d'aquests casos, unes orientacions que els ajudin a una comprensió i a una adaptació dels instruments d'intervenció i dels recursos. Un reclam que és lícit i pertinent perquè fa als límits de l'educació, perquè es tracta d'un coneixement i d'un saber que pertany a una altra disciplina, a la psicologia clínica. Dit d'una altra manera, són casos que requereixen d'un abordatge i d'un treball interdisciplinar, de la concurrència de professionals diversos.


És crucial que es generin a l'escola espais periòdics de diàleg, de reflexió i de comprensió conjunta entre els professionals que estan intervenint en el cas. Això permet una visió panoràmica del nen/a i de les seves circumstàncies familiars i personals, a partir de les apreciacions i valoracions dels professionals implicats. És un treball d'elaboració conjunta, un espai de paraula i de reflexió que ajuda a una comprensió del cas. Les aportacions del psicoterapeuta han de servir per afavorir la construcció de criteris ajustats al cas per l'actuació dels mestres, més que donar pautes generals a seguir; per a la construcció i creació de recursos i instruments artesanals -és a dir, adaptats a la persona que els va a utilitzar i a la persona que els va a rebre-, més que al seguiment de protocols generals i rígids.


Tot això hauria de plasmar-se en el vincle interpersonal entre el mestre i el nen, en la relació amb el nen. Aquests espais de trobada també haurien de servir per donar suport i comprensió a la tasca i als esforços del mestre. També és de gran interès per al psicoterapeuta escoltar els interlocutors escolars, i d'aquesta manera saber del funcionament de l'infant a l'escola a nivell d'aprenentatges, vincles i comportaments dins i fora de l'aula.


El treball amb els pares en reunions i entrevistes- sovint anomenades de "coordinació" amb els pares- sol despertar preguntes, dubtes i demandes d'assessorament sobre el paper de mestre en elles. Novament es tracta d'una demanda lícita i pertinent, novament es tracta de les fronteres de les competències educatives. Mestres i mestres han d'aconseguir transmetre als pares la valoració que fa l'escola sobre la situació de l'infant, i donar a conèixer les estratègies, instruments, recursos i mesures que s'utilitzen i que les que es prevegi utilitzar. I també han de poder escoltar les apreciacions i les consideracions dels pares. No es tracta tant de coordinar--els pares no són professionals- com d'anar establint un vincle que permeti poder parlar i reflexionar junts, anar creant una confiança mútua, una relació de respecte per les funcions de cada un i per les diferències que puguin sorgir.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
La normalitat és rara
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH