dijous, 12 de desembre de 2019

Les tres mentides d'Eloi Badia sobre la sentència del Suprem en la "guerra de l'aigua"

|

El regidor d'aigua i energia de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha aparegut davant els mitjans adoptant una actitud prepotent i no d'humil acatament després de fer-se públiques les contundents sentències en contra de les seves tesis sobre la remunicipalització de l'aigua, refutades una per una pel Suprem de manera unànime.


Insisteix Badia que el procés de remunicipalizació de l'aigua es podria reprendre "ara mateix", encara que admet que serà més difícil, volent fer una nova cabriola sabent-se en el terra i no en el cel, malgrat comptar entre els seus fidels cortesans, als membres de la seva plataforma afí creada "ad hoc", Aigua és Vida.


Badia ha defensat aferrissadament tots i cadascun dels seus estrepitosos projectes fracassats, en una actitud que imita el protagonista del "vestit nou de l'emperador" que encara sabent que està sense roba va gosar desfilar pels carrers del seu regne com Déu li va portar al món, amb descaradura, "sense vergonya" i són moltes les generacions que coneixen com va acabar el conte del danès Hans Christian Andersen.


Qui ostenta el poder de forma compartida com el fa Badia en l'AMB formant part d'un quatripartit supramunicipal ha injuriant en cada ocasió, en el qual ha tingut oportunitat, el treball dels milers de treballadors que fan funcionar l'empresa mixta que sota la fórmula de la col·laboració públic-privada actualment s'ocupa de la gestió de tot el cicle de l'aigua tant a Barcelona com en tota la seva Àrea Metropolitana i que dóna servei a prop de 3 milions d'usuaris.


És a dir, aconsegueix fer fàcil el difícil i això per a Eloi Badia a la vista de tot el món sembla ser un enorme greuge i no un motiu d'orgull barceloní, perquè l'empresa es diu Agbar i no li cau bé als seus competidors en el sector amb seu social anés de Catalunya però àvids i sucosos interessos a posar les seves mans en la gestió de l'aigua catalana de la qual no han après res després del nyap de l'ATLL.


Tots els seus intents han fracassat i ara davant l'aclaparadora argumentació "unànime" del Tribunal Suprem, ha optat per continuar amb la seva estratègia de "fer-se el llonguis" i no de ser humil i admetre la seva vergonyosa derrota davant aquest Alt Tribunal que ha costat ja a les butxaques de tots els barcelonins la barbaritat de prop de 3,3 milions d'euros entre serveis jurídics i subvencions als afins. Si Badia optés per l'expropiació està situaria la broma econòmica en gairebé 500 milions d'euros. Vaja, que l'acudit dels comuns els està costant molt car als seus conciutadans que comencen a estar més que farts dels "numerets" de la seva alcaldessa, Ada Colau.


BADIA VA DE FAROL I  DIU TRES MENTIDES DAVANT LA RESOLUCIÓ DEL SUPREM


Aquest matí, en una entrevista concedida a TV3, Badia ha tornat a tirar d'argumentari "fal·laç" per a criticar la resolució del Suprem. Aquests són els tres arguments falsos que ha utilitzat el regidor.



1. "La ciutadania en general vol que l'aigua es gestioni de forma pública"


Segons el baròmetre sobre la valoració de les prestacions públiques realitzat per l'Observatori de Serveis Urbans (OSUR), el 70% dels barcelonins aprova el servei municipal d'aigua que porta a terme Agbar.


Així mateix, també és el servei que té menys descontents entre els enquestats: només el 12% de la ciutadania (1 de cada 10) mostra la seva discrepància amb el servei actual.


2. "Demà mateix podríem iniciar la remunicipalització"


Badia ha fet aquest comentari un dia després de les sentències del Tribunal Suprem (TS) que avalen la societat mixta Aigües de Barcelona constituïda el 2012 per Agbar i l'AMB, i que també tomba l'anul·lació emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


De fet, el regidor ha reconegut que arrel del posicionament del Suprem el procés de remunicipalització és més costerut --"avui la situació fa una mica més de pujada"-- i que es necessitaria una majoria que l'equip de govern municipal no té per fer-la possible.


El determinant en opinió del Tribunal Suprem és la validesa i vigència de la concessió que es va concedir el 1953 fins a l'any 2047. El Suprem deixa clar que la titularitat de les infraestructures per dur a terme el servei és de SGAB, que atorgava a la societat mixta uns drets que segueixen vigents en l'actualitat.


3. "La nostra funció és vetllar per uns preus públics, i és una feinada aconseguir fer una rebaixa"


L'esmentada rebaixa de la tarifa de l'aigua ha estat una de les darreres actuacions de Badia. Tanmateix, una anàlisi detallada de quins elements de la factura pujaran i quins baixaran deixa una imatge molt diferent de la que vol transmetre l'Ajuntament.


El consistori va aprovar una baixada del rebut de l'aigua... però al mateix temps va acordar una pujada d'un 5% de la taxa de residus i també un augment de la taxa de clavegueram. Per tant, la factura final de l'aigua pot ser que baixi en la seva tarifa, però com a conseqüència de l'elevació dels impostos el compte a pagar pels consumidors podria ser fins i tot superior a l'actual.


D'altra banda, un dels principals experts en gestió de l'aigua de Catalunya, Joaquín Tornos, va explicar en una entrevista a Catalunyapress que un model íntegrament públic sense participació privada no garanteix un abaratiment dels preus per sí mateix.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH