​Evitar ensurts a la ciutadania

Maria Assumpció Vilà i Planas
Síndica de Greuges de Barcelona

Fa pocs dies, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona vam estimar una queixa ciutadana que reclamava responsabilitat patrimonial a l’Ajuntament, ja que no s’havien atès les pretensions econòmiques reclamades ni s’havien tingut en consideració les circumstàncies personals de la interessada.


La persona promotora de la queixa exposa que és propietària d’un habitatge al Districte de Gràcia, que fa més de 35 anys que està arrendat a una mateixa persona. En data 28 de maig de 2018 va rebre una denúncia de l’Ajuntament de Barcelona perquè presumptament s’havia detectat una activitat d’habitatge d’ús turístic no autoritzada en aquell habitatge. Malgrat presentar al·legacions i aportar proves de la situació d’arrendament, en data 5 de juliol de 2018 va rebre una notificació d’incoació d’expedient sancionador, amb un avís de sanció d’entre 60.000 i 600.000 €.


Atesa la manca de resposta a les seves al·legacions davant l’anunciat perjudici patrimonial, i valorant les seves circumstàncies personals de desconeixement del món administratiu,  es va veure abocada a la contractació dels serveis d’un advocat per a la seva defensa jurídica amb la finalitat de posar fi al procediment sancionador. No va ser fins a la intervenció del lletrat, que va sol·licitar còpia de l’expedient administratiu, quan va conèixer que aquest s’havia arxivat.


Posteriorment, el Districte de Gràcia va reconèixer l’error en la identificació de l’habitatge, i també va comprovar que, efectivament, a l’expedient no constava que s’haguessin practicat de forma fefaent les notificacions de l’arxivament de l’expedient. La promotora de la queixa va creure oportú plantejar una reclamació de responsabilitat patrimonial per les despeses que li havia generat l’error en l’actuació administrativa (advocat i burofax), i l’Ajuntament va desestimar-lo basant-se en el fet que no queda acreditat el nexe de causalitat, i considerant que, tot i haver causat molèsties a la persona interessada, no es tractava d’un concepte indemnitzable, ja que segons la legislació, no és obligatòria l’assistència jurídica per dirigir-se a l’administració.


Cal recordar que una de les modificacions introduïdes per la Llei 39/2015, del procediment administratiu de les Administracions Públiques, és el dret dels interessats a actuar assistits d’assessor quan ho considerin convenient. D’aquesta manera el legislador accepta que, atesa la complexitat tècnica d’alguns processos administratius, el ciutadà pugui requerir assistència tècnica o jurídica.


Tenint en compte que l’avís de sanció era d’un import molt elevat (60.000-600.000 euros), que no van contestar les seves primeres al·legacions i que la ciutadana no tenia coneixement del món administratiu, trobem absolutament comprensible que contractés un advocat. És una quantia difícilment assumible per a una gran part de la ciutadania, i per tant susceptible de generar inquietud tal que justifiqui l’assistència jurídica especialitzada. En aquest procés també s’observa una manca de diligència deguda en la tramitació dels expedients, en què s’han incomplert els tràmits fonamentals de notificació que serveixen com a garantia per a la persona interessada.


Per tots aquests motius, vam estimar la queixa ciutadana i vam recomanar que es revisi la resolució administrativa desestimatòria amb la finalitat que la reclamació patrimonial administrativa que demana la interessada pugui ser ponderada en funció de les circumstàncies personals i tècniques.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH