Desitjos de benestar

L'Economia i la Política no ens són alienes. Els ciutadans i ciutadanes formem part essencial en el seu joc d'interessos, perquè són el lloc on ens la juguem, i molt més que altres actors del Sistema. Es tracta d'un joc en què s'actua amb estratègies i lleis, amb les formes de guanyar o de perdre, amb les formes de consumir, i amb les formes d'actuar amb llibertat dia a dia: en l'Economia i la Política es decideix i es valora si es compliran o no els nostres desitjos.

Erich Fromm afirmava que el Sistema produeix éssers humans malalts per tenir una Economia sana. I això ens recorda als missatges que ara estem vivint amb els que tant sí volen córrer massa per aixecar limitacions en favor d'una economia posant en perill la salut pública.

Observant els objectius d'alguns polítics podem afirmar que no han après res del que aquesta crisi està ensenyant. Aquesta crisi ha vingut a posar en evidència quin és el nostre propi benestar com a éssers humans. I aquests que només pensen en els béns materials, la satisfacció i el consum, sembla que no han tingut en compte que, durant les etapes de gran eufòria econòmica, es consumien més ansiolítics que ara que estem tancats. Estem alimentant el que ja està més que demostrat: que els diners no donen la felicitat, que la felicitat l'alimenta el crear valors i ser capaços de mirar dins de nosaltres mateixos.

Dins de nosaltres mateixos hi ha el jaciment de coneixement que ens permetrà projectar-se a un nou futur: un nou futur que desenvolupi una activitat econòmica sensata amb objectius socials assolibles, que potencia l'ocupació estable en sectors viables per no caure en el parany de l'curt termini. La Covid-19 està desmuntant molts mites, però nedem a contracorrent, perquè estem en una societat que privatitza tot el que pot, posant preu a tot per tal que els grans grups econòmics augmentin el seu domini i riquesa.

Enfront de les tendències privatitzadores, Maria Mazzucato ens va advertir sobre el paper d'Estat en el canvi tecnològic i organitzatiu com a garantia per al creixement sostenible i equitatiu en el llarg termini. I va recordar també que darrere de cada revolució informàtica està la inversió pública: Internet, les pantalles tàctils o el Siri es van inventar des d'iniciatives públiques. El públic és el que ha servit de palanca per moure projectes, i ara que per necessitat ho estem recuperant, hem d'evitar que sigui passatger. La Covid-19 ens hauria d'obrir ulls i ments per veure els arguments a favor de la inversió pública com a motor per a la innovació.

Però res és fàcil ni passa per casualitat. L'esforç innovador i l'esperit emprenedor, factors claus per al creixement, seran possibles sempre que sapiguem unir tres factors: finançament públic, visió de futur per a les tecnologies verdes i capacitat per aprofitar les crisis per donar cabuda a llocs de treball innovadors segons noves funcions de la feina . Tres aspectes que no tenen res a veure amb els plans esbojarrats de reconstruir el mateix, activitats caigudes per no ser consistents amb la nova situació del planeta.

A més de salvar el planeta, oblidem que vam salvar l'Economia. Que menys CO2 és millor natura i més salut, com ara s'ha provat. I que menys contaminació és buscar sortides enfront dels que proposen seguir destruint el medi ambient. Oblidem que la tendència a la concentració en ciutats ens portarà a que el 2050 el 70% viurà en grans urbs, i que en elles és on més fàcilment es desenvoluparan els virus del futur. Els reptes són, per tant, noves ciutats, noves formes de viure, de consumir, de treballar, de finançar-nos i de relacionar-nos, amb una mobilitat més adaptada a la nostra forma de vida i una visió permanent d'innovar en tot el que ens envolta.

Per a aquests reptes necessitem un canvi similar al dels països nòrdics, que van passar d'una economia d'explotació a una economia molt basada en les tecnologies, i canviar a una nova política fiscal per augmentar els recursos públics -en uns dos-cents mil milions- i així redistribuir el benestar. Els resultats en els països nòrdics ho van fer sense por i avui estan al capdavant de la percepció de benestar i felicitat segons l'Enquesta de l'ONU.

Com a ciutadans d'una d'una societat lliure tenim el deure de mirar críticament al nostre món, i actuar en conseqüència si creiem que alguna cosa està malament. Com va dir Marx, del que es tracta no és només d'interpretar el món, sinó de transformar-lo.