diumenge, 5 de juliol de 2020

Qualitat de vida i política

Óscar Hernández Bernalette
Diplomàtic

Què és el que la ciutadania vol de la política? Molt simple: menys diatriba, menys ideologia i més acció. Els pobles al llarg de la història han viscut en les expectatives. Sempre subjectes a com em tractés el líder, el que governa. Amb poques excepcions i des dels emperadors romans la humanitat ha viscut del joc de la política, et dono i et llevo per tornar a donar-te, com menys tens i menys educat més fàcil manipular-te.


Així de simple. No necessitem tractats de politologia, de teories de poder, de líders messiànics, de grans discursos, ni eloqüència infinita per arribar a l'única conclusió, més evident en aquests temps que abans, en la societat occidental, la qual no està subjecta als designis dels profetes, al reconeixement de les castes o en la reencarnació o al designi de l'igualitarisme explotador, els pobles necessiten menys del que els ofereixen i més del que la civilització ens ha demostrat que som capaços de tenir qualitat de vida.


Sí, el que les societats volen és tan clar com l'aigua, és que se les garanteixi que els avenços civilitzatoris i la progressió universal aquest al seu abast. Com s'entén que avui món puguin persones viure sense aigua, sense electricitat, sense educació, sense xarxes de salut pública, sense ingressos mínims de supervivència per a la seva alimentació, sense telefonia digital, sense capacitat per a mobilitzar-se i arribar amb dignitat a la vellesa. El Banc Mundial diu que persones amb ingressos menys d'1,90 dòlars al dia estan en extrema pobresa, però, al món, aquí en aquest continent hi ha milions d'éssers humans que o reben menys de 5 dòlars al mes, que reben, només 10, vint o trenta en condicions permanents de supervivència.


Urnes 1 gen


Els polítics que accepten això no han d'estar, no poden tenir l'honor de dirigir als seus pobles, no poden seguir enganyant als seus ciutadans, ja que res del simple que aspiren és inaccessible en aquests temps.


La gent necessian el més sovint per tenir una existència digna. Ja no volen diatriba, ni discursos, no necessiten oferta, sinó aconseguir els seus mínimes demandes. Quins són?


Salut, un ingrés decent, un medi ambient net i digne que de sentit de pertinença. Educació de qualitat adaptada a les exigències dels nous temps. Habitatge digne i sobretot que puguin arribés vells amb seguretat social d'alt nivell. Els ciutadans aspiren dels seus governants que apliquen les bones pràctiques que han fet a societats viure amb dignitat i sentit de futur. Només es tracta de bones polítiques, amb honestedat i sentit de futur perquè una societat visqui en harmonia.


I dels polítics que esperen, que estiguin en la política per servir, per donar, per sacrificar-se per allò col·lectiu i fonamentalment que sàpiguen dirigir la societat. No hi ha res que li faci mes mal a la política que la improvisació i els improvisats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH