El TSJC cita Torra el 29 de juliol per la pancarta dels presos
El president de la Generalitat haurà de declarar per un presumpte delicte de desobediència
La sala civil i penal de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a el president de la Generalitat, Quim Torra, a declarar com investigat el dimecres 29 de juliol per un presumpte delicte de desobediència al no retirar una pancarta dels presos de l' 1-O de la façana de la Generalitat.
En una provisió signada aquest dijous, el magistrat acorda citar-lo a les 10.00 hores després que "no s'ha obtingut cap resposta" de l'Oficina del president per fixar una data.
El jutge també acorda acceptar a l'associació Impuls Ciutadà com a acusació popular, després que hagin consignat la fiança estipulada.
La causa parteix de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC, que al novembre va veure possible "rellevància penal" en l'incompliment del termini per a retirar la pancarta amb el llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat.
El tribunal va acordar la mesura cautelar de retirar la pancarta arran d'un recurs interposat per l'entitat Impuls Ciutadà, i va donar a Torra 48 hores des que va ser requerit personalment el 23 de setembre de 2019, però el president no va llevar la pancarta fins que, expirat el termini, es va ordenar que ho fessin els Mossos d'Esquadra.
A les 15.35 hores d'aquest dia dos operaris van retirar la pancarta amb el llaç i al voltant de les 18.00 hores la Generalitat va penjar una altra amb el lema 'Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans'.
SEGONA CAUSA
Es tracta de la segona causa de Torra per presumpta desobediència: ja va ser jutjat per mantenir la mateixa pancarta sobre la llibertat dels presos en període electoral de les eleccions generals del 28 d'abril, per la qual cosa el TSJC li va condemnar a 18 mesos d'inhabilitació.
En aquesta segona causa s'investiga la presumpta desobediència en mantenir la pancarta durant els dies anteriors a les eleccions generals del 10 de novembre, i per la qual Impuls Ciutadà va presentar un recurs contenciós contra la Conselleria de Presidència de la Generalitat allegant la vulneració del deure d'objectivitat que preveu la Constitució.
Escriu el teu comentari