diumenge, 17 de gener de 2021

El gran problema de l’habitatge a la nostra ciutat

Maria Assumpció Vilà i Planas
Síndica de Greuges de Barcelona


9Anunci de pis en lloguer


En els darrers anys estem assistint a canvis amb greus afectacions per a la ciutadania pel que fa al dret a l’habitatge previst a l’article 47 de la Constitució espanyola. La manca d’habitatge disponible a preus assequibles per a la ciutadania que doni resposta a la demanda existent a la nostra ciutat continua sent un dels grans problemes que afronta Barcelona malgrat les polítiques municipals implementades els últims anys.


Darrerament, però, la mercantilització de l’habitatge està transformant l’habitatge en una inversió (fenomen que, si bé no és nou, sí que ha accelerat la seva tendència de forma vertiginosa), fet que encareix els preus de forma desorbitada i produeix l’efecte de gentrificació, que va iniciar-se als barris més cèntrics de la ciutat i que ara ja s’estén, de forma inexorable, a tots els districtes de Barcelona. Aquesta dinàmica no es dona únicament a Barcelona, sinó que malauradament afecta totes les grans ciutats i especialment tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un impacte especial en les persones i famílies més vulnerables econòmicament.


Què podem fer per garantir/millorar el dret a l’habitatge?


Per garantir el dret a l’habitatge, com ja hem dit en nombroses ocasions, no només s’han d’esgotar totes les possibilitats que ofereix l’ordenament jurídic; també es requereixen canvis legislatius que incideixin en la protecció i recuperació de l’ús residencial veïnal dels habitatges, que garanteixin la seguretat i estabilitat de la relació contractual i que limitin l’augment indiscriminat dels preus dels arrendaments urbans.


Durant l’any 2019 s’ha aprovat el Reial decret llei 7/2019, d'1 de març, de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, que modifica el termini mínim de durada del contracte de lloguer, que serà de fins a 5 anys. Si l'arrendador és una persona jurídica, el termini mínim s’amplia a 7 anys.


Recentment, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge (pendent de convalidació pel Parlament de Catalunya en el moment de redacció d’aquest informe). Estableix tota una bateria de mesures encaminades a combatre les situacions d’emergència habitacional i els desnonaments, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus del lloguer en habitatges privats.


Entre les mesures que estableix aquest Decret destaquen les encaminades a combatre les situacions d’emergència residencial amb l’ampliació de l’obligació d’oferir un lloguer social per a persones que acreditin trobar-se en una situació de vulnerabilitat; un control que sigui millor i més profund dels habitatges buits per afavorir el compliment de la funció social de la propietat i per fomentar la seva ocupació legal; ampliar el dret de tanteig i retracte de l’Administració pública i entitats socials; un augment de fins al 40 % de la reserva mínima d’habitatge protegit del sostre en sòl urbanitzable delimitat i en sòl urbà no consolidat; modificacions perquè determinats habitatges tinguin la condició de protecció oficial de manera permanent; mesures per incrementar el parc d’allotjaments temporals...


Caldrà conèixer i avaluar l’impacte que tindran aquestes i altres mesures adoptades anteriorment. Pel que fa a l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat, recordem de nou la necessitat que les administracions competents (Ajuntament i Generalitat de Catalunya) dotin adequadament, i d’acord amb les seves competències, els pressupostos destinats a garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania. 


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH