"El sol surt per a tothom, i quan plou tots ens mullem"

Diuen que tot arriba, passa i ningú se'n recorda del que ha passat. No crec que aquest sigui el cas. Aquest dimecres el Tribunal Suprem, després d'haver estudiat el tema en profunditat, s'ha pronunciat en contra de l'indult total o parcial als 12 polítics catalans presos. Els magistrats, entre altres coses, consideren que no hi ha prova o indici de penediment per part d'ells. De fet, el TS es refereix en el seu informe al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, de qui destaca que va dir davant la Sala «tot el que va fer ho tornaria a fer perquè no va cometre cap delicte». Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable. La decisió del Tribunal Suprem no és vinculant i el govern pot concedir l'indult, que després serà signat, curiosament, pel Rei Felip VI.

Pedro Sánchez (EP)

La decisió del tribunal, per esperada, no ha caigut gens bé als partits independentistes, que han mostrat públicament el seu rebuig i han acusat les seves senyories d'anar en contra d'ells. Mentrestant, el president del govern, Pedro Sánchez, a la sessió de control al Govern al Congrés ha defensat la mesura de gràcia -l'indult- sota l'argument que "hi ha un temps per al càstig i un altre per a la concòrdia". La veritat és que les seves paraules no han estat gaire afortunades quan parla d'un temps de càstig, quan en realitat el que ha fet la justícia és aplicar les lleis als actes realitzats pels polítics. Perquè el respecte a les mateixes és fonamental en un Estat de Dret com és Espanya, encara que alguns diguin que no ho és. Les lleis s'assumeixen i es respecten. Si no agraden cal canviar-les -res és inamovible-, però seguint els canals legals que existeixen: el Congrés dels Diputats. No es poden complir les que beneficiï i saltar-se les que no els convé. Això no és democràcia. Qui així actua sent un servidor públic, si ho fa, no pot estar ocupant llocs de responsabilitat, els agradi o no. Les lleis són per a tothom.

Amb aquest panorama tan animat, segurament Pedro Sánchez concedirà l'indult als 12 presos catalans -així li ho va prometre en el seu dia a ERC per aconseguir el seu suport de investidura-, però el preu que haurà de pagar pot suposar-li la pèrdua de les pròximes eleccions generals, que no estan tan lluny si els republicans els segueixen pressionant amb les seves peticions a la carta, que no podrà complir. Ho van a esprémer fins al màxim possible, sense adonar-se'n, o potser els interessi tensar la corda, que vaig guanyar el PP les pròximes eleccions, i així podran tenir l'excusa perfecta per seguir dient el malament que tracten a Catalunya. A ells els interessa com a argument per seguir amb el mantra de sempre, però la pregunta és ¿a Catalunya li interessa tal com està el país que diuen defensar? És clar que no. I això que el nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, diu que va a treballar perquè la gent sigui feliç. Què entén el per felicitat?

La veritat és que aquesta declaració d'intencions és molt poètica, però amb la poesia, només alimenta l'ànima, que està molt bé, però el cos necessita omplir-se d'aliments Aquests la proporciona el tenir un lloc de treball que a més torna la dignitat a les persones. Tinc un dubte, el president Aragonès, en les seves visites a les tres presons catalanes on hi ha els 12 presos polítics, s'haurà interessat per la situació de la resta de presos? Perquè no sé qui va dir que "el sol surt per a tothom, i quan plou tots ens vam mullar", doncs això.