divendres, 23 de juliol de 2021

Condemnem a Hisenda a indemnitzar a uns nuvis per intentar "embargar-los el casament"

Archivo - Una pareja se coloca las alianzas en la celebración de su boda.

Moment del casament/@EP


Els fets van passar fa dos anys, l'1 de juny del 2019, quan dos funcionaris d'Hisenda es van presentar a la finca Los Cañizos, a Extremadura, on s'estava fent el banquet de celebració del casament d'Irene i Marcos.


Sobre les quatre de la tarda, en sortir del bany reservat als nuvis, la núvia i dues cosines seves que l'acompanyaven es van trobar dos homes a l'habitació del costat, en una actitud "com si estiguessin a casa seva", segons detalla en la sentència el jutge Luis Alfredo de Diego, del jutjat contenciós administratiu número 2 de l'Audiència Nacional.


Els homes es van identificar com a funcionaris d'Hisenda i els van comunicar que venien a "embargar el casament" perquè l'empresa de càtering que havien contractat tenia deutes amb l'Agència Tributària.


Per evitar-ho, van demanar a la núvia que signés unes notificacions que la sentència descriu com "de cinc pàgines cadascuna i amb el prototípic llenguatge farragós, confús i de difícil comprensió fins i tot per als iniciats en la matèria". A més, van advertir la núvia que si pagaven a l'empresa de càtering cometrien un delicte.



La situació era tan insòlita que, d'entrada, la núvia i les seves cosines van pensar que es tractava d'una broma, perquè alguns amics del nuvi eren actors. De seguida, però, van veure que no, i que els dos funcionaris insistien en el seu propòsit.


"Indignats per la situació i en xoc en veure que el casament se n'anava en orris", detalla la sentència, els nuvis van explicar als funcionaris que "no estaven en condicions de declarar ni de facilitar dades o documents" i els van demanar "que, sisplau, marxessin i els deixessin gaudir del seu dia especial" perquè allò es podia solucionar "l'endemà o dilluns".


Els funcionaris, però, no van atendre la petició i es van quedar allà més de quatre hores, fins a dos quarts de nou. Quatre hores que el magistrat explica que "van distorsionar, entorpir i donar lloc a la desatenció de l'esdeveniment i dels convidats". Així, per exemple, la sentència detalla: "no es va dur a terme el tall del pastís nupcial, no es va servir xampany, els cambrers estaven descoordinats i els nuvis, en un estat comprensible d'ansietat, desassossec i indignació".


Per tot plegat, el jutge conclou que "els perjudicis morals són notoris". "Irene i Marcos tindran per sempre un mal record del que va poder ser i havia de ser un dels dies més feliços de la seva vida." És per això que estima completament la demanda que van presentar contra Hisenda i els concedeix la indemnització de 6.000 euros que demanen.


Afegeix, fins i tot, que considera que es tracta d'una xifra "escassa" si es té en compte que ha de compensar "danys indelebles per a la resta de la seva vida". Sobre els funcionaris, la sentència afirma que la seva actuació va ser "desproporcionada" i "perfectament evitable".


I els retreu que "no tot s'hi val perquè l'Agència Tributària assoleixi els seus objectius".

"La totpoderosa Agència Tributària té a la seva disposició mitjans més que suficients per aconseguir el cobrament dels impostos, sense haver d'humiliar un deutor davant dels seus clients i, de pas, arruïnar el Marcos i la Irene -tercers aliens al deute- la celebració del seu casament."


En aquest sentit, el jutge considera que la Delegació d'Hisenda a Extremadura hauria pogut demanar una entrada i registre a la seu de l'empresa de càtering per obtenir informació sobre els clients i els serveis que tenien contractats. 


Retreu als funcionaris que, en canvi, optessin per presentar-se al casament perquè els "resultava més fàcil, còmode i, sobretot, espectacular". I els atribueix "una falta d'empatia en grau màxim i fins i tot un abús, davant la situació de debilitat que per a qualsevol ciutadà pot suposar que apareguin dos funcionaris del fisc amb exigències en un dia tan assenyalat".


"Només faltava que l'Agència Tributària es dediqués per sistema a envair la intimitat dels ciutadans en batejos, comunions i casaments per retenir crèdits que ha d'intentar aconseguir per altres mecanismes menys lesius." El magistrat sentencia que "el deure de col·laboració [amb Hisenda] és exigible, sí, però no a qualsevol preu i sota qualsevol circumstància".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH