ELS INFANTS, PRIORITAT DE LES ADMINISTRACIONS

No caldria dir-ho, però de tant en tant convé recordar a les Administracions que l'interès superior dels infants hauria de presidir sempre l'actuació dels poders públics. I no sempre és així.

No caldria dir-ho, però de tant en tant convé recordar a les Administracions que l'interès superior dels infants hauria de presidir sempre l'actuació dels poders públics. I no sempre és així.

Fa unes setmanes vam presenciar com un nen i els seus pares eren desnonats a Nou Barris. De ben segur, no és un cas únic. La imatge del nen, que no devia tenir més de cinc anys, a les portes de la que havia estat casa seva amb les maletes era angoixant. Qualsevol desnonament d'una llar és un cop molt dur, difícil de pair, però quan hi ha menors implicats ens fa molta més ràbia perquè la situació és clarament injusta.

En el recent informe anual de queixes que he presentat a l'Ajuntament de Barcelona he inclòs una bateria de recomanacions dirigides a atendre dignament els infants, especialment als que pateixen situacions de vulnerabilitat i pobresa que poden afectar als seus drets fonamentals.

Cap nen ha de quedar-se sense llar i és obligació de l'Ajuntament garantir un allotjament digne i estable per tota família resident que sigui desnonada o que tingui una necessitat acreditada d'habitatge. No em consta que cap nen dormi al carrer a Barcelona, però quan legalment és necessari un desnonament, la situació s'ha d'afrontar amb molt de tacte i oferir una alternativa d'habitatge permanent als infants.

Situacions molt dures

Vull reconèixer públicament l'important esforç pressupostari que està fent l'Ajuntament per intentar garantir que tots els infants de Barcelona que necessiten una beca menjador la tinguin. I crec, sincerament, que l'ajut de 100 euros mensuals que les famílies de 7.500 nens en situació de vulnerabilitat rebran aquest 2015 serà molt útil.

Però la situació que travessen algunes famílies és molt dura, tant, que ni tan sols les ajudes que tenen són suficients per viure. L'atenció social tampoc funciona adequadament en tots els barris perquè no s'ajusta a les necessitats del moment. L'atenció social no pot ser la mateixa que fa uns anys perquè la realitat ha canviat.

Ara, les necessitats de les famílies engloben demandes molt diferents: habitatge, alimentació, feina, benestar... Ja no solament s'ha d'atendre persones que viuen en situació de pobresa crònica sinó també persones que han sofert un canvi en la seva vida després de la pèrdua dels ingressos que els permetien subsistir dignament.

I això fa que hi hagi famílies que no poden pagar la part de la beca menjador que els correspon. A altres, se'ls ha denegat l'ajut perquè els criteris de renda per demanar la beca es basa en l'IRPF de l'any anterior. Però s'han detectat casos en que aquest criteri pot haver quedat obsolet --perquè el pare, la mare o els dos, han perdut la feina, no cobren res o només perceben una petita prestació social?, i es tracta de famílies que necessiten imperiosament l'ajut per a pagar el menjador escolar.

La proposta que he fet és que la despesa en alimentació infantil sigui una prioritat per ser un factor preventiu bàsic per mantenir la igualtat d'oportunitats dels infants i joves escolaritzats, és a dir que el pressupost sigui de partida oberta. I, per això, cal que el consistori quantifiqui els costos reals de la despesa en ajuts econòmics per pagar el menjador escolar i poder dimensionar així adequadament les necessitats familiars en aquest àmbit.

Les bateries de propostes fetes al consistori barceloní en l'àmbit de la infància inclouen també completar el desplegament d'escoles bressol a la ciutat, amb centres a tots els barris, i establir l'accés gratuït del infants al serveis i equipaments educatius com el Park Güell, el Zoo o el Castell de Montjuïc. I gratuït, vol dir això, gratuït, sense necessitat d'inscriure's en registres previs per anar-hi o altres barreres dissuasives.

També plantejo que un infant no pugui perdre un ajut econòmic, en l'àmbit educatiu, esportiu o del lleure, si els pares no han pagat ?o no ho han pogut fer-- un deute amb la hisenda municipal. Insisteixo que ha de prevaldre el dret superior de l'infant. No dic que el deute no es cobri, però l'Ajuntament ha de dirigir les seves accions contra l'autèntic deutor, perquè el nen no és el responsable.

En definitiva, cal anar més enllà i potenciar les polítiques socials d'infància i de família i prendre les mesures que calguin per evitar l'augment de les desigualtats i garantir la igualtat d'oportunitats. El futur dels nostres fills no ha d'estar en risc.