De Montesquieu a Bolívar

Diumenge es em va ennuegar un calçot quan la locutora d'un dels telediaris llegia, amb parsimònia insana, els resultats de la primera volta de les regionals franceses, on els gavatxos donaven el seu vot majoritari a Marine Le Pen ia continuació, es fumaven un puro , com si el de l'xenofòbia i la violència ultra fossin cosa d'un passat molt remot. La República s'havia despertat del seu somni bipartidista i li pegava un cop de peu al cul a socialistes, comunistes i dreta civilitzada pel seu mal ús del poder que els ha portat al fet que els francesos sentin por al seu poble .Fins a la Catalunya Nord que havia estat a consciència treballada per les hosts de Mas i Junqueras havia sucumbit al dolç encant de la filla rossa de Le Pen votándola frenèticament com si els catalans del nord volguessin dir-li als seus germans del sud que són una colla d'insensats que s'han perdut en el camí a Ítaca i no saben que amb els hereus de Franco o de Hitler es viu mes segur.

I mentre això passava a la terra de Montesquieu, en la de Simón Bolivar, els veneçolans li atiaven al chavisme a la meitat les seves dipols, baixant-li del poder amb una plantofada de majoria absoluta que promet oferir-nos un futur de presons buides de dissidents polítics i un Palau de Miraflores assetjat per l'oposició a Nicolás Maduro Moros, que intentarà per tots els mitjans que no acabi el seu mandat i fins i tot arribi a seure a la mateixa banqueta que L'orangutan havia reservat per l'alcalde de Caracas o per a Leopoldo Eduardo López i uns quants compatriotes mes. L'acord entre els Estats Units i Cuba ha acabat per deixar-lo sense substrat ideològic i pretendre seguir amagant-se després el retrat de Chaves és tan insegur com voler governar en l'Argentina recordant que un dia vas ser l'esposa de Néstor Kirchiner i que encara et dius Cristina Fernández, la superpresidenta.

I si el poder executiu encara està a Veneçuela en mans de Maduro, serà l'Assemblea, que és la propietària i senyora de l'altre poder, el legislatiu, la qual acabi de quadrar un país, en què els assassinats han convertit a Caracas en la capital mes insegura del món ia un estat que res en petroli, en la nació més pobra de Sud-amèrica, en què escasseja gairebé tot el bàsic però per sobre de qualsevol cosa, la llibertat d'expressió.